Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL
La crisi i les preceptives retallades pressupostàries han posat en col·lapse la cultura oficial. Sense diners, les mastodòntiques institucions i iniciatives culturals de la mesocràcia evidencien l’alarmant falta de prospectiva. Ho reconeix el director del MACBA, Ferran Barenblit, dient que ‘li cal una mica de punk’. De veres creu que els amos del museu, una joguina burgesa que l’administració mai no ha sabut conduir, estan per elevar Malcom McLaren a la categoria de projecte museogràfic?
Però la sotsobra del MACBA no és la única. El MNAC, amb més espai que murs, es lloga per a festes i comunions, i els turistes el visiten per les vistes des del terrat; insòlit per un equipament que presumeix de canònic. Així, el model de grans exposicions és inexistent a Barcelona. Com nul o erràtic és el model de teatre i música públics, envellits i caducs en estar pensats per quan, amb diners, es tapava la falta d’idees.
L’anquilosament de les estructures de la cultura oficial, i inexorable al cap i a la fi, s’està suplint amb un teixit cultural nou, intens, atent a les mutacions i, sobretot, capaç de viure i créixer al marge del dirigisme polític i mediàtic: el primer s’omple la boca de les (poques) ajudes que li atorga, i el segon l’ignora mentre pot. Així els va passar als creadors de Sónar, que no els volia ningú fins que el regidor de cultura els va donar una empenta. Ara, el seu fill, el Festival Mira, creix amb pressupostos justíssims, ajudes en forma de cerveses i massa servitud institucional per les molles que rep a canvi. I si no esclata, això el farà naufragar; sense que a cap mastodont cultural que consumeix l’escàs erari públic li tremoli la papada, és clar.
A Barcelona els llenguatges artístics del vídeo, el 3D i el digital, la música, i les escenes d’avantguarda estan transformant els fonaments culturals. Formulen propostes de creixement i avancen en un debat intens que obvia expressament els agents de la cultura oficial, inert i sense idees. I és gràcies a aquest criteri que poden avançar vers la formulació d’un projecte que va transformant les estructures culturals de la ciutat i posant-la al nou mapa de les ‘ciutats arty’; un plànol on no hi surten segons quines baluernes.
*
Rafael Vallbona. Es escritor y periodista.
