Article publicat originalment per Jordi Lon Quintana a Interacció.

El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte ‘palaus del poble‘ per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats. Llocs de trobada i interacció on es fomenta la participació ciutadana i es facilita l’accés a recursos i serveis per a tothom, independentment de la situació socioeconòmica de cadascú, per tal de construir comunitats més fortes i arrelades.(1)

Segons Klinenberg, una de les infraestructures socials que millor exemplifiquen aquest concepte són les biblioteques públiques, espais físics amables, accessibles a tothom, que contribueixen a la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i faciliten la trobada i l’intercanvi entre els membres d’una comunitat, tot generant capital social. Palaus del poble al servei d’una societat més justa i equitativa.

I és que, més enllà del servei de prèstec, les biblioteques s’han convertit en centres culturals vius, amb espais multifuncionals, mediateques i ludoteques, que conviden a la lectura, a l’audició, a l’estudi, al teletreball i al joc. També han esdevingut refugis climàtics i espais segurs emmig d’entorns urbans hostils i sorollosos. I, quan disposen de recursos suficients per a la seva dinamització, en motor de propostes comunitàries tan diverses com clubs de lectura, cinefòrums, activitats familiars, espectacles de proximitat i intercanvis artístics de tota mena.

Biblioteques d’última generació, com la Gabriel Garcia Márquez del barri de Sant Martí de Barcelona (que recentment ha estat seleccionada per optar al premi a millor biblioteca del món 2022) o la Pilarin Bayès de Vic, són autèntics palaus del poble on l’arquitectura s’ha posat al servei d’una funcionalitat col·lectiva, amb espais diàfans i amables, aptes per al replegament silenciós però també per al treball compartit i l’activitat cultural en comunitat. I amb la integració de serveis que van més enllà de la seva funció tradicional: com auditoris, tallers, estudis audiovisuals i altres serveis per a persones i entitats. O, en el cas de Vic, amb la incorporació de l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Tota una declaració d’intencions.

No en va, amb més d’11 milions de prèstecs anuals a Catalunya i 900.000 assitents a activitats, les biblioteques públiques, juntament amb els bombers, són els serveis municipals més apreciats per la ciutadania, segons enquestes recents.(2) I, al costat dels centres cívics i els ateneus, són els espais culturals i d’oci més ben valorats, molt per sobre de teatres, sales de concerts, cinemes o museus. Fins i tot per sobre d’espais públics a l’aire lliure, com places, parcs o platges.

Potser seria el moment d’estendre aquest model d’èxit a altres equipaments públics i optimitzar recursos per tal d’omplir els barris i les ciutats de palaus del poble. Davant de les desigualtats creixents, i en moments de crisi i d’incertesa: cultura, refugi i comunitat.