N’hi ha molts, d’índexs o indicadors a Catalunya. O que parlen de Catalunya. Podríem citar, entre d’altres, l’Indicador global d’adaptació als impactes del canvi climàtic, l’Indicador de l’estructura de la població, l’Índex compost d’economia i societat digital, l’Escala de qualitat de vida, l’Índex del planeta viu, l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, l’Indicador de desigualtat monetària, el Global Power City Index, l’European Innovation Scoreboard, el Global Innovation Index o el Global Go To Think Tank.
* * *
Posats a afegir, potser fora bo tenir un índex que situés Catalunya en el món. Que ens digués quines són les fortaleses i debilitats de Catalunya en relació amb els Estats del planeta. Un índex, en definitiva, que assenyalés allò que s’ha de conservar, allò que s’ha de millorar i allò que s’ha de crear. Si tenim en compte que tot, o gairebé tot, ja està inventat; si tenim en compte això, fora bo que ens fixéssim amb l’Índex de Presència Global elaborat pel Real Instituto Elcano. Fixar-se vol dir prendre consciència del que es veu, parar atenció, potser aprendre, potser assumir-lo com un model, potser millorar-lo, potser superar-lo. Potser desar-lo. Però, l’índex és aquí (1).
* * *
L’Índex de Presència Global calcula la projecció dels països fora de les seves fronteres en els àmbits econòmic (energia, bens primaris, manufactures, serveis, inversions), militar (tropes, equipament militar) y soft (migracions, turisme, esports, cultura, informació, tecnologia, ciència, educació, cooperació en el desenvolupament y canvi climàtic). Val a dir que la presència econòmica abasta el 43 %, la soft el 36 % i la militar el 21%. Val a dir també que l’Índex abasta 150 països seleccionats en funció de la seva economia. Finalment, la recollida de dades –fruit d’una enquesta a més de 100 experts en les matèries pertinents- sol fer-se anualment. No sols es fa el càlcul final de tots els països seleccionats, sinó també el càlcul independent de la Unió Europea.
* * *
La presència econòmica es calcula en funció de l’exportació de combustible, productes agrícoles, menjar, begudes, tabac, metalls no ferrosos, productes químics, maquinaria, equips de transport, material de construcció, assegurances, serveis financers, serveis empresarials, informàtica, comunicació, propietat intel·lectual, serveis culturals i oci, i inversió estrangera.
La presència militar es calcula d´acord amb els militars desplegats en missions internacionals, l´equipament militar i els sistemes de transport.
La presència soft té en compte els migrants internacionals que arriben a cada país per residir-hi, el número de turistes o visitants no residents que traspassen la frontera, el número de medalles obtingudes en els Jocs Olímpics, el rendiment internacional del futbol masculí i femení, les exportacions de serveis audiovisuals com programes de ràdio. televisió o musicals, les exportacions d’antiguitats, obres d’art, joies, llibres o premsa. A tot plegat, s’ha d´afegir l’ampla de banda d’Internet mesurat en Mbps, el número de vegades que el país es citat per Associated Press, Reuter, AFP, DPA, ITAR-TASS, ANSA i Xinhua. Més: les patents internacionals exportades que mostren la capacitat d´innovació científic-tècnica, els intercanvis internacionals de tecnologia, el número de papers de ciències socials publicades a revistes acadèmiques de reconegut prestigi indexades en la Web of Knowledge de Clarivate Analytics. Més: el número d’estudiants estrangers matriculats, els diners aportats a la Ajuda Oficial del Desenvolupament (AOD), les emissions de efecte gas hivernacle i la capacitat instal·lada per la generació d’energies renovables.
Amb les dades a la mà, es procedeix a un seguit d’operacions (neteja, transformació en número índex, càlcul promig, pes de les variables, reponderació) abans de publicar els resultats (2).
* * *
Arribats a aquest punt, cal plantejar-se si té sentit calcular la presència global de Catalunya segons els paràmetres de l’Índex del Real Instituto Elcano. Potser fora bo que Catalunya sabés quina és el seu lloc en el món. Potser fora bo que es tinguessin en compte els paràmetres d´un índex que té el vistiplau de la Comissió Europea.
* * *
Un detall: quan els dissenyadors de l’Índex parlen de l’àmbit soft -de fet, utilitzen el terme “blando” o “tou”- estan pensant en el soft power que teoritza Joseph S. Ney, JR, en treballs com ara La paradoja del poder norteamericano, 2003. (3)
No és una casualitat, aquesta referència. Els dissenyadors tenen in mente una idea subjacent: si volem que la República Popular Xina no acabi amb l´hegemonia dels Estats Units, Occident ha de augmentar –entre d´altres indicadors- el PNB, el comerç exterior, les inversions energètiques, tecnològiques i empresarials. Ítem més: els dissenyadors de l´índex, talment com Joseph S. Ney, JR, cridant l´atenció a una Unió Europea, un Japó, una Índia o un Brasil que haurien de seguir el camí nord-americà per ser competitius davant la República Popular Xina. De fet, no es tractaria tant de conservar l´hegemonia nord-americana, sinó d´ocupar un lloc central en el sistema internacional. Això o la subalternitat. Tot comptat i debatut, s´hauria de fer efectiva la idea del multipartner world de la Hillary Clinton que implicaria les aliances de Estats Units –lideratge i influència- amb Europa, Àsia i Orient Mitjà.
L’Índex de Presència Global és més que un índex. És una invitació a sumar-se al futur d’Occident.
Notes
(1) Olivié, Iliana – Gracia Santos, Manuel: Índice Elcano de Presencia Global. Metodología. Real Instituto Elcano. Madrid, 10 de juliol 2023.
El primer informe del Índex de Presència Global, titulat Informe Elcano de Presencia Global 2022, es troba a la página
https://www.realinstitutoelcano.org/informes/informe-elcano-de-presencia-global-2022/
(2) Els interessats en el model matemàtic de l´Índex, poden consultar el treball de Iliana Olivié i Manuel Gracia Santos titulat Índice Elcano de Presencia Global- Modelo. Document de treball 4/2023, 10 de juliol 2023.
(3) Una relació dels llibres i articles de Joseph S. Ney, JR es troba a la pàgina
Be First to Comment