Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s’hi comptabilitzen fins a 945 biblioteques de qualsevol tipologia, públiques, universitàries, especialitzades… Cap equipament cultural està tant estès com ho estan les #biblioteques, especialment les públiques. I és que malgrat algunes mancances més tècniques, es tracta d’un servei de qualitat, gestionat i liderat per professionals altament capacitats. I això es nota… i la ciutadania hi respon. Tothom té ja molt assumit i interioritzat que les biblioteques són, primer de tot, un equipament que democratitza i universalitza l’accés igualitari i equitatiu a la cultura, que la redistribueix i en garantitza que tothom, sense cap mena de distinció ni de discriminació, pugui gaudir de qualsevol mena de manifestació cultural i pugui adquirir tot el coneixement que hi ve associat.

Però també hi ha un altre aspecte que considero important sobre les #biblioteques, i del qual se’n parla relativament poc, i que penso que cal anar recordant periòdicament. Aquest aspecte fa referència a que les biblioteques ajuden també a entendre que cal respectar i tenir especial cura del bé comú, a cuidar aquelles coses i objectes que ens hem donat entre tothom i que tothom ha considerat i considera que són imprescindibles per a tenir societats relativament sanes, adultes i madures. En el cas de les biblioteques, l’objecte principal a respectar són els llibres; però també ho serien els DVD, els CD, les revistes, els jocs de taula… o fins i tot les obres d’art que es presten arreu de les #biblioteques d’arreu de Catalunya. Però a banda de respectar la integritat física òptima de tots els objectes que es presten a les biblioteques, hi ha un altre aspecte que hi està relacionat, i que considero que és potser fins i tot més important que fer un ús correcte de tot plegat. I aquest aspecte no és altre que respectar els temps de préstec, retornar-ho tot en el moment que toca, o fer les renovacions a les que tinguem dret qual calgui fer-les. De fet, totes dues vessants van de la mà: és important mantenir en condicions tot allò que ens emportem a casa, i també és important pensar que cal retornar-ho quan toca per tal que altres persones també en puguin gaudir. Lliurement i en igualtat de condicions. Com tu. Com jo. Quan hom trenca aquesta dinàmica i retorna tard o en mal estat tot el que s’ha emportat a casa, senzillament està trencant la cadena de valor de tot el sistema, i a més està impedint l’accés equitatiu a la cultura que les biblioteques garanteixen i que tots ens mereixem, i sobretot, al qual hi tenim dret. Fer això denota ésser molt poc solidari amb les persones amb qui comparteixes barri, poble o ciutat, a banda de no tenir massa clar què coi significa això del bé comú.

I és que cal tenir present que les biblioteques garantitzen que la cultura —en totes les seves manifestacions— sigui també un bé comú. I és deure de tothom assegurar que això continua sent així durant moltes generacions.