Article publicat originalment per L’Observatori Social Fundació “la Caixa”. Descarrega aquí l’article complet.
Aquest article analitza les condicions laborals i de vida dels treballadors del sector cultural a Espanya a partir de les dades d’una enquesta feta a 1.384 artistes i professionals de la cultura l’any 2022. Els resultats de l’estudi posen de manifest les particularitats de l’activitat d’aquests professionals, accentuades en part per l’efecte de la pandèmia, i quin impacte ha tingut aquesta circumstància sobre el seu nivell de benestar. La recerca ha permès d’aprofundir en altres aspectes, com ara el valor que els professionals de la cultura atorguen a la seva pròpia feina o quina percepció tenen sobre el valor que la societat concedeix a les activitats culturals.
El context de pandèmia provocat per la covid-19 ha situat en l’agenda política el paper clau de la cultura sobre la societat en diversos àmbits que van més enllà de la seva aportació a l’economia, com ara la inclusió i la cohesió social, el benestar subjectiu i l’educació. També ha posat de manifest les febleses estructurals del sector cultural quant a les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura. Alguns dels subsectors de la cultura, com les arts escèniques i musicals, han estat dels més afectats per les mesures de distanciament físic i social i les restriccions. Aquest article descriu les condicions laborals i de vida dels professionals de la cultura, com també la percepció que tenen sobre el valor de la seva feina tant per a ells mateixos com per a la societat. Així, podem apuntar que el benestar dels artistes ve determinat no tan sols per les condicions materials de què gaudeixen, sinó també pel reconeixement social de la feina que fan.
1. La situació de vulnerabilitat dels treballadors culturals
La situació econòmica dels artistes i els professionals de l’àmbit cultural és de vulnerabilitat: el 57% dels enquestats van declarar que guanyaven menys de 1.500 euros mensuals procedents de la seva activitat cultural, i només el 18%, més de 2.000 euros, la qual cosa situa la renda salarial d’aquests professionals força per sota del sou medià del país (1.757 euros) i del sou mitjà (2.087 euros) per a l’any 2021.
A aquests salaris baixos hauríem d’afegir-hi altres condicions laborals especialment adverses, que desemboquen en una qualitat de vida precària per a molts d’aquests professionals. Per exemple, el 44% dels enquestats van declarar dur o haver dut a terme en algun moment la seva activitat de manera irregular. A més a més, tan sols el 36% dels entrevistats van aconseguir sempre o gairebé sempre un equilibri entre la vida personal, familiar i professional, tot i que aquest equilibri és molt més difícil d’assolir entre els joves menors de 35 anys, els homes i els professionals amb una baixa qualificació acadèmica formal.
L’Observatori d’Ocupacions (2022) del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) assenyala que el sector cultural va ser un dels que va perdre més contractes laborals durant la pandèmia. Segons l’enquesta, el 28% dels professionals van considerar, durant la crisi sanitària, abandonar la seva activitat creativa. Els treballadors joves de fins a 35 anys (36%), els de les arts plàstiques (33%) i els de les arts escèniques i audiovisuals (31%) van ser els qui més es van plantejar aquesta alternativa.
2. La meitat dels artistes i professionals de la cultura manifesten dificultats per viure del seu ofici
La situació de pandèmia ha posat en relleu, sobretot durant el període de confinament, el paper fonamental de la cultura per combatre l’aïllament i la soledat. Tot i que alguns governs i alguns organismes internacionals com ara la Unesco sostenen que la cultura és un bé essencial o públic, només el 5% dels professionals enquestats pensen que la societat considera la seva feina com a essencial.
La pròpia percepció sobre el valor transformador de la seva feina en la societat és més favorable: el 40% afirmen que la tasca que fan és capaç de millorar els nivells de salut i de benestar de la població, la inclusió dels col·lectius més vulnerables, o bé construir entorns vitals sostenibles en els quals els ciutadans es puguin reconèixer, identificar i desenvolupar.
Abans de l’estudi que s’ha dut a terme, la valoració dels mateixos artistes sobre la seva feina i la percepció sobre el valor que la societat atorga a la seva activitat era un tema que no havia estat gaire –o gens– explorat. L’estudi, doncs, ha permès d’abordar aquesta qüestió. El 52% perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina; el 38% consideren que el seu ofici és vocacional i mancat de reconeixement social; el 45% pensen que la societat percep que només uns pocs poden viure exclusivament del seu treball; el 22%, que la societat creu que estan mal pagats; el 20%, que la societat considera la seva carrera com plena d’obstacles, i el 17%, que la societat percep que el talent s’hauria de reflectir en la remuneració.
Malgrat les campanyes impulsades durant la pandèmia per visibilitzar les dificultats que vivia el sector en aquelles circumstàncies, només el 18% dels professionals enquestats han advertit una millora en la percepció de la societat entorn del valor del treball cultural. Tanmateix, la millora de les condicions de vida dels artistes i professionals de la cultura, a més a més d’un reconeixement social més gran, implica també millores professionals i econòmiques. En aquest sentit, cal que al valor mercantil del treball cultural puguem afegir-hi el valor que aquest treball té per a la societat. Per tant, cal encoratjar les campanyes de conscienciació de la societat sobre les activitats culturals que vagin més enllà de les accions de promoció dels sectors professionals.
3. Menys benestar subjectiu dels treballadors de la cultura
Per als treballadors del sector, la precarietat material, el difícil equilibri entre la feina i la vida familiar i personal, com també les dificultats vinculades a l’emprenedoria es tradueixen en baixos nivells de benestar. En aquest context, entorn del 70% dels professionals enquestats manifesten que pateixen la pressió del temps en la seva feina i que no poden desconnectar (per damunt de gairebé el 60% del conjunt dels treballadors espanyols que, el 2019, deien que patien la pressió del temps en la feina). Prop del 65% també diuen que els darrers anys la feina ha esdevingut molt més exigent, i el 60%, que pateixen una pressió constant per la càrrega de feina.
Les dificultats es manifesten en aspectes qualitatius com ara la motivació i el reconeixement social de l’esforç i en aspectes quantitatius com pot ser el salari. Respecte a la retribució pels esforços i èxits en la feina, tan sols el 26% dels enquestats veuen el seu salari com a adequat i entorn del 37% senten que les seves perspectives de promoció són adequades.
4. Perspectives per als joves treballadors de la cultura
Els professionals més joves pateixen unes condicions laborals pitjors que els altres enquestats: és el grup més afectat –ara mateix o en el passat– per les situacions laborals irregulars. Per comparació a l’altra franja d’edat estudiada, la dels majors de 35 anys, més del 60% dels joves per sota d’aquesta edat han patit alguna situació d’irregularitat en la seva feina (per als altres enquestats, aquest percentatge no arriba al 40%). També han estat els que han viscut de manera més generalitzada dificultats econòmiques durant la pandèmia (70%), mentre que entre els altres professionals enquestats la incidència és prou més reduïda (45%).
Els professionals menors de 35 anys són també els que manifesten més dificultats per assolir un equilibri entre la vida personal, familiar i professional, com també nivells més baixos de control intern, és a dir, una proporció més baixa de joves considera que la seva vida depèn més d’ells que no pas de les circumstàncies. Possiblement, com a resultat d’aquestes dificultats, els treballadors de fins a 35 anys són el grup d’edat que més s’ha plantejat abandonar la seva activitat creativa (el 36%, enfront del 28% de l’altre grup d’enquestats), com també cercar feina creativa en un altre país (el 33%, per comparació al 24% del grup de majors de 35 anys). En aquest sentit, cal esmentar el risc creixent de descapitalització del sector que representen tant la pèrdua d’ocupació com l’abandó de l’activitat creativa o del país per treballar a l’estranger.
5. Conclusions
L’estudi dut a terme en què es basa aquest article mostra la precarietat, tant material com de reconeixement social, a la qual estan sotmesos els professionals del sector cultural. Encara que aquest sector va generar vora el 2,4% del PIB el 2019 i el 3,5% de l’ocupació total el 2020, el seu valor va més enllà de la seva aportació a l’economia, ja que beneficia la societat en aspectes com ara la inclusió social, el benestar personal o l’educació.
L’estudi ha permès revelar les febleses estructurals del sector cultural, quant a les condicions laborals i de vida dels artistes i professionals de la cultura, i la seva consideració sobre la feina que fan i sobre la percepció que en té el conjunt de la societat. Segons els participants en l’enquesta, la societat no sol concedir gaire valor a la seva feina i a la figura del professional de la cultura, alhora que, en general, desconeix quines condicions laborals i de vida té. Tanmateix, la millora de les condicions de vida dels professionals de la cultura passa per un reconeixement professional i econòmic, a més a més de social. D’altra banda, els artistes i els professionals de la cultura manifesten que la pandèmia de la covid-19 no ha fet sinó agreujar les condicions laborals, i ha fet que els seus nivells de benestar subjectius siguin baixos. Els més afectats han estat els menors de 35 anys, que s’han vist abocats, més que no els majors d’aquesta edat, a treballar algunes vegades de manera irregular, a banda d’haver d’afrontar amb més intensitat el desequilibri entre la seva vida personal, familiar i professional.
Be First to Comment