* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL

Sovint ens preguntem què singularitza Barcelona en un món de ciutats que cada vegada sembla més i més homogeni? Què fa que aquesta ciutat hagi estat o sigui bressol, trampolí o peu a terra de notables creadors, artistes, innovadors i emprenedors d’èxit global en el passat, en el present i segur que també en el futur? Què provoca que, malgrat no tinguem grans atraccions turístiques, la suma dels atractius més que notables de què disposem segueixi enlluernant als nostres cada vegada més nombrosos visitants? I què fa que, malgrat tot el que ens manca, la nostra reputació global segueixi cotitzant a l’alça en els mercats d’expectatives i futur?

Ens és senzill qualificar San Francisco com a bressol de la innovació tecnològica, París com a seu del glamur i la grandesa, Londres com a capital financera global i referent cultural europeu, Nova York com a centre cultural i financer de primer ordre, Shanghai com a urbs emergent, Boston com a capital universitària i biomèdica, Miami com a nova capital cultural d’Amèrica Llatina, o Amsterdam com a ciutat seu a la vegada que capital de la informalitat competitiva. Però a Barcelona, què ens defineix?

Ara som oficialment la capital mundial del mòbil, tot un èxit que ens exigeix, ens projecta i marca un dur camí a seguir si volem passar d’acollir la fira més important de les noves tecnologies de la mobilitat a ser centre mundial del mòbil i la tecnologia de darrera generació. Necessitarem empreses globals, emprenedors tecnològics al 22@, enginyers de tots els colors, capital disposat i disponible per invertir, carrers amb connexió mòbil d’alta velocitat, centres de recerca aplicada referents, festivals de tecnologia, i serveis públics i privats intel·ligents en línia amb les Smart Cities. Un llarg camí per al que, com diu Serrat, anem a peu i fa pujada.

Però encara no hem trobat el què defineix aquesta Barcelona global que atrau i projecta una imatge positiva al món. Què va ser el que va captivar Picasso, va provocar el millor Dalí, influir Miró, va atraure García Márquez, Cortázar, Vargas Llosa, va fer inventar Chupa-Chups, Danone, impulsà Gaudí, escoltà Casals, reinventà els Jocs Olímpics, i tantes altres conquestes culturals i econòmiques que segueixen sorprenent el món?

Totes les ciutats competeixen avui per esdevenir la capital de la innovació, la creativitat, la iniciativa emprenedora, el coneixement, la recerca, la indústria avançada, les portes logístiques i fins i tot algunes ciutats competeixen per replicar Las Vegas. I en pocs d’aquests camps Barcelona està en condicions d’exercir el lideratge, però sí que en molts d’ells està sempre present entre les llistes curtes de ciutats al capdavant, cosa que és molt positiva.

Cercant un element que ens caracteritzi, podem creure que Barcelona disposa d’una atmosfera que la singularitza i que és sense cap mena de dubte, creativa. Una atmosfera, però, fràgil i amenaçada. Sense ser la ciutat seu de les indústries creatives podem afirmar que tenim una atmosfera que facilita la creació, la trobada, la innovació, la qualitat i la relació. I això al segle XXI, compta. Barcelona tenim i hem de conrear i mimar la nostra atmosfera creativa i això vol dir accentuar la nostra obertura cap a l’exterior.

Mimar la nostra atmosfera creativa és insistir en la nostra ànima tolerant i fugir de les temptacions prohibicionistes que no estan alineades amb l’impuls a la creativitat. Per molt que alguns tinguin la poca delicadesa d’anar sense samarreta per unes Rambles infestes de mal gust. Fer créixer aquesta atmosfera creativa implica ser ciutat d’acollida de talent global, rebre’ls amb els braços oberts i que aquests estrangers que comparteixen la seva vida amb nosaltres deixin de ser estrangers per a esdevenir barcelonins. L’atmosfera creativa que ens pot definir es trenca quan pensem en petit, quan ens tanquem i quan atribuïm a altres la responsabilitat d’allò que som incapaços d’assolir per nosaltres mateixos.

Si som conscients que és aquesta atmosfera creativa la que ens projecta al món com alguna cosa especial, ens serà fàcil entendre que hem de fer que els nostres museus, galeries, tallers, sales de concerts, teatres, sales de dansa mantinguin una perspectiva global. Hem de ser capaços a través de les nostres plataformes culturals de ser interessants al món des de la nostra identitat. Si volem tenir cura d’aquesta atmosfera creativa fràgil que hem heretat, és imprescindible que la nostra oferta cultural i creativa pugui passar el test de la globalitat: interessa al món el que diem, exposem, toquem, interpretem o ballem? I aquest test global és el que, independentment del qui, anirà poc a poc alimentant amb més força la nostra atmosfera creativa per a què a més de ser una ciutat coneguda pel seu club de futbol, les seves platges, l’arquitectura, el turisme i la festa, sigui ciutat acollidora de la millor habilitat que els humans hem desenvolupat: la creativitat.

Barcelonins, és l’atmosfera creativa allò que ens dóna l’aire que respirem i allò que si cuidem i mimem, ens donarà els elements necessaris per a què siguem com a ciutat allò al que aspirem a ser: un motor econòmic de primera magnitud que creï ocupació, elimini l’exclusió social i reparteixi oportunitats per a tots aquells i aquelles que apostin per Barcelona. És la nostra atmosfera creativa la que ens singularitza i posiciona, i hem de cuidar-la perquè Barcelona és més que una ciutat i té una reputació que mimar, protegir i sobretot gestionar, liderar i projectar. Molts en això estem, però encara ens falta molt.

*

Mateu Hernández es CEO de Barcelona Global.