Barcelona se ha convertido en los últimos diez años en una ciudad de festivales y uno de los principales núcleos de festivales de música, de audiovisuales, de artes escénicas y de artes visuales de Europa. Sónar, Primavera Sound, Inédito, Loop, DocsBarcelona … y hasta más de un centenar de propuestas que nos muestran la vitalidad de nuestros gestores culturales en posicionar el espacio público barcelonés como lugar de creación abierto al mundo. Sin embargo, hay muchos que piensan que la vitalidad y apuesta creativa inicial ha dejado paso a un planteamiento de festival asociado al turismo y el ocio. Se trata de establecer qué nos proponen los festivales como aportación creativa.
No em voldria repetir amb opinions que ja han aportat altres veus dins aquest mateix cicle, moltes de les quals comparteixo: el treball d’aparador no té sentit si no hi ha també un treball d’obrador, de rebotiga; i en la dinàmica cultural d’una ciutat cal tenir-los bonics tots dos, i nets i endreçats si pot…
Vuit edicions després, el MIRA continua essent un espai per a la difusió d’una creació d’avantguarda que busca dotar a aquesta època convulsa d’instruments de comprensió que generin un coneixement crític capaç de pilotar el canvi de paradigma digital i tecnològic. Aquella iniciativa quasi juvenil, que en l’inici va ser qualificada de ‘filla del Sónar’,…
Continuar ... Rafael Vallbona – Fills, pares i avis en la nostàlgia de l’era digital
Té algun sentit un festival sense creació? Clarament no. El Festival com a aparador és una eina important per posar en valor l’estat de la creació, per evidenciar-ne les potencialitats i les mancances, per posar el focus en zones que sovint es mantenen a l’ombra. Però aquests moments àlgids d’atenció sobre la creativitat d’un país,…
A l’estiu proliferen com els tac-a-tac dels tròleis a la ciutat, les meduses a la platja i els mosquits al poble. Del Grec a l’Estartit, Sant Feliu, Calella, Andorra i Pineda, periple de quilòmetres i suor per uns quants festivals (tots diuen que imprescindibles) per intentar entendre el sentit últim i profund del tema, si…
* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN Paral·lelament a l’augment del turisme de masses, a Barcelona han florit i crescut un nombre sens fi de festivals que aporten tants visitants i negoci hostaler com escàs valor artístic i projecció cultural. L’administració ha triat el negoci; ara és el sector de la promoció i difusió cultural…
* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN Davant del repte que suposa el títol del cicle, i si es tractés d’una competició, la meva resposta és clara: a Barcelona guanya el festival. Només puc parlar del sector musical, però a Barcelona no sóc capaç de veure en els darrers anys polítiques públiques definides de suport…
* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN Barcelona persegueix des del segle passat, i el que va d’aquest, el somni de fer del Grec un festival internacional. Ser un referent de les arts escèniques, com ho és Edimburg o Avinyó, al sud d’Europa, a la Mediterrània. Sense èxit. En art contemporani, crear una fira de…
Continuar ... Anna Albertí – La persecució d’un miratge o el fracàs d’un somni
* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN El 2016 es celebra la 24 edició de la Mostra Internacional de Films de Dones, una edició situada a les portes de la celebració del quart de segle d’aquesta iniciativa. Bon moment per preparar-se per fer un balanç des de la distància que suposa aquest trajecte històric. Com…
Continuar ... Marta Selva/Anna Solà – Las visibilidades de la programación
I al vint-i-cinquè any s’ha trobat amb la realitat. Sónar, que va començar el 1994 essent un festival de música electrònica emergent, que va derivar cap al més brillant concepte de música avançada (l’empresa es diu així), i que a la vintena edició es va convertir en una cita global amb la creativitat d’avantguarda, entre…
Continuar ... Rafael Vallbona – Sónar en la dimensión desconocida
Barcelona exerceix, en l’àmbit de la cultura un pol d’atracció per la resta de ciutadans de Catalunya. En el darrer quart del segle XX i pel que fa a l’àmbit escènic era així, només calia mirar a Barcelona, al Festival Internacional de Teatre de Sitges (fins a la seva desaparició l’any 2004) i als grans…
Continuar ... Margarida Troguet – Cuando el centro y la periferia son rizomáticos
