El nord-americà Jeremy Burke –enginyer de disseny, investigador urbà i arquitectònic, tècnic de sistemes socials complexos i pensament computacional- treballa en noves estratègies per aconseguir un desenvolupament continuat i una ciutat intel·ligent i sostenible. El català Ramon Gras Alomà –enginyer de camins, canals i ports, tècnic en aplicacions de nanotecnologia per a l’enginyeria estructural i urbanista- està interessat en la innovació –solucions interdisciplinàries- d’unes ciutats que ja s’enfronten a tot un seguit de complexos desafiaments. Ambdós –investigadors de Harvard- són cofundadors de la Aretian Urban Analytics and Design, amb seu a Boston (1). Uns pioners de la ciència de la ciutat.

*  *  *

Parlem de ciència de la ciutat, per dues raons. En primer lloc, perquè, tot seguint Gaston Bachelard (2), ambdós fan una altra passa endavant en el trencament epistemològic que canvia la manera d’aproximar-se a l’estudi de la ciutat. En segon lloc, perquè, tot fonamentant-se en el falsacionisme de Karl Popper (3), ambdós traslladen la metodologia científica a la investigació de la ciutat.

*  *  *

Jeremy Burke i Ramon Gras Alomà prescindeixen de l’inductivisme clàssic que fonamenta el coneixement de la ciutat en l’observació. Una observació que pren nota d’allò que es veu, d’allò que es percep, d’allò que s’escolta, d’allò que arriba de diverses fons, o d’allò que demana la ciutadania, els veïns, la premsa, els botiguers, els empresaris o els polítics. A la manera de Gaston Bachelard –“allò que creiem saber ofusca allò que hauríem saber, l´opinió pensa malament, perquè no pensa”: és a dir, la ciència és un dubte constant davant qualsevol pretesa certesa-, els nostres investigadors rebutgen un inductivisme ingenu que va acumulant tot un seguit d’enunciats observacionals dels quals se’n deriven teories i lleis acientífiques que, en els millor dels casos, no ens duen a cap lloc.

*  *  *

La ciència no comença amb l´observació i l’observació no proporciona una base segura. L’observació depèn de la teoria. Les teories es construeixen com conjectures o suposicions. Tota teoria és provisional i sols se la té compte mentre resisteixi les proves de falsació. La teoria que no resisteixi la prova de falsació ha de ser substituïda per una altra. Karl Popper: “puc admetre amb satisfacció que els falsacionistes como jo preferim un intent de resoldre un problema interessant mitjançant una conjectura audaç, tot i que aviat resulti ser falsa, a qualsevol recital d’una sèrie de truismes improcedents. Ho preferim, perquè creiem que aquesta és la manera en què podem aprendre dels nostres errors; i que en descobrir que la nostra conjectura era falsa haurem aprés molt sobre la veritat i haurem arribat més a prop de la veritat”.

La ciència progressa gràcies a la metodologia/filosofia de l’assaig i l’error. Aquesta és la filosofia –en l’àmbit de la ciutat: idea, anàlisi de la idea, hipòtesi de treball i validació o refutació- dels nostres innovadors Jeremy Burke i Ramon Gras Alomà.

*  *  *

Jeremy Burke i Ramon Gras Alomà, en el treball El reto de las ciudades, los distritos de innovación y las cadenas de valor en la era de la economía global y la automatización (4), ens ofereixen una idea/proposta que ajudaria a desbloquejar el potencial de les ciutats via disseny de plans de desenvolupament.

La hipòtesi de treball o conjectura: les ciutats que estan en millors condicions per afrontar i superar la inevitable transició tecnològica estructural seran aquelles que construeixin mecanismes de desenvolupament de l’economia del coneixement, que alliberin el potencial inherent a tota ciutat o territori y que emfasitzin, en particular, les facultats que fan únics els sers humans.

La validació en curs de la hipòtesi: les ciutats hauran de innovar/desenvolupar, de forma sostinguda, 1) el know-how col·lectiu (les capacitats i les habilitats i el saber fer i el saber com fer), 2) la innovació disruptiva pròpia dels països desenvolupats que democratitzen i fan accessibles productes i serveis de les elits pel gran públic, 3) la innovació integrativa resultat de la integració de innovacions compatibles, i 4) la innovació radical o qualitativa que dissenya nous productes o serveis com a resultat d’un salt qualitatiu en el camp del coneixement o la tècnica.

A tot plegat, s’ha d’afegir l’atracció i retenció del talent, la protecció de les indústries així com la creació de llocs de treball competents en les tecnologies que són/seran hegemòniques i indispensables com ara la intel·ligència artificial, la robòtica,  l’automatització de processos, l’anàlisi de sistemes complexos, la teoria de xarxes i la teoria de la complexitat econòmica.

*  *  *

Una qüestió que afecta directament a la ciutat de Barcelona que paga la pena de traure a col·lació. Senyalen els autors que urbanistes com ara Ildefons Cerdà van percebre el paper essencial del disseny urbanístic i arquitectònic en la psicologia col·lectiva, la conformació de dinàmiques socials i el model de ciutat i societat. Ildefons Cerdà va demostrar que la topologia de la xarxa urbana, la morfologia dels edificis i l’entropia indueixen diferents patrons de mobilitat personal, interacció social i rendiment de  l´activitat humana.

Val a dir que estudis recents ho confirmen, això. L’exemple per antonomàsia: el model de ciutat compacta europea amb un alt nivell de densitat i nivell intermedi d’alçada d’edificis tendeix a maximitzar la interacció social i minimitzar el cost energètic, hídric, de temps de transport, en relació amb el model de suburbanització de baixa densitat promogut en les ciutats nord-americanes des dels anys 60 de segle passat.  Cosa que es tradueix en les persones que treballen en centres d’alt rendiment, intensius en coneixement, i de transferència de tecnologia. Centres que constitueixen una peça clau en el flux de coneixement y propagació del know-how col·lectiu en els districtes d’innovació.

*  *  *

Així comença l’article de Jeremy Burke i Ramon Gras Alomà: “un dels grans reptes que la nostra societat haurà d’afrontar en els pròxims anys és el de donar una resposta solvent als períodes d’estancament que afecten directament a la qualitat de vida de una part important dels ciutadans dels països occidentals”. Un fenomen que va creixent per dues tendències estructurals: “la pertorbació del mercat de treball produïda per l’extensió de noves tecnologies que transformen els sistemes productius i les relacions interpersonals en el món laboral” i “la globalització i liberalització del comerç internacional, que, amb els processos d’innovació disruptiva han impulsat l’auge de noves potències econòmiques, particularment en el continent asiàtic”.

 

Cal prendre’n nota.

Notes

(1) Zewe, Adam: Helping cities unlock their full potential. Startup integrates data and new mathematical models to create urban development plans. Harvard John A. Paulson School Engineering and Applied Sciences. 12/12/2019.

https://seas.harvard.edu/news/2019/12/helping-cities-unlock-their-full-potential

(2) Bachelard, Gaston: Epistemología. Textos escogidos por Dominique Lecourt. Anagrama. Barcelona. 1974.

(3) Popper, Karl: El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones. Paidós. Buenos Aires. 1979.

(4) Burke, Jeremy y Gras Alomà, Ramon: El reto de las ciudades, los distritos de innovación y las cadenas de valor en la era de la economía global y la automatización. Panorama Social, número 32, diciembre 2020, pp33-49. Funcas. Madrid.2021.