Certament, la marca Barcelona és més potent que la marca Catalunya, i en la natura del mot distintiu hi rau la qüestió. Dir marca comporta industrialitzar la cultura, i fer de les peces d’art productes per competir en un mercat subjectes al gust d’una majoria clientelista, i per tant, en objectes d’artesania.

En aquest punt previ hi hauria d’haver la discussió: què se’n vol fer de l’art, de la cultura en general ?