Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.

“A restless art: how participation won and why it matters” tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar. Amb el concepte “a restless art” (art incansable) l’autor vol destacar el fet que el treball en l’art comunitari és inestable, canviant i controvertit.

A través d’aquesta obra, Matarasso, que compta amb una dilatada experiència en aquest àmbit en una quarantena de països, posa en relleu com les tensions artístiques, polítiques, ètiques i filosòfiques creen un marc viu i creatiu que aconsegueix que els processos artístics tinguin importància en la vida de les persones.

Espectacle comunitari Parrhesia, espectacle autocensurat del Teatre Arnau Itinerant. barcelona.cat/teatrearnau

L’obra obre amb un primer bloc que repassa el procés de normalització de l’art participatiu en el transcurs dels darrers 20 anys com a una pràctica professional, reconeguda per les administracions i recolzada financerament; així mateix, suggereix algunes de les causes i conseqüències de l’auge de l’art participatiu.

El segon bloc s’endinsa en la tasca de suggerir unes definicions per a ‘art participatiu’ i ‘art comunitari’ mitjançant la revisió de conceptes – des de les vessants estètica, moral, ètica i política – i de les seves motivacions. Les grans raons que s’identifiquen i que expliquen l’existència de l’art participatiu són l’impuls de la democratització cultural i de les transformacions socials i fer avançar en la democràcia cultural.

Programa pedagògic participatiu Cinema en curs de l’A Bao A Qu. cinemaencurs.org

Viatjant a les arrels britàniques d’aquesta pràctica, el següent bloc acompanya el lector en la comprensió de l’evolució de l’art participatiu en els últims cinquanta anys. Les etapes identifiquen l’auge del moviment d’art comunitari britànic a partir dels anys 60 i el seu declivi en la dècada de 1980; la cerca d’aliances més enllà del món de l’art i l’assimilació de l’art participatiu en el sector cultural (1988-2008); i una última etapa a partir de la crisi financera de 2008 que analitza, d’una banda, la seva institucionalització als països del nord europeu i, de l’altra, la seriosa tasca desenvolupada per les noves generacions als països mediterranis i de l’est d’Europa, marcada per la precarietat però forjant noves formes de treballar en un context vulnerable.

L’obra tanca amb una crida als recursos que necessita l’art participatiu (recursos financers, confiança i desenvolupament professional) en el context d’inestabilitat i vulnerabilitat que caracteritza els inicis del segle XXI, per afirmar que l’art comunitari és una poderosa eina, emancipadora i democràtica mitjançant la qual podem imaginar futurs millors.

Podeu consultar i descarregar-vos la publicació:
Matarasso, F. (2019). A restless art: how participation won and why it matters. Calouste Gulbenkian Foundation gulbenkian.pt