(Texto de presentación de la publicación en papel COMPENDIUM 1 de Hänsel* i Gretel*)

Recollint les primeres pistes

El compendi que tenen a les seves mans és un acte de recollida de còdols/ idees llebres que un gran nombre de personalitats de l’àmbit de la cultura han anat deixant en el bosc de Hänsel* i Gretel*. Textos que, llegits en el seu conjunt, conformat per articles, diàlegs i fotografies, ens donen una clara idea de la vitalitat del fet cultural a la ciutat i, en concret, a Barcelona, en un moment en què les ciutats són àrees de resistència enfront de les polítiques difuses i abstractes dels estats/nació, com ho demostra la política de refugiats a París, la voluntat de permanència a Europa des de Londres o la política d’habitatge a Barcelona. Actes de resistència que converteixen la ciutat en el bosc de Birnam, avançant cap al castell on habita Macbeth per anunciar el fi nal del seu regnat.

També la ciutat es mostra com a espai propici per establir diàlegs entre els actors del sector cultural i l’administració, que permetin reparar la profunda fractura entre estètica i política. És un moment en què els artistes, els Hänsels i Gretels abandonats en el bosc, s’han situat a la frontera que separa el bosc de la ciutat per advertir que ella també està amenaçada, en haver ignorat el paper de la creació com a generadora de ciutat.

Els còdols recollits són aquells llançats per les diferents veus culturals que han col•laborat en aquest mig any que tenim de vida. Ens ofereixen idees llebres que, fins ara, ningú havia vist córrer. José Bergamín proposava “idees llebres” que ens permetin avançar en més idees, idees lliures que ens portin a descobrir altres realitats i que ens activin. Va escriure Bergamín “al qui se li fica una idea al cap es torna boig. Les idees no han de ficar-se al cap, sinó sortir-ne. Sortir corrent, fugitives. El cap no és un cau”. Els textos que llegiran han de ser llegits com escoltem el Bolero de Maurice Ravel, apreciant com es van sumant instruments, progressivament, fins a fer-nos arribar al clímax musical. Llegits des de l’anàlisi de conceptes enfrontats que s’escolten repetidament i insistentment en els seus cicles – ‘Construcció i cansament a la Barcelona cultural’, ‘Festival o creació’, ‘Periodisme cultural i altres pistes’, ‘Governança o la crisi del sector públic’, i ‘Cosmopolitisme o el retorn al bosc’ – ens permeten descobrir una progressió d’idees i dinàmiques que intensifiquen conceptes i propostes per activar la ciutat, fent-la créixer, construint amb idees i no amb pedres. Són textos de gran interès intel•lectual i àmplia projecció.

En la seva lectura, es veurà assetjat per una calma tibant, flotant i de mirall. Tots ells desprenen el desassossec per la constatació de la realitat d’un temps que ja no vol ser mostrat des de la sensibilitat artística. En ells, les propostes són possibles, les crítiques pertinents i les observacions són ambicioses. A tots els autors, que amplien el territori cultural amb les seves aportacions, agraïm la seva col•laboració basada en el fet de dir més que en el fet d’estar, a mostrar que la ciutat és un espai on els seus límits s’alteren al mateix moment en què la pensem.

Des del de l’Ignasi Aballí fins al de Mariano Zuzunaga, tots els seus articles, diàlegs i fotografies projecten un ideal semblant al construït per Italo Calvino a Les ciutats invisibles. Una obra en la qual cada relat de Marco Polo a Kublain Kan, rei dels tàrtars, mostra una ciutat imaginària i al mateix temps essencialment real, seduint al lector i establint amb ell un diàleg perllongat i sense urgències.

En els seus textos trobem la ciutat semàntica, la ciutat d’intercanvis i mercurial, la ciutat que desperta desitjos, la ciutat amb propietats visuals, la ciutat sense centres, la ciutat que dansa, la ciutat que es recorda, la ciutat muralla, la ciutat confusa, la ciutat de la nit de Sant Joan, la ciutat del visible i l’invisible, la ciutat de la identitat, la ciutat oberta, la ciutat en construcció, la ciutat somiada, la ciutat de David i Goliat, la ciutat de festivals, la ciutat simulada, la ciutat inacabada, la ciutat de conte islàmic, la ciutat creativa, la ciutat vençuda, la ciutat recuperada, la ciutat veloç, la ciutat de bromur de plata, la ciutat arca, la ciutat postal, la ciutat mobilitzada, la ciutat marca, la ciutat que no descansa, la ciutat orgullosa, la ciutat programada, la ciutat autogestionada, la ciutat escrita, la ciutat dels sentits, la ciutat estreta, la ciutat aparador, la ciutat sonora, la ciutat còmplice, la ciutat psicódromo, la ciutat oracle, la ciutat sense temps, la ciutat hiperactiva, la ciutat on passen coses.

A tots ells, gràcies per la seva contribució, esforç i compromís per mostrar que la cultura ha de tornar a conquistar la ciutat i els seus límits.

*

Llucià Homs i Fèlix Riera