A França, la cultura sempre és política, i més durant una campanya electoral presidencial. Així que no és d’estranyar que la cultura sigui un camp de batalla entre els dos finalistes de la segona ronda: el centrista Emmanuel Macron i Marine Le Pen de l’ultradretà Front Nacional.

Vaig veure el món cultural francès de prop com a ambaixador britànic a París. Estava clar que una àmplia varietat dels francesos veu el seu patrimoni artístic i cultural, i la llengua francesa, com a part central de la seva identitat. És per això que França ha lluitat tan dur al llarg dels anys en negociacions sobre comerç internacional per establir el principi de la ‘excepció cultural’, que la cultura no és igual que altres productes comercials i que França ha de ser lliure, per exemple, per a subvencionar el cinema en llengua francesa.

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès té un gran pressupost de 10 mil milions d’euros a l’any. Al voltant de la meitat d’aquest es destina a la industria de la radiodifusió pública, i la resta es distribueix en forma de subvencions a les organitzacions d’art, els museus, el patrimoni, la creació artística en molts camps i les escoles d’educació artística. L’actual govern ha augmentat el pressupost de cultura en els últims anys. Part d’això ha anat a museus i organitzacions d’art per compensar la baixada en el nombre de turistes després dels atacs terroristes i s’ha creat un fons per subvencionar els salaris del personal tècnic que treballa a temps parcial en teatres i sales de concerts que han organitzat una sèrie de vagues nocives.

Així doncs l’Estat és notori en el món de l’art a França, de tal forma que la política cultural és un element que tots els presidents utilitzen per promoure la seva pròpia agenda. Els dos candidats aquest any tenen visions totalment diferents del paper de la cultura a l’hora de reduir la sensació generalitzada de malestar en la societat francesa.

Le Pen està promovent el missatge que hi ha una única i patriòtica història i cultura franceses. Ella vol inculcar això en cada nen francès a través de l’educació artística en tots els nivells a l’escola, incloent-hi la música i el cant per tal de transmetre les tradicions franceses a les noves generacions. Ella seguiria un enfocament proteccionista, tractant d’evitar la venda d’edificis històrics i grans obres d’art als estrangers, i utilitzaria els fons estatals per augmentar el perfil de l’art ‘popular’ produït a França com una alternativa al que ella anomena ‘art oficial’ en galeries públiques.

Macron, per contra, veu l’art i la cultura com a part de la rica diversitat de França, i vol animar els joves a treure’n el màxim profit. Dedica la l’obertura del seu manifest a l’educació i la cultura, amb una proposta històrica d’una ‘tiquet cultural’ de 500 euros per cada major de 18 anys, a gastar en llibres o entrades a teatres, galeries i sales de cinema. Vol que les biblioteques romanguin obertes al capvespre i els diumenges, i estimular un major nombre d’esdeveniments artístics en complicitat am les associacions locals. S’ha compromès a no rebaixar un sol cèntim del pressupost actual del Ministeri de Cultura, a invertir més en les indústries creatives, i a promoure l’educació artística a les escoles i universitats.

Els candidats probablement estarien d’acord en que la cultura francesa és excepcional i que ha de ser promoguda. Però tenen opinions molt diferents sobre el que és la cultura. En cultura, com en tantes altres àrees, el vot del 7 de maig serà decisiu pel futur de França.

*
Peter Ricketts va ser ambaixador britànic a França 2012–2016
Article publicat gràcies a la complicitat de l’autor i la revista britànica Apollo www.apollo-magazine.com el 28 d’abril de 2017

FRENCH CULTURE:A PRESIDENTIAL BATTLEGROUND

In France, culture is always political, and never more so than during a presidential election campaign. So it is no surprise that culture is a battleground between the two finalists in the second round: the centrist Emmanuel Macron and Marine Le Pen from the far-right Front National.

I saw the French cultural world up close as British Ambassador in Paris. It was clear that a wide range of French people see their rich artistic and cultural heritage, and the French language, as a core part of their identity. That is why France has fought so hard over the years in world trade talks to establish the principle of ‘cultural exception’, that culture is not like other commercial products and that France must be free, for example, to subsidise French-language cinema.

The French Ministry of Culture and Communications has a huge budget of €10 billion a year. Around half of this goes to state broadcasting, and the rest is spread widely in the form of subsidies to arts organisations, museums, heritage sites, artistic creation in many fields and arts education at school. The present government has increased the culture budget in recent years. Some of it has gone to museums and art organisations to make up for the shortfall in tourist visitors after the terrorist attacks and a fund has been created to subsidise the wages of part-time technical staff in theatres and concert halls who have mounted a series of crippling strikes.
So the state is prominent in the art world in France, making cultural policy a lever all presidents use to promote their own agenda. The two candidates this year have starkly different visions of the role of culture in reducing the widespread sense of malaise in French society.

Le Pen is promoting the message that there is a single, patriotic, French history and culture. She wants to instil this in every French child through arts education at all levels in school, including music and song to transmit French traditions to a new generation. She would pursue a protectionist approach, seeking to prevent the sale of historic buildings and major works of art to foreigners, and using state funding to increase the profile of ‘popular’ art produced in France as an alternative to what she calls ‘official art’ in public galleries.

Macron, by contrast, sees art and culture as part of the rich diversity of France, and wants to encourage young people to make the most of it. The opening part of his manifesto is devoted to education and culture, with the landmark proposal of a €500 ‘culture pass’ for every 18-year-old, to be spent on books or tickets to theatres, galleries and cinemas. He wants libraries to stay open in the evenings and Sundays, and to stimulate a wider range of arts events working with local associations. He has pledged not to remove a single centime from the current budget of the culture ministry, to invest more in the creative industries, and to promote arts education in schools and universities.

The candidates would probably agree that French culture is exceptional and should be promoted. But they have very different views on what that culture is. In culture, as in so many other areas, the vote on 7 May will be decisive for France’s future direction.

*

Peter Ricketts was British Ambassador to France 2012–2016