* Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

Un nou pensament crític emergeix a la ciutat. Martí Peran ha escrit un assaig lúcid, i gens complaent, amb el títol d’Indisposició general. Assaig sobre la fatiga (2016), l’origen del qual prové de l’exposició esplèndida del mateix títol, que va comissariar l’estiu del 2015 al Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats, que ara n’ha publicat l’edició catalana. El dilluns 22 de febrer es va presentar l’edició castellana, que ha estampat l’editorial Hiru, d’Hondarribia, a l’auditori del MACBA, en un acte ben estimulant i concorregut que va comptar amb les intervencions de l’autor, Martí Peran, de l’artista Javier Peñafiel, de la poeta i assagista Chantal Maillard, i del filòsof Santiago López Petit.

L’assaig de Martí Peran constata com “la consolidació de les finances com a principal mecanisme per a l’acumulació de capital ha destruït les bases socials del treball tradicional i ens ha abandonat en el marc d’una flexibilitat i precarietat extremes.” “El resultat -afirma Peran- és una perversa nova modalitat de producció: s’ha imposat la lògica del subjecte de l’autoexplotació, ocupat en si mateix a temps complet. La retòrica de l’emprenedoria i la publicitat ideologitzada són inequívoques pel que fa a això: Do it Yourself; I am What I am. Aquesta nova consigna productiva -fes-te a tu mateix- provoca una hiperactivitat nerviosa generalitzada.”

La fatiga és la conseqüència d’aquesta autoexplotació incessant i insensata que una societat medicalitzada intenta pal·liar. La tesi que proposa Peran és que aquesta fatiga pot portar també a un particular despertar de la consciència, a assajar un procés d’emancipació: “La fatiga pot ser que sigui l’instant d’aturada mitjançant el qual iniciar el sabotatge. Podria ser, en efecte, el principi d’una vaga per Indisposició General.” D’aquí en sorgeix el dret a la fatiga i la crítica de la vida. Santiago López Petit, autor de Hijos de la noche (2014), que inspira en part l’assaig de Peran, sostenia en la seva intervenció com la fatiga és, també, una malaltia i és força de dolor i de veritat.

Hi ha una societat fatigada, una cultura fatigada, una ciutat fatigada que desapareixen en el comú, que romanen invisibles, al marge de les institucions i de la societat de l’espectacle. Creix un pensament crític de la fatiga que, més enllà de la malenconia, polititza la vida i és força d’emancipació.

Quines altres formes d’expressió sorgeixen d’aquesta Indisposició General? Sabrem escoltar les veus d’aquesta ciutat del dolor que defensa la dignitat i una vida altra?

(Llegeix la segona part de l’article)

*

Manuel Guerrero és escriptor i assagista.