Article publicat per Interacció

Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats?

Per donar resposta a aquestes preguntes, el British Council va llançar l’informe “Time to Act”, elaborat per On The Move, que analitza com la manca de coneixements entre els professionals del sector cultural crea barreres d’accés per a artistes i altres treballadors de la cultura amb alguna discapacitat, impedint que hi participin en igualtat de condicions. Professionals de diversa índole de 42 països diferents han participat en la recerca.

Aquest estudi forma part de l’ambiciós projecte europeu Europe Beyond Access, l’objectiu del qual és transformar el panorama de les arts escèniques recolzant la innovació per als artistes discapacitats en el teatre i la dansa. A banda del British Council, formen part d’aquest projecte l’Onassis Stegi (Atenes), el Kampnagel (Hamburg), l’associació Per Art (Novi Sad), l’Skånes Dansteater (Malmö), l’Holland Dance Festival (la Haia) i l’Oriente Occidente (Rovereto).

https://youtu.be/M7bXKbUUf28: Vídeo presentació del projecte Europe Beyond Access

Per tal de fer front a aquesta marginalització estructural al sector, el document aporta solucions i passes a seguir per facilitar la tasca a programadors, productors i promotors de projectes escènics i a institucions i responsables polítics.

L’informe revela que existeix un coneixement molt limitat entre els treballadors de la cultura sobre les obres realitzades per artistes discapacitats (només un 16% afirma tenir un bon coneixement), justificant dificultats per identificar i accedir a fonts d’informació fiables.

 

Coneixement dels professionals de les arts escèniques sobre l’obra d’artistes amb discapacitat

 

Amb tot, s’observa que cada vegada en són més les organitzacions i serveis que ofereixen informació especialitzada en arts i discapacitat. A uns pocs països, com ara el Regne Unit, França, Alemanya o Finlàndia, existeix una important bibliografia sobre aquests temes, trobem, però, asimetries importants amb la resta d’estats participants.

Pel que fa a la integració dels artistes discapacitats en els programes només el 28% de les sales i festivals han presentat almenys una producció a l’any (menys del 6% presenta quatre o més produccions) i un 31% admet no buscar propostes d’aquests artistes.

Quant a l’accessibilitat, la majoria de les sales i festivals han adoptat mesures per millorar l’accés físic dels artistes (un 57% compra amb accés adaptat del carrer a la sala i als vestuaris, seguit d’accés als banys amb cadira de rodes, 52%) i dels públics (un 72% compta amb banys accessibles, un 48% ofereix entrades gratuïtes per als assistents personals, un 42% compta amb intèrprets en llengua de signes i un 31% amb audiodescripció); amb tot, només el 24% compta amb personal d’atenció al públic format en matèria de discapacitat.

 

Qui hauria d’encarregar-se de proporcionar orientació, formació i recursos?

L’informe inclou una sèrie de solucions i recomanacions, que inclouen bones pràctiques, marcs polítics i estratègies diverses – com ara involucrar persones amb discapacitat en la presa de decisions – en línia amb la demanda creixent dels governs i patrocinadors per avançar en aquest sentit.

 

Seguir llegint