L’ecologisme en acció ha desfermat una carrera entre les ciutats amb la intenció de guanyar –acceptin la llicència- la Champions League de la sostenibilitat mundial. El guanyador de l´any 2022: Oslo.
Segons l´Índex de Ciutats Sostenibles d´Arcadis –una consultoria internacional d´enginyeria i disseny sostenible-, que avalua tres pilars –Persona, Planeta i Beneficis: 26 indicadors i 51 paràmetres que mesuren la qualitat de vida, les infraestructures socials, la salut, l´educació, la delinqüència, el transport i Internet entre d´altres-, les ciutats més ecològiques i sostenibles del planeta son Oslo, Estocolm. Tokio, Copenhaguen, Berlín, Londres, Seattle, París, San Francisco i Àmsterdam. Unes ciutats on destaquen el sistema de transport sostenible, els espais verds, les energies renovables, la reducció dels gasos d´efecte hivernacle, la reducció de la contaminació atmosfèrica, la connexió Wi-Fi, els negocis verds, les finances verdes, el treball de qualitat, la reducció de la desigualtat salarial o un bon sistema educatiu. Cal afegir que, en el còmput global dels tres pilars, Madrid i Barcelona ocupen, respectivament, els llocs 28 i 49 del rànquing (1).
L´Índex d´Arcadis no és sinó el resultat d´uns quants anys de trobades, propostes, projectes i treballs que surten d´associacions com ara el World Green Infrastructure Network la “missió” del qual es “defensar y promoure la integració de la infraestructura verda en la població urbana a nivell mundial” (2). Una associació que té sis objectius: implementar la infraestructura verda a les zones urbanes, compartir el coneixement verd i els seus beneficis ambientals i socials, planificar la Ciutat Verda, investigar i desenvolupar les infraestructures verdes, promoure els beneficis climàtics de les infraestructures verdes i promoure un Congrés Mundial Anual d´Infraestructura Verda. Tot plegat es resumeix en una carta oberta als ciutadans titulada “Objectius d´ecologització urbana ambiciosos i executables per ciutats més saludables”.
Val a dir que el Congrés del 2023 es va celebrar el juny passat a Berlín on es van tractar assumptes com ara la integració de les infraestructures verdes a la planificació urbana, la reivindicació de l´agricultura ecològica, l´estalvi energètic, els sistemes de reg, la combinació de plaques solars amb cobertes verdes, els horts urbans, els edificis amb parets i cobertes verdes, els models de gestió, el concepte de la ciutat en un jardí, la “naturació” urbana (paisatgisme verd, l´esmortiment del soroll, la reducció de les illes de calor, els jardins verticals, els terrats enjardinats i qualsevol acció que es proposi enverdir la ciutat), la tecnologia agrobotànica, l´agrofitness o l´alimentació ecològica (3).
Val a dir que el proper Congrés del World Green Infrastructure Network se celebrarà a Auckland (Nova Zelanda) l´agost de l’any vinent. Fora interessant que Barcelona demanés de ser la seu d´algun d´aquests congressos. Si més no, una excusa –Barcelona té el costum de moure´s a cop d´esdeveniment- per desenvolupar el Pla Verd i de la Biodiversitat de Barcelona, el Pla d´Impuls a la Infraestructura Verda de Barcelona així com el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i el Compromís de Barcelona pel Clima. Tots ells en l´horitzó del 2030.
Un Congrés que, com qui no vol la cosa, publicitaria la ciutat i afavoriria –s´ha de quedar bé amb els visitants i convidats- l´ acompliment dels plans, impulsos i compromisos de l´Ajuntament amb la ciutat i els ciutadans. Així, potser, la Barcelona sostenible i ecològica milloraria la seva posició en l´Índex de Ciutats Sostenibles d´Arcadis. Així, potser, Barcelona s´incorporaria a la Champions League de les ciutats més ecològiques del planeta.
Digressió (1). En cas d´un Congrés a Barcelona del World Green Infrastructure Network, fora bo obrir una jornada de digressió crítica amb l´ecològisme –no amb l´ecologia: cal diferenciar els termes i el seu significat i abast- on es debatés sobre la deriva fonamentalista d´un ecologisme que s´entesta a restaurar la natura. Sovint, una natura que mai no ha existit. Ni existirà.
Digressió (2). El Congrés –tal i com es fa amb els aqüeductes romans, les esglésies romàniques, les catedrals gòtiques o les fàbriques de la Revolució Industrial- hauria d´implementar un Pla de Rehabilitació, Conservació i Museïtzació de l´Exemple, perquè les generacions futures contemplin, amb orgull, un passat d’una víctima del progrés.
Notes
(1)The Arcadis Sustainable Cities Index 2022. Prosperity beyond profit.
https://images.connect.arcadis.com/Web/Arcadis/%7Be08e5cda-768d-46a3-91ce-4efe16cbfc05%7D_The_Arcadis_Sustainable_Cities_Index_2022_Report.pdf
La versió resumida, en llengua espanyola, pot trobar-se a Arcadis, Índice de Ciudades Sostenibles de Arcadis, 28/6/2022.
(2) Welcome to the World Green Infrastructure Network
https://worldgreeninfrastructurenetwork.org/
(3) World Green Infrastucture Congress 2023.
https://worldgreeninfrastructurenetwork.org/world-green-infrastructure-congress-2023-2/
Sobre el Congrés, en llengua española, es recomana la lectura de l´article ¿Hacia dónde va el urbanismo verde? de Julián Briz Escribano (Green Ambassador Europe del World Green Infrastructure Network) i Isabel de Felipe Boente. The Conversation, 31/7/2023.
https://theconversation.com/hacia-donde-va-el-urbanismo-verde-210389
Sobre la “naturació” de la ciutat es recomana el conjunt de treballs de The Coversation titulat Artículos sobre naturación urbana.
https://theconversation.com/es/topics/naturacion-urbana-124678
Be First to Comment