Ignasi Aballí – Diagrames
Exposició a la Galeria Toni Tàpies. 17 de gener – 7 de març 2020

”Ignasi Aballí (Barcelona 1958) és un dels artistes més destacats de la seva generació en el panorama artístic espanyol. La seva obra posa en relleu les fronteres entre la creació artística i la vida quotidiana, utilitzant sovint materials domèstics com la pols, retalls de diari o restes de fibres de l’assecadora de roba.

La seva obra, que parteix d’una metodologia molt controlada, sovint però es basa en la no intervenció de l’artista tot deixant el procés creatiu en mans de l’atzar, la llum, el temps, etc. Una altra característica de la seva obra és la manifestació d’una presència a partir de la seva absència, l’ús de conceptes antagònics, llistats de paraules extretes dels diaris que reflexionen sobre l’acumulació de la informació als mitjans de comunicació o intervencions efímeres jugant amb l’arquitectura dels espais expositius o utilitzant els murs com a suport artístic.

La Galeria Toni Tàpies presenta dues edicions de gravats inèdites de l’artista. La primera sèrie, “Set estampacions d’una planxa de gravat” la componen, com el seu títol indica, set impressions d’una mateixa planxa verge que canvia de posició, sempre mal centrada sobre el paper. Com sovint en l’obra d’Aballí, el protagonista és l’absència o la invisibilitat. La imatge només s’intueix pels límits de la planxa que va canviant de posició. Podríem dir que aquests gravats documenten l’acte performàtic de situar la planxa sobre el paper, independentment de que aquesta contingui una imatge.

En la segona sèrie, “Esquema I a VI”, com si es tractés d’una làmina escolar, una sèrie ordenada de números a la part inferior del gravat es vinculen amb els mateixos números distribuïts aleatòriament a la part superior indicant cadascun un espai en blanc, com a metàfora de l’indefinible. En un segon grup, els números de la part inferior corresponen tots a la paraula “Void”, buit que es reparteix de forma aleatòria a la part superior del gravat, on els números no s’acompanyen de cap imatge. En un darrer grup d’aquesta sèrie uns requadres contenen paraules com intangible, absent o inaccessible, indicant totes elles la dificultat de copsar la realitat última, tema també recurrent en l’obra de l’artista.

Completen l’exposició tres dibuixos, en dos dels quals el subjecte és l’absència de la pols que els cobria en una zona del paper que ha estat bufada. En el tercer, Aballí ha utilitzat els papers emprats per netejar les planxes dels gravats en una mena de màgia per contacte que transfereix la creació d’un suport a l’altre.”