Definia Ortega que la cultura son les idees vives i jo afegeixo que perviuen en un col·lectiu i/o en un territori. El diccionari de l’Institut, en la mateixa línia d’Ortega “Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”. Es a dir, que en un estat, una nació o un territori on conviuen diferents cultures corresponents a la diversitat de creences dels ciutadans que hi son presents, recordant Ortega, tenen vives les seves pròpies creences. Això no exclou les característiques vives i tradicionals d’una majoria de la població. És molt important per a un país fer l’anàlisi de la seva cultura per tal que aquesta és l’element d’afirmació i potenciació de la seva personalitat i el principal element definidor de la pròpia identitat. En aquest sentit vull esmentar Kluckhohn que en la seva obra “Mirror for man” defineix la cultura com: 1) la forma total de vida d’un poble, 2) el llegat social que l’individu adquireix del seu grup; 3) Una manera de pensar, sentir i creure; 4) una abstracció de la conducta. Esmento Kluckhohn perquè és un dels teòrics més distingits del concepte anomenat “consensus gentium” que vol dir que existeix a tota la humanitat un consens en que hi ha coses que tothom accepta que són correctes, reals, justes i atractives i que, per tant, ho són. Així mateix Clifford Geertz, una de les persones que més ha treballat en el camp de la interpretació de la cultura, diu “Creient amb Max Weber que l’home és un animal inserit en trames de significació que ell mateix ha teixit; considerant que la cultura és aquest entramat i que l’anàlisi de la cultura ha de ser per tant, no una ciència experimental en busca de lleis, sinó una ciència i interpretativa en busca de significacions”.
Aquest fet lògic, sense mes condicionants, esdevé bàsic en un país com el nostre, i en un temps com el present. Les realitats culturals dels pobles adquireixen una especial rellevància , com a element qualificador , i com element diferenciador.
Les activitats culturals i la conservació del patrimoni són les principals responsabilitats del governs així com la realització de les inversions necessàries per fomentar les iniciatives dels sectors culturals. “Cultura minded” definiria un país i un govern preocupats fonamentalment pel seu futur, en un temps que el progrés marcat per les noves tecnologies exigeix una major dignificació de la persona.
És significatiu i important la notícia que l’Arts Council England ha anunciat pels anys 2018-2022 un extra de 170 milions de L. per ser orientades fora de Londres, amb la intenció de compensar les desigualtats existents. És una demostració recent de la racionalitat de la preocupació per la cultura d’un país que vol garantir el seu futur.
*
Joan Guitart ha estat, entre molts altres càrrecs, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya del 1988 al 1996
