Publicación Cultural
El objetivo es mostrar las áreas culturales de Barcelona que están en fase de discusión viva, con energías de transformación y nuevas propuestas (construcción) y también todas aquellas que se encuentran en una fase de cansancio, sin respuestas, sin capacidad de transformación pero que son esenciales para el buen funcionamiento del mundo cultural y de la ciudad.
El sistema colapsa. Luego de este barbecho, quizá sea momento para probar otros modos de cultivo, experimentar con nuevas semillas para que aparezcan otras florescencias y quien sabe si también algunas plantas suculentas. Ante la inminente amenaza de salación de casi todos nuestros terrenos, debemos buscar encuentros no únicamente con la intención de hacer reivindicaciones…
La sacsejada sistèmica que s’albira en el moment post-covid, ens agafa, des de l’art, ben escarmentats. No oblidem l’encongiment en que va ser sotmès el sector una dècada enrera (no oblidem: tancament de centres d’art contemporani i un 30% de tall en els pressupostos dels museus); i que malgrat els bons propòsits, les darreres decisions…
Es de suponer que durante estas semanas eternas y absurdas de confinamiento -que aún van para largo-, el ejemplar personal sanitario que cuida de nuestras vidas ha cobrado puntualmente su sueldo a fin de mes. No así los/las creadores/as culturales, dedicados a colgar contenidos gratuitos en las redes y a ofrecerlos a radios y televisiones,…
Continuar ... Mª Àngels Cabré – Cultura gratis: la epidemia perenne
Es veia venir, però era inimaginable, que la intocable Barcelona monumentalment turística patís pels esternuts d’un virus i, amb el sagrat turisme, baixessin el taló els grandiosos, subvencionadíssims i esponsoritzadíssims espectacles de la ciutat. Hem quedat nus. El silenci del confinament per epidèmia física i mental només el trenca el cant heroic i solidari de…
Continuar ... Toni Puig – Adéu turisme-espectacles, hola Barcelona-cultura-cívica!
La cultura entró en colapso. Hace unas semanas nadie podía ni imaginar que el argumento de un videojuego cualquiera iba a meterse en nuestra realidad. Pero así ha sido. Y ahora teatros, cines, museos y librerías están cerrados. No hay espectadores ni consumidores de cultura. Todos en casa confinados. Un mal sueño que tiene cifras…
Continuar ... Este verano, la cultura será una fiesta – Álex Sàlmon
A la ciutat de Barcelona, la gentrificació té una pèssima reputació. L’esquerra s’ha encarregat d’atribuir-li, aquesta pèssima reputació. En efecte, l’esquerra barcelonina més nostrada creu que la gentrificació és l’expressió urbana de les “asimetries econòmiques i de poder pròpies del capitalisme”. La gentrificació s´inscriuria en la “lògica de les desigualtats socials i la seva plasmació…
Continuar ... Miquel Porta Perales – De com la gentrificació regenera la ciutat de Barcelona
Des de fa uns anys, hi ha un moviment arquitectònic i urbanístic que planteja el disseny de la ciutat en funció de les necessitats dels seus habitants o usuaris. Res de nou, es dirà. D’acord. Però, el moviment va una mica més enllà i parla, no de l´habitatge o l´espai públic en si, sinó d´una…
Continuar ... Miquel Porta Perales – De la `ville´ a la `cité´
Les esquerres barcelonines tenen una certa tendència a recórrer a les fórmules magistrals del socialisme utòpic del XIX. En un país de cabetians –Narcís Monturiol, Abdó Terrades, Josep Anselm Clavé, Joan Rovira i Ignasi i Pere Montaldo- no ens ha de sorprendre que es recuperi, per exemple, la figura de Robert Owen. ¿Per què Robert…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Les superilles i l’eco(im)mobilisme contra la ciutat neoliberal
Un dia normal. Ens despertem, mirem el mòbil per veure l’agenda. Llevem els nens. Els portem a l’escola. Anem a treballar —els qui tenim sort—. Al metro, mirem el mòbil (Twitter, notícies, WhatsApp…). Arribem a la feina i ens endinsem en l’ordinador. Pleguem tard… no hi ha temps. I hem de fer moltes coses. I…
“La nit, com si fos un teló, s’aixeca per a donar lloc als més sofisticats, depravats i dolorosos intercanvis sexuals” La força d’Albert Serra té el seu origen en l’original forma amb la qual és capaç d’unir tradició i contemporaneïtat. El seu pinzell cinematogràfic és radical perquè torna a utilitzar els pigments del color vermell…
