El proppassat 30 de juny, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts – CoNCA publicava l’informe anual L’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts 2020 radiografia la crisi provocada per la pandèmia a l’ecosistema cultural català, un informe per a un annus horribilis en tots els sentits —sanitari, social, econòmic, psíquic—que dibuixa una primera aproximació a l’impacte de la covid-19 en la facturació dels sectors culturals catalans durant l’any 2020. Es tracta d’un estudi realitzat pel mateix CoNCA juntament amb el Departament de Cultura i amb la col·laboració  de la consultoria D’EP Institut.  

Les xifres són bastant descoratjadores. El teixit laboral s’ha vist greument afectat: un 30% de les persones treballadores de la cultura s’ha quedat sense feina o ha patit un ERTO i un 42% ha reduït la seva activitat per la pandèmia. La demanda cultural ha patit una caiguda del 68% en l’activitat presencial i del 64% en la venda de béns. Només el 60% de les organitzacions culturals han recuperat parcialment la seva activitat, mentre que un 13% no ho ha aconseguit o ha tancat. L’informe fixa en un 24% les pèrdues d’ingressos del conjunt dels sectors culturals catalans durant el 2020, ja que es va passar de facturar 4.475 milions d’euros el 2019 a 3.387 milions d’euros el 2020. Els grans damnificats han estat les arts en viu i l’oci cultural, especialment tots els professionals d’aquests sectors. D’aquesta manera, les arts escèniques i musicals han vist com la seva facturació es reduïa fins al 72%. El sector del patrimoni i dels museus perderen un 35 % dels guanys respecte a l’any anterior. Contràriament, l’audiovisual i multimèdia, tingueren millors resultats —les pèrdues es  calculen en  un 15%— gràcies a l’increment d’alguns subsectors com els videojocs —els quals han  augmentat la facturació en un 12%— o l’enregistrament de so i l’edició musical —que l’han incrementada en un 11%—.

Malgrat un panorama absolutament crític, «la percepció general és que les administracions han treballat amb improvisació, descoordinació i pocs recursos aportats en comparació amb la magnitud de la pandèmia», detalla el CoNCA. Així i tot, s’albira una voluntat de canvi per part de les diferents administracions. Serveixin d’exemple els diferents paquets d’ajudes de la Generalitat o l’adquisició d’obra de gairebé una vuitantena d’artistes per part de l’ICUB. El Govern de la Generalitat de  Catalunya aprovà diferents decrets llei de mesures urgents amb l’objectiu de pal·liar els efectes en els professionals i les empreses dels sectors culturals. El 22 de setembre, la Cultura es declarà com a Bé Essencial, base per a una futurible Llei de la Cultura que desenvoluparà un marc normatiu per als drets culturals de la ciutadania. En paral·lel, després d’anys de reivindicacions, el 18 de desembre, es presentà el Cens d’Artistes de Catalunya, primer pas cap a l’Estatut de l’Artista. Seguint aquesta línia, la Generalitat doblà la inversió en adquisició d’obres d’art per a la Col·lecció Nacional d’Art, un total d’1,4 milions d’euros destinats a la compra de 2.025 béns culturals. Durant el 2020 el Departament de Cultura va mobilitzar més de 110 milions d’euros —79,5 milions d’euros aportats pel mateix Departament i 31,5 milions d’euros amb la col·laboració d’altres departaments o entitats públiques— per  ajudar a organitzacions culturals i treballadors de la cultura. 

La distància social que ens ha imposat la pandèmia és incompatible amb una cultura —el teatre, el cinema, la música, les arts visuals— que és sempre social. No obstant, el públic ha demostrat també fidelitat i complicitat. La despesa total dels ciutadans catalans en oci i cultura s’ha situat en 5.608 milions d’euros el 2019, una xifra superior a la del 2018,fet que suposa una recuperació respecte a la tendència de caiguda dels darrers tres anys, malgrat estar encara lluny de les xifres prèvies a la crisi, on era habitual que se superessin els 7.000 milions totals de despesa de les famílies en oci, espectacles i cultura a Catalunya. La mitjana de la despesa individual en oci i cultura dels catalans continua essent superior a la de la resta de l’Estat espanyol i la tendència d’aquests darrers cinc anys és també de recuperació.

Durant el confinament fou allò que sovint anomenem cultura el que ens va permetre no embogir del tot. Vam tenir temps per llegir, vam veure pel·lícules i obres de teatre en línia, vam visitar exposicions virtualment i vam assistir a conferències a través de Zoom. La digitalització dels continguts culturals, iniciada ja fa dècades, s’instaurà definitivament. Tant és així que una dels reptes de tots els sectors serà aconseguir una digitalització que respecti “les bones pràctiques”, és a dir, que tingui en compte els drets d’autor i d’exhibició, que no impliqui una disminució dels ingressos. La facilitat en l’accés a la cultura no pot anar en detriment dels qui la treballen. Tal i com indica l’informe, «cal intensificar la recerca de nous models de negoci vinculats als hàbits digitals que possibilitin als sectors culturals catalans disposar d’un espai propi en un món cada cop més competitiu. Actualment, només el 8 % de les organitzacions culturals catalanes admeten que la seva oferta digital genera ingressos significatius».

Aquest últim any ens hem hagut de reinventar. Tàctiques de guerrilla i estratègies més sofisticades han permès als diferents sectors sobreviure. L’estat de salut, però, ha quedat evidentment tocat i, ara com ara, segueix en risc la supervivència de moltes organitzacions. Les pròximes decisions ens diran si aquestes mesures eren simples tiretes en un membre amputat o si bé han estat  torniquet que farà que (de moment) no ens dessagnem. Com assenyala l’informe del CoNCA, s’evidencia que «som davant d’una crisi que canviarà el funcionament del món. La cultura no es pot quedar immòbil davant d’aquesta transformació i ha de treballar conjuntament per dissenyar el futur cap al qual ens dirigim. En les respostes recollides és molt recurrent el plantejament de la necessitat de replantejar el futur, de crear estratègies que ajudin a l’adaptació als nous temps. Es demana que les administracions liderin aquest disseny estratègic, però que ho facin amb la participació de tots els agents implicats». 

Queden molts reptes pendents. Molts d’ells arrossegats des de molt abans de la pandèmia. El marc legislatiu està obsolet. Hi ha lleis pendents de renovació —com la nova Llei de museus proposada en el Pla de Museus 2030— i actualització —com les referents a la protecció del patrimoni, de la cultura popular i l’associacionisme o al cinema i la producció audiovisual—. Necessitem amb urgència una regulació específica pels treballadors de la cultura, alhora que la declaració de la cultura com a bé essencial s’hauria de concretar en accions ben definides.  Per tot, serà imprescindible una millor articulació entre les diferents administracions. Cal una col·laboració institucional que impulsi la interconnexió territorial. I  cal, sobretot, que el  finançament  públic, tal com des de fa temps reclama el sector, passi del 0,7% del total del pressupost de la Generalitat a un ideal 2% en un període màxim de 4 anys.

*