L’economia global, a la manera de la xarxa, s’articula gràcies a una mena de nusos que li donen consistència. Podríem parlar del mercat financer de Londres, del més gran receptor de fluxos de capital que és Nova York i del primer prestador de capital que és Tòquio. A aquests nusos cal afegir un seguit d’eixos econòmics entre els quals cal citar la banana que va dels Països Baixos a la Llombardia, les barres que es perllonguen de Barcelona a Milà i de Munic a Viena, així com l’Amèrica fordista encapçalada per Chicago i Detroit, el Sun Belt que s’estén per Califòrnia, Colorado, Geòrgia, Mississipí, Texas o Tennessee, el Pacific Rim amb la Xina, Austràlia i Corea del Sud, i els de nou anomenats tigres asiàtics com ara Singapur, Indonèsia, Malàisia, Filipines o Tailàndia.

En un món extremadament competitiu, la innovació és una condició sine qua non per sobreviure. Un vehicle per arribar-hi: els parcs tecnològics. Al respecte, en el nostre entorn peninsular, hi ha diversos models –Parque Científico de Madrid, València Parc Tecnològic, Parque Ciéntifico y Tecnológico Cartujta de Sevilla, Euskadiko Parke Teknologikoak o Parque Tecnolóxico de Galicia-Tecnópole– entre els quals en destaquen un parell: el Pla 22@ de Barcelona d’iniciativa pública i el Parque Tecnológico de Andalucía, S.A. (PTA) d’iniciativa pública-privada.

El Pla 22@
L’Ajuntament de Barcelona ha donat el vistiplau al Pla 22@ que estableix les directrius per transformar 200 hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un pol d’activitat econòmica integrat en barris amb una mixtura d’usos equilibrada. Un “22@, més inclusiu i sostenible”, diu l’Ajuntament. Un parc amb eixos cívics i eixos verds on es consolida el teixit productiu, es protegeix el patrimoni i es manté tot l’habitatge possible sense oblidar els àmbits de transformació. (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/mpgm22@/es/).

El Pla 22@ és el fruit d’una reflexió i propostes en les quals han participat i votat un seguit d’agents –més de mil persones– de diferents entitats i sectors. Tot comptat i debatut: “una estratègia de Regeneració Urbana, que té per objectiu consolidar els teixits i els usos existents, amb gran valor social, identitari i empresarial, però també la transformació d’alguns àmbits per aconseguir una ciutat mixta i de qualitat ambiental”. Cal afegir igualment la promoció d’activitats econòmiques emergents.

Un projecte híbrid que vol harmonitzar el vessant econòmic-tecnològic amb el socioecològic. Un model de doble faç que, stricto sensu, no prima la investigació per se si tenim en compte la imposició del resultat de la consulta ciutadana i els límits que també imposa la correlació política de forces a l’Ajuntament de Barcelona. Al cap i a la fi, els uns i els altres són els que decideixen. Val a dir que a la consulta popular democràtica van participar 3.255 veïns d’una població de 238. 315 veïns (cens 2019) i que la majoria de les 77 al·legacions –més habitatge social, més equipaments i més verd– han estat acceptades. Així les coses, cal preguntar-se si el Pla 22@ es completarà d’acord amb les limitacions derivades de les “ingerències” populars i polítiques. Ingerències que han retardat un Pla22@ que s’aprova el 2000, es revisa el 2017, es modifica el 2018, i culmina el 2022.

Caldria preguntar-se si un parc tecnològic condicionat pels uns i els altres pot arribar a ser tan llaminer i rendible com un que es plantegi sense condicions –o poques- on la investigació per se sigui el motor.

No es nega que el Pla22@ sigui una excel·lent oportunitat per regenerar un determinat espai, en aquest cas el Poblenou. Però, també és cert que el parc tecnològic necessita quant més llibertat de moviment, i iniciativa pròpia, millor. Al respecte, no és una casualitat que la majoria dels parcs tecnològics acostumin a construir-se fora ciutat, o en espais menys urbanitzats, o en bombolles dins la ciutat, amb les mínimes imposicions possibles que indica la llei. El Pla 22@ ha de conciliar –cosa sovint no gens fàcil- l’interès públic definit pel polític amb l’interès privat definit pels veïns, l’empresariat i l’inversor. Cal recordar, però, que en el cas del Pla22@ la iniciativa privada –fonamentalment, la construcció- també ha tingut la seva presència.

El PTA
La Junta d’Andalusia, Unicaja Banco, la Universitat de Màlaga i l’Ajuntament de Màlaga administren el Parque Tecnológico de Andalucía, S.A. (PTA). La societat gestora –Junta d’Andalusia i Ajuntament de Màlaga– es constitueix el 1990 i el 1992 s’inaugura el Parque que s’havia començat a construir el 1988. Finalment, el 2007, Unicaja entra a formar part de l’accionariat del PTA (https://www.pta.es/).

El model publicoprivat del TPA, que es defineix com el “lloc on s’ubiquen empreses que contribueixen al creixement econòmic i l’ocupació, que treballen en xarxa”, es caracteritza per facilitar l’accés a les noves tecnologies digitals, fomentar la innovació i modernització tecnològica, atraure el talent i l’emprenedoria, millorar els vincles econòmics amb l’entorn i promoure les aliances estratègiques publicoprivades. Tot plegat en un ambient sostenible, on es fa realitat la integració femenina, que busca una gestió eficaç i transparent. Un ecosistema de coneixement i d´innovació. També, de creixement. Talment com succeeix als parcs tecnològics.

En qualsevol cas, s’ha de remarcar que el PTA, a diferència del Pla22@, aposta per la ubicació perifèrica amb l’objectiu d’obtenir una gran superfície a baix cost que possibiliti la compra o lloguer de parcel·les de superfície variable. Un detall important a l’hora de prendre la decisió d’instal·lar-se. El PTA, també a diferència del Pla22@, defuig de la democràcia popular del barri i dels interessos dels polítics. Tot plegat –la ubicació fora ciutat i la llibertat d’acció, encara que sigui relativa–, facilita la construcció d’un parc amb espais dissenyats –edificis i infraestructures– a la carta. Ítem més, el caràcter publicoprivat del PTA –més enllà de la intervenció i inversió privada del constructor– facilita també la llibertat de moviment. Un exemple: el PTA –que no conviu amb l’habitatge social- pot edificar residències, d’ús exclusiu pels anomenats “treballadors del coneixement”, en un ambient propi. Un primer pas vers les learning villages.

Els resultats del PTA –622 empreses, 62 multinacionals de 19 països diferents, 22.238 treballadors i 2.300 milions d’euros facturats: dades de 2021 que suposen un augment de l’ocupació del 9,32% i de la facturació del 10,5%- conviden a dir que ha estat un model d’èxit si tenim en compte també que l’ocupació representa ja el 95,3% del seu espai.

 

Pla22@ i PTA
No es tracta de triar entre Barcelona o Màlaga. No es tracta –Pla22@ i PTA– de triar un model en detriment de l’altre. No es tracta de desqualificar un Pla22@ també d’èxit que aplega 1.500 empreses i ha esdevingut un clúster internacional del coneixement. No es tracta de santificar un PTA que també ha tingut els seus problemes pel que fa a l’habitatge i l’administració de les zones verdes. Del que es tracta és d’aproximar-se a un i un altre model amb la intenció d´aprendre de l’un i de l’altre. Així s’enriqueix el coneixement mutu. Al cap i a la fi, com diu Felipe Romera, director del PTA, “si los Parques se convierten en barrios de las ciudades, ¿por qué algunos barrios de las ciudades no pueden tranformarse en Parques Científicos y Tecnológicos de novísima generación?”.