En los últimos años estamos viviendo el repliegue de una buena parte de las energías creativas y de gestión cultural hacia la profundidad del bosque. Un tráfico que implica embaucar, ocultar, resistir, abandonar y generar una nueva identidad conectada a preservar y establecer la construcción de la ciudad desde una concepción local. Enfrente, la ciudad sigue levantando una visión cosmopolita, abierta, destinada a generar incorporaciones, yuxtaposiciones y enriquecerse de la modernidad como única forma de habitar la ciudad. Hänsel * i Gretel * quiere reflexionar sobre el posicionamiento ante dos posicionamientos, el del bosque, símbolo de resistencia al cambio, y el de la ciudad, lugar del devenir del nuevo.
Hi ha ciutats que han apostat per un urbanisme flàccid –també anomenat tàctic– que limita la construcció de nous hotels, l’obertura de bars i restaurants, la requalificació de nous pisos turístics, l’obertura de certs negocis per raons de sostenibilitat, la circulació de l’automòbil o la càrrega i descàrrega de les furgonetes; tot plegat, en benefici de les superilles, l’esperit veïnal,…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutat del decreixement
Publicat originalment per Interacció el 17/09/2021 Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius? El recent informe de la Unió Europa ‘Towards gender equality in the cultural and creative sectors’ se centra en aquests aspectes amb l’objectiu d’identificar…
El 10 de febrero de 2021 se publicó “Rapto de Europa 2.0”, el manifiesto del director de cinema ruso Konstantín Bogomólov (clica para saber más), uno de los cineastas más famosos actualmente en su país natal. Hänsel* y Gretel* junto con la Fundación Casa de Rusia en Barcelona ofrecen una traducción al castellano del manifiesto y les invitan a debatir…
Continuar ... Manifiesto “Rapto de Europa 2.0” — Konstantín Bogomólov
Publicat orginalment a Interacció el 17/12/2021 – Fundação Calouste Gulbenkian Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social. “A restless art: how…
Continuar ... Interacció — L’art incansable: sobre el triomf de l’art comunitari i participatiu
A partir del 11 de noviembre las mujeres vamos a seguir trabajando, pero sin cobrar. Se trata de una fecha simbólica que busca hacernos reflexionar acerca de la brecha salarial. Pues en España, los hombres ganan casi un 12 % más respecto a las mujeres que ocupan cargos similares. El 25 de noviembre se conmemora…
A Barcelona hi vivim aproximadament 1,6 milions de persones, el 20% de les quals són residents estrangers procedents d’unes 175 nacionalitats, el que suposa que a la Ciutat Comtal es parlin unes 300 llengües. Tanmateix, tots sabem que només hi ha dues llengües oficials i que aquestes fa temps que es troben en pugna, evidentment,…
Continuar ... Gisela Chillida — Barcelona, la ciutat de les 300 llengües
Francesc Serra, Retrat d’Irene Narezo Dragoné, 1904 | Imatge cedida per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Irene Narezo era pintora. En les seves obres s’inclouen paisatges però, sobretot, retrats de dona. Deia llavors “La Ilustració Catalana” que «Dragoné es presenta com una pintora realment personal, que sap donar a una visió realista de les coses un ambient…
Continuar ... Gisela Chillida — Cinc dones artistes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Estic abandonat en una illa deserta… Però sóc viu… No tinc ningú per parlar-hi, ningú que em pugui oferir consol. Però prodigiosament Déu va col·locar el vaixell prou a la vora perquè en pogués treure tot un bé de déu de coses bàsiques (Daniel Defoe, Robinson Crusoe, 1719) El confinament és una crida clamorosa…
Continuar ... Miquel Porta Perales — Robinson Crusoe a la Barcelona de la pandèmia del 2020
La veritat dura poc temps, potser uns minuts. Després comencem a mentir. En la literatura, els escriptors han trobat aquest espai últim on hi ha tota una bellesa continguda en un minut de veritat. Autors com Joseph Ponthus o Imre Kertész han superat el temps per abraçar l’experiència paradoxal d’estar vius. August Strindberg deia…
Continuar ... Ariana Harwicz i Ariana Saenz Espinoza — Els set minuts d’un artista
Article publicat originalment a Política i prosa. Si observem els testimonis que ens van deixar els homes primitius a la cova de Lascaux observarem, com adverteix l’escriptor Georges Bataille en el seu assaig Lascaux o el naixement de l’art, que la relació del caçador amb la presa era semblant al joc de la seducció. A…
Continuar ... Fèlix Riera – El rodeig i els seus límits culturals
