Des de fa uns 30 anys Barcelona ha estat dotada d’uns equipaments culturals projectats perquè tingués aquelles instal·lacions que són pròpies de tota ciutat que vol posicionar-se en el món actual. Els buits o els endarreriments existents són coneguts. Tanmateix, no cal ara fer-ne la història per recordar les mancances que van arribar fins a…
Hace poco me invitaron a la Fundació Miró para participar en la presentación de un catálogo para una futura exposición comisariada por el artista Antonio Ortega. “Hacía mucho que no pisaba este suelo”, pensé. Y no me refería al suelo de la Miró, sino al suelo amplio del campo artístico. Trabajé durante años en este…
Continuar ... Rubén Martínez – ¡Todo el mundo mirando al suelo! (1ª Parte)
(Lee aquí la 1ª parte) En ese sentido, es sorprendente la falta de análisis sobre la situación laboral y las condiciones materiales de quienes se reconocen dentro del campo artístico. Conocer la realidad en la que vives es el primer paso para hacer política, y no me refiero a formar parte de un partido, sino…
Continuar ... Rubén Martínez – ¡ Todo el mundo mirando al suelo ! (2a parte)
El tópico dice que nadie es profeta en su tierra. Y, aunque no es así en el teatro barcelonés, que se nutre básicamente de actores, directores y grupos locales, sí que es cierto que hay un número importante de compañías barcelonesas, las que más se alejan de las fórmulas tradicionales y ortodoxas, que son mucho…
Em demanen una reflexió sobre el teatre a Barcelona. Que complicat! Em poso les ulleres del passat i repasso el camí de 40 anys enrere! Quan jo començava a fer teatre, quasi totes les companyies teatrals de Catalunya intentaven refer la destrossa de les arts escèniques i de tota la cultura en general, que va…
Continuar ... Anna Rosa Cisquella – Ni apocalípticos ni integrados
Què és i què suposa Barcelona i el seu entorn cultural pels entorns culturals d’allò que des de la capital s’anomena “comarques” o “la perifèria”? Quina visió n’hi ha des de la resta del territori? D’entrada, al costat de la pregunta (que motiva aquestes ratlles) se n’hi podria fer una altra, i molt essencial: Per…
Continuar ... Anton Granero i Víctor Sunyol – “Quién son ?” vs “Quién somos ?”
* * * Segueix el debat diari de Hänsel* i Gretel* al nostre compte de TWITTER[:es]* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL Construcció. Barcelona, situada en un enclavament limitat per la muntanya de Collserola i el mar i pels rius Besòs i el Llobregat, està pràcticament consolidada. No li queden gaires…
El nomenclàtor de Barcelona. Història i memòria de la ciutat Preàmbul El carrer és un element fonamental de la ciutat. No hi ha ciutat sense carrer. El carrer estructura la ciutat i socialitza i educa el ciutadà. És l´artèria i l´escenari que dóna vida a la ciutat. La imatge de la diversitat i la…
Continuar ... Miquel Porta Perales – El nomenclátor de Barcelona. Historia y memoria de la ciudad
Barcelona és una ciutat territorialment massa petita per acollir de forma exclusiva totes les infraestructures culturals que requereix una capital. Pensar en la ciutat cultural requereix un esforç col·lectiu capaç d’eixamplar, política i mentalment, les estretes fronteres municipals per obrir la capitalitat a l’ampla conurbació urbana. Però aquesta idea topa a hores d’ara amb una…
Continuar ... Rafael Vallbona – Más allá de la frontera local
(Lee aquí la primera parte del artículo) * Valor cultural afegit i empatia territorial El districte potencia aquelles iniciatives culturals d’alt valor cultural afegit, que aportin coneixement, esperit crític, mirada de futur i, també, empatia amb el territori. Aquest darrer principi el municipi el té molt clar: el projecte del Districcte Cultural (DC) o compta…
