Segons Philippe Dubois[1] la fotografia és una categoria epistemològica, una veritable categoria de pensament que ens introdueix a una relació específica amb l’entorn.

Les fotografies són índex, i tot seguit esdevenen semblança (icona) i adquireixen sentit (símbol). Aquesta capacitat simbòlica de les fotografies, que experimenta diferents evolucions al llarg del temps, afavoreix la seva naturalesa multi-relacional i reforça la seva ambigüitat –un llenguatge sense codi?-. D’aquí que considerem les fotografies com una font documental polèmica. A diferència dels documents textuals, la fotografia no es pot transcriure. Aquest aspecte, definitori entre d’altres de la seva especificitat, reforça la idea de que la fotografia requereix d’un espai propi.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), de titularitat municipal, custodia uns fons i col·leccions que en fan un dels més importants de Catalunya i d’Espanya. Els més de tres milions i mig de fotografies constitueixen el seu actiu indiscutible. En un altre registre, des de 1998 l’AFB ha realitzat, a partir dels seus fons i col·leccions, una tasca important en la divulgació crítica de la fotografia.

Tanmateix, com assenyala Joan Fontcuberta[2], el desenvolupament de la tecnologia i la consegüent proliferació de dispositius de captació visual han abocat el món a una mediasfera saturada d’imatges. El resultat és, d’una banda, la transformació de l’acte fotogràfic en una simple pulsió, una veritable secularització de la pràctica fotogràfica; de l’altra, l’absoluta democratització de l’accés a totes les fotografies del món. Davant d’aquest excés desbordant d’imatges, quina és la utilitat d’un arxiu “físic” de fotografies, amb els seus dipòsits climatitzats, la seva sala de consulta, el seu programa d’exposicions i el seu personal especialitzat?

És veritat que actualment la majoria de consultes es fan de forma telemàtica. Des de 2015 els usuaris de l’AFB poden consultar un catàleg en línia en constant creixement  i actualment s’està en procés d’alliberar unes 50.000 fotografies, els drets d’explotació de les quals són de l’Ajuntament o ja han passat a domini públic. Fent un pas endavant, l’AFB s’ha integrat en el programa d’Arxius Oberts, una plataforma liderada per l’Institut de Cultura de Barcelona que té per objectiu posar a l’abast dels ciutadans arxius digitals amb continguts narratius provinents de diferents centres patrimonials amb els quals els usuaris podran interactuar.

Tanmateix l’arxiu físic de fotografies, o sigui la seu de l’AFB, més enllà de les funcions pròpies d’un arxiu, constitueix l’espai insubstituïble on documents, tècnics i relats conviuen en una simbiosi que fa possible la divulgació crítica del patrimoni fotogràfic. D’aquí la importància de la seva sala d’exposicions. Perquè malgrat la importància creixent de la virtualitat, l’espai físic d’una sala d’exposicions continua sent insubstituïble en la mesura que fa possible que públic, fotografia i discurs interactuïn en un espai i un temps coincidents i reals. I el més important: aquesta convergència presencial genera reverberacions que estimulen el coneixement més enllà de les seves parets.

És necessari posar en valor el patrimoni fotogràfic i això només és possible a partir de la tríada conceptual que integren el mateix patrimoni fotogràfic, les pràctiques fotogràfiques i el coneixement que cerca les respostes a les preguntes que la societat es fa des del present. L’Ajuntament compta amb els centres cívics de Can Basté, Pati Llimona, Casa Elizalde i Casa Golferichs, la biblioteca Agustí Centelles, l’espai formatiu Català-Roca i, naturalment, el Centre de la Imatge i l’AFB, espais on les activitats programades s’han caracteritzat per una especial sensibilitat cap a la fotografia o obertament i específica per la seva divulgació. Cal que aquests espais articulin un territori fotogràfic municipal i que des de la seva funció en el teixit ciutadà contribueixin en la posada en valor de la fotografia.

La fotografia, sempre entre la instrumentalització arxivística i l’autonomia artística, és el medi idoni per a la construcció d’un espai social on la interacció entre patrimoni fotogràfic i noves pràctiques contribueixin al relat de la ciutat a partir de la fotografia. D’aquí la necessitat d’un centre específicament dedicat a la fotografia. El repte de l’AFB del futur. Perquè la fotografia és cultura.

---

[1] DUBOIS, Philippe: El acto fotográfico. De la representación a la recepción. Ed. Paidós, Barcelona 2014

[2] FONTCUBERTA, Joan: Per un manifest postfotogràfic, a Cultura/s nº 464, p-p 2-9. La Vanguardia, Barcelona, 11 de maig de 2011.

 

*

Jordi Calafell és tècnic de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.