Abans que res, vull demanar disculpes perquè tinc la intenció de parlar de mi en aquest article escrit per mi. No és que hagi patit cap atac d’egocentrisme, succeeix simplement que pretenc arribar a la categoria partint de l’anècdota i tot pensant en persones anecdòtiques m’he trobat a mi mateix –ja veuen, per tant, que no tinc cap rei al cos, tot al contrari–. Com que de ben segur molts de vostès no em coneixen –no només hi tenen tot el dret, sinó que segurament fan molt ben fet–, em presentaré: m’anomeno Josep Maria Cadena i sóc periodista.
A mitjans de 1985 jo treballava a El Periódico de Catalunya, i un bon dia el director, Antonio Arias Vega, em cridà al seu despatx per preguntar-me si creia que el diari hauria de contenir una secció de crítica d’art. Jo vaig contestar que considerava que sí, doncs l’art és una manifestació elevada de l’esperit i cal recolzar als lectors que tenen inquietuds en aquest àmbit tot procurant-los uns criteris de judici. Com que jo ja havia exercit la crítica d’art al Diario de Barcelona, Arias Vega m’encomanà de fer-ho a El Periódico, mitjançant una secció fixa que al principi fou setmanal però que arribà a sortir dues i fins i tot tres vegades a la setmana, i que durà fins al 2010 –25 anys d’existència!–.
Actualment ja no existeix la figura del crític d’art amb secció fixa als diaris. Tot i que es fan informacions sobre les exposicions dels grans centres culturals, ja ningú visita assíduament les moltes galeries del país per a donar notícia del gran número d’artistes que hi exposen –ahir mateix vaig assistir a la inauguració d’una notabilíssima mostra del pintor Gerard Rosés a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona, i avui no he llegit res al respecte als periòdics–. Potser els mitjans prefereixen apostar per temàtiques més majoritàries i rendibles, el lector ja no s’interessa pels quadres i les escultures o el llenguatge artístic ha arribat a un cert esgotament que li ha fet perdre seguidors. En tot cas, és una llàstima. L’art ens allunya de l’animalitat, reforça la nostra humanitat i ens acosta a la divinitat. En definitiva, ens fa millors. Per això els diaris, amb sentit de responsabilitat social i servei al ciutadà, haurien de creure en la crítica d’art.

*

Josep Mª Cadena (1935) es periodista i ha ejercido la crítica de arte durant 25 años en El Periódico