Skip to content

Grup de treball cultura i desigualtat a Barcelona – Cultura i desigualtat a Barcelona

Tothom té cultura. Tothom pot desenvolupar-la amb oportunitats i recursos equitatius? El dret a participar i contribuir a la vida cultural de la ciutat està condicionat per aspectes com la classe social, el territori, el nivell d’estudis, el gènere o l’edat, entre d’altres. En definitiva, les desigualtats importen, també en l’àmbit cultural.

La cultura, en sentit ampli, inclou les formes de vida i els sistemes de valors. Per tant, no es redueix a les activitats promogudes o desenvolupades per l’administració pública. Ara bé, entenem que la desigualtat ha de ser una preocupació central en l’agenda de les polítiques culturals. La promoció de l’equitat en l’àmbit cultural ha de formar part del nucli de l’acció pública, molt especialment a les ciutats.
Amb la voluntat d’avançar en aquest sentit, hem creat el grup de treball “Cultura i desigualtat a Barcelona”, integrat per persones de l’àmbit acadèmic, de la gestió pública, d’entitats culturals de la ciutat i d’organitzacions internacionals. Des d’aquest grup, hem elaborat un document que volem que sigui útil per a la reflexió i per a l’acció.

Es tracta d’una proposta oberta al debat i a les aportacions, dividit en cinc apartats:
1) Una definició operativa del que entenem en aquest document per activitat cultural.
2) La identificació dels factors condicionants de les desigualtats en aquest àmbit.
3) La presentació d’algunes dades clau per a la ciutat de Barcelona.
4) Una proposta del que anomenem “actius culturals”.
5) El resum del debat desenvolupat sobre aquest tema a la darrera Escola d’Estiu de l’IGOP.

Una de les principals conclusions del document és que necessitem més informació i millors indicadors sobre les desigualtats en cultura. També necessitem més participació (i més diversa) per debatre aquesta informació i generar coneixement útil per prendre decisions.

Tot seguit reproduïm un fragment de les conclusions del document, que es pot descarregar en el següent enllaç.

“Sobre la relació entre cultura, polítiques públiques i desigualtat
Un dels temes que més es van debatre va ser el repte que comporta parlar de desigualtat en l’àmbit de la cultura (i les polítiques públiques). Sobretot si prenem com a referència polítiques de caràcter universal com les de salut i educació. Aquestes polítiques públiques han estat incorporades com a drets bàsics de la població, amb un ampli recorregut històric que les situa com a part del nucli dur de les intervencions que aborden la desigualtat. Avui, la cultura no forma part d’aquest nucli dur. Això fa que la relació entre polítiques culturals i lluita contra la desigualtat depengui, a més de la distribució de competències, de la voluntat política del govern d’incidir-hi.
Un altre problema al qual es va fer referència, i que condiciona la relació entre cultura i desigualtat, va ser l’ambigüitat al voltant del concepte de cultura. Es va argumentar que en els àmbits de la salut i l’educació, els debats estan més clarament definits. Per exemple, en l’àmbit educatiu, parlem de les esferes d’ensenyament (educació quasi obligatòria 3-16 anys) i també de l’educació 0-3, d’adults i al llarg de la vida. Probablement, es va dir al llarg del debat, en cultura prima la indefinició (“Tot és cultura?”). Això ens porta al debat sobre quina cultura s’identifica i promou des de les polítiques públiques. Per què moltes persones semblen no sentir-se interpel·lades? Per què no reconeixen “aquesta” cultura com a pròpia? La relació entre desigualtat i cultura sembla també condicionada per les definicions de cultura. De fet, una altra idea repetida al llarg del debat va ser el biaix de moltes enquestes i estadístiques oficials sobre participació cultural. La seva dificultat per incloure la diversitat de pràctiques culturals existents, sovint homogeneïtzant la participació cultural.

Per això un factor clau al parlar de cultura (i de la relació amb desigualtat) és la diversitat, les cultures en plural. Es va argumentar la necessitat de no confondre igualtat amb homogeneïtat, com acostumen a fer moltes administracions públiques. Una pregunta clau que es va formular és si considerem que en el segle XXI la cultura hauria de ser una política redistributiva tan important com la sanitat i l’educació. En definitiva, si creiem que la cultura (des de la complexitat de la seva definició) s’ha de reconèixer com a valor central per a la igualtat.”

*
Aquest document ha estat elaborat pel Grup de treball cultura i desigualtat a Barcelona, en el qual han participat Nicolás Barbieri, Ramon Canal, Pablo Fernández, Assumpta Manils, Ernesto Morales, Nus Teatre-Rocío Manzano, Adriana Partal, Jordi Pascual, Bernat Quintana, Yuni Salazar i Montse Tort.

Published inARTÍCULOS DE HÄNSEL* Y GRETEL*CICLOSConstrucción y cansamiento en la Barcelona cultural

Be First to Comment

Deja un comentario

Simple Share Buttons