L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper?

Eleonora Belfiore se centra en l’article “Is it really about the evidence? Argument, persuasion, and the power of ideas in cultural policy” en recents desenvolupaments de la teoria política per obtenir enfocaments més precisos sobre la connexió entre l’evidència empírica i l’elaboració de polítiques i com les idees i els valors tenen un gran protagonisme en la seva configuració.

Segons l’autora, l’elaboració de polítiques té un caràcter fonamentalment discursiu, basat en idees, processos d’argumentació i persuasió, per la qual cosa mai estarem davant d’un exercici ideològicament neutral.

Gran Teatre del Liceu | liceubarcelona.cat

L’estudi analitza el creixent protagonisme de les arts i la cultura al servei de les agendes governamentals de caràcter social i econòmic, així com del creixement, en paral·lel, de l’expectativa que les polítiques culturals es basen en proves sòlides de la seva eficàcia. Tot i centrar-se en les polítiques culturals desenvolupades a Anglaterra, els arguments presents a l’anàlisi tenen una rellevància més amplia.

L’autora posa el focus en com la mesura de l’impacte social i econòmic – i la seva avaluació – segueixen sent fonaments per a les estratègies de legitimació i justificació en relació amb el finançament públic del sector cultural.

El paper destacat que tenen les estadístiques de dubtosa credibilitat, les afirmacions poc realistes i les dades no verificables en els debats públics sobre aquests impactes, alimentaria, segons Belfiore, la bretxa entre el discurs polític i la realitat de les polítiques. En aquest sentit, l’article convida a rebutjar la comprensió que domina la retòrica contemporània al voltant de la formació de polítiques culturals.

L’article conclou amb una reflexió al voltant d’un model pluralista de debat polític, en el qual tots els actors involucrats (polítics locals, funcionariat, assessors, investigadors acadèmics, artistes, públics, etc.) defensarien una perspectiva determinada. Segons l’autora, aquest “equilibri d’arguments” donaria cabuda a una diversitat d’enfocaments disciplinaris i metodològics en abastar totes les disciplines i camps de recerca relacionats amb l’estudi i comprensió de les polítiques culturals.

Podeu consultar i descarregar-vos l’article:
Belfiore, E. (2021). Is it really about the evidence? Argument, persuasion, and the power of ideas in cultural policy. Cultural Trends. DOI: 10.1080/09548963.2021.1991230