* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL
L’estrangulament econòmic en les polítiques públiques ha deixat esgotades velles institucions com ara universitats o institucions culturals. L’esgotament venia justificat per l’ombra d’un col·lapse generalitzat però per una raó poc evident l’esgotament ha persistit. Dins les institucions, hi detectes tremendes involucions i una paràlisi aguda a través d’una cuirassa punxant com si fossin eriçons, de cortines de fum com si fossin pops llençant tinta, d’estratègies de camuflatge com si fossin camaleons o inclús fent-se els morts com si fossin sarigues. L’esperança és que un dia passarà el temporal i simplement cal posar-se a recer mentrestant.
Costa trobar-hi la capacitat d’adaptació o l’impuls per trobar solucions innovadores, claus de l’èxit de l’evolució humana. Una resistència al futur contamina l’aire de la Barcelona cultural. Sembla una tasca quasi impossible sorprendre’s per nous projectes, noves idees i nous formats. Mentrestant, envellim mentalment però també físicament.
Però ho reconec: mai no m’ho havia passat tant bé fent la meva feina a mig camí de la ciència i la cultura. El meu estat d’hiperactivitat és extrem. Prenc riscos com mai però aquests donen uns resultats que em garanteixen energies renovades.
Quin és el secret? Augmentar la col·laboració, la cooperació, la flexibilitat, l’agilitat i la participació. Obrir processos de creació ja sigui en ciència o en qualsevol àmbit. Treballar en espais salvatges lluny de zones de comfort i laboratoris o espais de treball control·lats. Parlo de ciència ciutadana, d’experiments pop-up i col·lectius, de recerca salvatge que no entén de camps estancs ni de disciplines restrictives. La cultura esdevé així un espai guerriller i d’acció a tomba oberta.
Tenim reptes ineludibles en entorns urbans i planetaris que no podem deixar d’afrontar amb una generosa col·laboració de tots, món cultural inclós, però cadascú a la seva manera: barris, associacions, artistes, científics, universitats, centres culturals i museus. Tots sumem en una mescla d’activisme, cultura i recerca sense precedents. Qui no sumi es quedarà atrapat en un passat o es dissoldrà superat pel tsunami. Davant de tanta feina, qui pot estar cansat?
*
Josep Perelló es Profesor de la Facultad de Física de la UB i líder de OpenSystems donde prácticas artísticas y participación ciudadan son motor de investigación científica. Coordinador del Espai Laboratori d’Arts Santa Mònica (2009-2012) y la Oficina de Ciència Ciutadana (2012-2015).
