En los últimos años estamos viviendo el repliegue de una buena parte de las energías creativas y de gestión cultural hacia la profundidad del bosque. Un tráfico que implica embaucar, ocultar, resistir, abandonar y generar una nueva identidad conectada a preservar y establecer la construcción de la ciudad desde una concepción local. Enfrente, la ciudad sigue levantando una visión cosmopolita, abierta, destinada a generar incorporaciones, yuxtaposiciones y enriquecerse de la modernidad como única forma de habitar la ciudad. Hänsel * i Gretel * quiere reflexionar sobre el posicionamiento ante dos posicionamientos, el del bosque, símbolo de resistencia al cambio, y el de la ciudad, lugar del devenir del nuevo.
Publicat pel Centre D’Informació i Documentació Elena Polivtseva | IETM Tots ho hem viscut a la nostra pròpia pell. Durant els mesos de pandèmia causada per la COVID-19 la cultura ens ha ajudat a mirar cap al futur incert amb una mica més d’esperança. Més concretament, les arts en viu han il·luminat les ments cansades…
Continuar ... Article d’Interacció – Virtualitats de les arts en viu
“La tierra es como un mercado al aire libre. Las raíces se reúnen para intercambiar alimentos y de paso también se enteran de las noticias del barrio”. David George Haskel, Un viaje por las conexiones de la naturaleza Durant els dies en què la pandèmia ha planat sobre la ciutat, les cures han emergit…
Continuar ... Marta Selva i Anna Solà – Cura de la vida quotidiana
¿Como está planteada la reapertura del CCCB? ¿Estáis pensando en hacer alguna exposición sobre la Covid-19? Habéis pensado en incluir el tema del coronvarius en la proxima exposición Marte. El espejo rojo? Las exposiciones, debates y actividades del CCCB en los últimos años trataron y anticiparon, de algún modo, la actual crisis. Esta solo…
Continuar ... Hänsel i Gretel * – Entrevista a Juan Insua
Eugeni Oneguin, El Preludi. La poesia catalana viu un moment extraordinari, no deixa de sorprendre’m la quantitat de nous poetes d’altíssima qualitat que apareixen aquests darrers anys. L’últim descobriment: Laia Maldonado (Comarruga, 1997). Amb només vint-i-dos anys ha escrit un llibre esplèndid L’arquitecte (Edicions de 1984, 2019), que ha guanyat el Premi de Poesia Ventura…
Continuar ... Manuel Guerrero Brullet – Lliçons de la pandèmia. Notes sobre la pandèmia III
8 de maig de 2020 Hola Cèlia. Perdó per no haver contestat el teu anterior mail. Els primers dies del confinament vaig estar bastant tocat i desubicat. Se’m van acumular mails i el teu va quedar així, sense resposta. Potser, entre altres coses, perquè no estic segur de saber què hauria de dir, en un…
Continuar ... Toni Casares – Perdó per no haver contestat el mail
Hola Cèlia. Perdó per no haver contestat el teu anterior mail. Els primers dies del confinament vaig estar bastant tocat i desubicat. Se’m van acumular mails i el teu va quedar així, sense resposta. Potser, entre altres coses, perquè no estic segur de saber què hauria de dir, en un escrit, davant de tot això……
Continuar ... Toni Casares – Perdona per no haver contestat el mail
Hem construït una realitat amb peus de fang. Una realitat que basada en un sistema econòmic especulatiu i unes relacions humanes cada vegada més intangibles, conseqüència directa d’un ús acrític i constant de les xarxes socials, ens ha anat desproveint de valors sòlids i on la incertesa i la rapidesa dels fets ens ha portat,…
Continuar ... Oriol Pérez i Treviño – Temps postpandèmics