Com seran les grans ciutats del futur? Segons un recent estudi de la Fundació Jean-Jaurès, la governança de les grans metròpolis es guiarà per quatre conceptes: resiliència, flexibilitat, reconciliació i descentralització. Almenys això és el que preveu Dylan Buffinton, expert en prospectiva d’aquesta fundació francesa, en les conclusions de l’informe, titulat Métropoles et grandes villes en 2045. Quatre concepts pour réinventer la ville.

Les grans ciutats i aglomeracions urbanes estan vivint en primera línia la constant transformació que està experimentant el món. Es tracta d’un conjunt de reptes sense precedents, des del canvi climàtic, les tensions socials amb una tendència cap a la desigualtat, la pressió sobre els recursos i la revolució tecnològica. Tot plegat fa necessària, segons Buffinton, una profunda reestructuració del model urbà de les grans ciutats com París i Barcelona que aquest consultor resumeix en els quatre conceptes abans citats.

Cal reinventar la ciutat. I per fer-ho, cal que els governs locals assumeixin algunes condicions. En primer lloc, les metròpolis del 2045 han de ser resilients. Aquesta és essencial, segons l’estudi, per enfrontar les crisis climàtiques, energètiques i socials que Buffinton preveu que s’intensificaran en les properes dècades. Per això, és molt important escometre transformacions estructurals que permetin a les ciutats adaptar-se de manera permanent als canvis. Inclou la gestió eficient dels recursos, especialment l’aigua i l’energia. També cal incloure la biodiversitat dins l’entorn urbà per tal de posar a disposició dels ciutadans refugis climàtics. En aquest sentit, l’estudi dona molta rellevància al biomimetisme, el disseny de les infraestructures inspirat en la natura, amb l’objectiu de fer-les més sostenibles des d’un punt de vista mediambiental. Per exemple, carrers absorbents i miniboscos.

L’estudi destaca també que les grans ciutats han de ser flexibles. Això significa adoptar models urbans en permanent adaptació que permetin la reutilització d’espais i la integració d’usos múltiples. Buffinton proposa aplicar el retrofitting, que consisteix en transformar edificis i espais existents en lloc d’enderrocar-los. Aquest concepte també inclou el que denomina “arquitectura evolutiva”, que és la modificació d’estructures segons les necessitats canviants. En aquest apartat, planteja igualment l’eliminació del zonatge, l’especialització de barris en determinades activitats per promoure els espais híbrids que combinin habitatge, treball i oci.

Les creixents desigualtats s’han d’abordar, segons l’estudi, amb un procés de reconciliació social i territorial, fonamental per garantir una ciutat inclusiva. En aquest sentit, Buffinton considera que les polítiques que regulin el mercat immobiliari han de fomentar l’accés equitatiu a l’habitatge i els espais oberts i accessibles. En aquest punt, torna a ser cabdal la reintroducció de la biodiversitat en l’entorn urbà, creant corredors ecològics, sostres verds i zones protegides. Aquesta planificació s’ha de reforçar amb una governança participativa que permeti als ciutadans involucrar-se activament en la gestió de les seves ciutats.

El quart concepte de l’estudi per les grans ciutats del 2045 és el de metròpoli constel·lació. Aquest model es basa en una intensa descentralització interna de les aglomeracions urbanes, on els diferents barris funcionin com a unitats autònomes interconnectades. És un model multicèntric que ha de permetre a cada àrea desenvolupar la seva pròpia economia local i, fins i tot, una agricultura urbana.

Aquest model cassa perfectament amb la idea de la ciutat dels 15 minuts que defensa Carlos Moreno, urbanista de la Sorbona i assessor de l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Precisament la mobilitat és un dels aspectes centrals que ha de suportar aquest model. Una gran ciutat multicèntrica com la que proposa l’estudi de la Fundació Jean-Jaurès necessita una xarxa multimodal que connecti totes les àrees i barris i, a més, garanteixi també les comunicacions més locals, que hauran de ser més intel·ligents.

Buffinton conclou en el seu informe que reinventar les metròpolis no pot ser ni un procés unilateral ni exclusivament tècnic. Per això, planteja una planificació col·laborativa que ha d’involucrar a ciutadans, empreses i autoritats. En definitiva, i sempre segons l’estudi, la metròpoli del futur ha de ser inclusiva, sostenible i democràtica, capaç d’adaptar-se als reptes del segle XXI sense deixar ningú enrere.