El Govern laborista de Keir Starmer va fer públic just abans de Nadal el document Devolution White Paper, una fulla de ruta que aprofundeix en el model de descentralització de l’estat a Anglaterra amb el traspàs de més poder a les autoritats metropolitanes. Quan la proposta es desplegui properament des d’un punt de vista legislatiu, els alcaldes metropolitans tindran poders sense precedents que inclouran competències en habitatge, infraestructures i transports, entre d’altres. L’objectiu és incentivar el creixement econòmic a través d’una reforma de l’estat en el que les regions metropolitanes tindran un paper decisiu. En aquest sentit, es preveu la creació d’entre 20 i 30 noves combined authorities, una entitat jurídica supramunicipal que aplega diversos ajuntaments.

Avui ja existeixen a Anglaterra 10 combined authorities, a més de la Greater London, una gran àrea metropolitana que aplega, a més de la capital britànica, 32 ciutats més que formen el continu urbà de Londres i la seva conurbació. Es tracta d’un territori de 1.572 kilòmetres quadrats on viuen quasi nou milions de persones. El Greater London havia estat creat gràcies a un estatut especial el 1965, però va ser abolit pel Govern de Margaret Thatcher el 1986, en considerar que es tractava d’un contrapoder a l’estat en mans dels laboristes. Aquesta operació va inspirar al president Jordi Pujol liquidar també, per raons gairebé idèntiques, la Corporació Metropolitana de Barcelona.

El Greater London, a diferència de la Corporació, va ser reinstaurat el 1998. Des d’aleshores, el govern metropolità londinenc ha recuperat i conquerit competències, gràcies al procés de descentralització de l’estat conegut com a devolution que es va endegar sota el govern del laborista Tony Blair en la dècada de 1990. Inicialment, la devolution estava pensada per transferir competències als governs autònoms d’Escòcia, Gales i Irlanda de Nord. Anglaterra va quedar-ne al marge de la resta de les nacionalitats britàniques, i la transferència de competències es va centrar en el Greater London.

A partir del nou govern regional londinenc, es va afavorir la creació de noves autoritats metropolitanes, en aquest cas sota la figura de les combined authorities, associacions voluntàries de ciutats veïnes. Fins ara n’hi ha 10, que són les regions del Greater Manchester, el West Midlands —inclou Birmingham—, Liverpool City Region, Tees Valley, West of England, Cambridshire and Peterborough, South Yorkshire, North of Tyne, West Yorkshire I North East. Totes elles, menys la última, escullen el seu alcalde metropolità per elecció directe als comicis municipals, a l’igual que el Greater London.

El model es considera un èxit. Per això ara, el Devolution White Paper preveu ampliar-lo creant el que es consideren strategic authorities, les fins ara anomenades combined. El propi document advoca per posar fi a l’actual model d’estat, que qualifica del més centralitzat del món desenvolupat. El document consta de 118 pàgines en les que es desenvolupen els nous poders i competències dels metro mayors. Aquests tindran a les seves mans més recursos que mai per inverKr en els seus territoris. Tindran competències en sanitat i potestat per reformar els serveis públics per fer-los més eficients. També tindran poder de decisió sobre qüestions estratègiques de desenvolupament econòmic amb un clar objectiu de promoure el creixement regional i el foment de l’ocupació. Aquests amplis poders permetran als governs metropolitans desbloquejar retards en la planificació dels grans projectes de construcció, fins ara entorpits sovint per la lenta maquinària centralitzada de l’estat.

Especial rellevància tindran les competències, per primer cop, pel control dels serveis ferroviaris. Els alcaldes podran ara decidir sobre com s’han de prestar, intervenir en el disseny de les freqüències de pas dels combois i en els seus destins. Tot de cara a millorar la connectivitat amb la resta del país. Un dels grans objectius estratègics és enfortir la xarxa ferroviària establint una veritable integració tarifària i crear un sol document de viatge que es podrà utilitzar de manera intermodal a totes les línies i serveis de transport públic, com la Oyster londinenca però universal per tota Anglaterra.

La descentralització no significa que Whitehall es desvinculi a partir d’ara de l’acció de govern. Així, algunes qüestions seran dirigides des dels ministeris centrals, com ara l’habitatge i el desplegament de la generació de energia renovable. Starmer ja ho va advertir a la primera reunió amb els alcaldes metropolitans just després d’assumir el càrrec de primer ministre. Entre les seves prioritats està construir 1,5 milions d’habitatges en cinc anys. El líders locals rebran el mandat d’aconseguir el sòl necessari i el Govern central es reserva la potestat d’intervenir si no s’assoleixen els objectius. El mateix passarà amb les turbines eòliques i les plaques solars.

Els grans defensors dels governs metropolitans amb poders, entre ells l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, miren amb atenció el que està passant a Anglaterra, si l’experiència seguirà sent un èxit ara que s’ampliarà i que el model faci bo allò que sostenen alguns urbanistes i experts que en aquests moments les economies nacionals són en realitat la suma de les economies metropolitanes.