La crisi de l’habitatge ha emergit amb força en el centre dels reptes de la Unió Europea. Així ho manifesta l’informe anual del Comitè de les Regions sobre l’estat de les regions y ciutats. L’èmfasi que l’informe, presentat fa unes setmanes, posa sobre la qüestió de l’habitatge és la principal novetat d’aquest estudi de l’òrgan consultiu europeu dels alcaldes i autoritats regionals, que advoca per una major descentralització i proximitat de les polítiques de cohesió territorial reforçant el paper de les autoritats locals com a cocreadors d’Europa.

Segons el Comitè, Europa acumula un dèficit de 2,3 milions d’habitatges per any i una necessitat d’inversió d’uns 270.000 milions d’euros anuals. La crisi habitacional, segons les autoritats locals i regionals que integren l’òrgan, és un problema estructural que afecta directament la cohesió territorial, la competitivitat econòmica i el benestar de milions de ciutadans. Per això, les polítiques d’habitatge no poden ser simples accions aïllades, sinó que han de formar part d’una planificació integrada de la Unió en coordinació amb els governs regionals i municipals.

L’habitatge és el primer repte assenyalat per Comitè de les Regions, però l’informe en cita d’altres, com que 47 milions d’europeus no poden escalfar adequadament les seves llars. És la mostra més significativa de l’agreujament de la pobresa energètica, que apareix com una de les principals vulnerabilitats davant les crisis energètiques. Es calcula que una de cada cinc regions europees es troben exposades a riscos naturals relacionats amb el clima.

L’envelliment de la població i el despoblament de les zones rurals i perifèriques és un altre dels grans reptes que cita l’informe, segons el qual, dos de cada tres regions patiran una caiguda demogràfica abans de 2050. Tot plegat, obligaria a polítiques pressupostàries europees que permeti adaptar-las a les realitats territorials diverses.

El document reivindica el paper dels governs regionals i locals com a peça clau en la construcció europea, doncs gestionen més del 70% de les polítiques de la Unió i uns dos terços de la despesa pública. Per això, el Comitè reclama una Europa més cohesionada i resilient, per la que necessita unes autoritats regionals i locals que no siguin només gestors de polítiques, sinó veritables cocreadors de la Unió. Han de ser actors centrals de la transformació econòmica a través dels clústers d’innovació en tots els sectors. Els governs locals i regionals aporten la seva expertesa i proximitat que els situa en una posició privilegiada en el disseny de solucions integrades. Es tracta, segons remarca l’estudi, d’un element estratègic per al futur de la Unió Europea per evitar que creixin les desigualtats territorials.

El Comitè recomana que el pressupost de la Unió pel període 2028-2034 no redueixi l’autonomia de les autoritats regionals i locals ni que comprometi la seva capacitat de cogestió. I, com a gran prioritat, que els comptes europeus impulsin inversions per afrontar la crisi habitacional en tots els seus fronts: construcció i rehabilitació d’habitatges assequibles i incentius fiscals. També, sortir al pas de l’augment de la pobresa energètica responent a les necessitats d’eficiència. L’informe recomana combinar les transicions verda, digital i demogràfica per crear nous models de desenvolupament territorial inclusius i sostenibles. Cal evitar que les zones rurals i perifèriques quedin atrapades en cercles de despoblament, manca d’inversió i debilitament dels serveis.

Tot i que l’informe del Comitè de les Regions no es refereix específicament a cap zona en concret, les seves conclusions es poden extrapolar perfectament a Barcelona i la seva regió metropolitana. L’alcalde Jaume Collboni ja ha assumit fa temps la dimensió de l’emergència habitacional i ha liderat una iniciativa, juntament amb els primers edils de París, Roma i altres ciutats europees, per situar l’habitatge en la prioritat de les autoritats comunitàries. Es tracta del grup Mayors for Housing, amb l’objectiu de situar aquesta crisis global en l’agenda política de la Comissió Europea.

La regió metropolitana de Barcelona és una de les majors aglomeracions urbanes a Europa, el que no la fa aliena a les vulnerabilitats que assenyala l’informe anual del Comitè de les Regions. Té zones en creixement, altres amb envelliment i dèficit de serveis en algunes perifèries. Els reptes de Barcelona com ciutat global juntament amb la seva regió metropolitana són tots els que assenyala el document. Tot i que disposa de recursos, capacitat, visibilitat i massa crítica suficient, ha d’afrontar la crisis de l’habitatge, les desigualtats territorials i la transició econòmica. I, sobretot, tal i com diu l’informe, li cal una governança metropolitana eficaç, una assignatura pendent des de fa dècades.