Rosalía és un fenomen cultural i musical que mereix ser estudiat tot partint de la categoria sociològica de “mutació”. A la manera de Georges Balandier, cal dir que la mutació implementada per Rosalía respondria a una ruptura sobtada que pot provocar un nou cicle de l´ordre musical a l´àmbit del flamenc, el pop o la música urbana. I, si tenim en compte que Rosalia edita ja en català, també en el món de la música catalana i en català.

Un fenomen en tota regla. Però, de quina mena? Hi ha qui parla d’un fenomen postmodern (Sergio Andrés Cabello, The Conversation), de la revolució del flamenc (AFP, L’Express), de la movida del flamenc (Julien Bordier, L’express), de la recuperació enriquida de la tradició (Aurora Nacarino-Brabo, Letras Libres), de flamenc experimental (Chris DeVille, Stereogum), del pop de la nova era (Jordi Bianciotto, El Periódico), d’una de les artistes més influents i innovadores (Sergio del Amo, Time Out), d’una nova estrella (Oriol Puig Taulé, Núvol) o d’un diàleg enlluernador entre músiques urbanes i ritmes ancestrals (Olivier Lamm, Liberation).

També hi ha qui creu que la cantant –a més de crear un univers propi– és una prova de que el XXI és el segle de les dones (Enderrock). No falta qui pensa que és un terratrèmol ibèric i global (Miguel Ángel Alfonso, Ideal) que ha revolucionat la música i es pot comparar amb Beyoncé (Joseba Vázquez, Ideal).
The Guardian ha dedicat alguns articles al seu “talent” (Alexis Petridis, Rachel Aroesti, i Michael Cragg).
Talment com el New York Times (Kate Hutchinson), Clarín (Jorge Carrión) i Página 12 (Micaela Ortelli).

Sobre el seu darrer treball en català paga la pena de llegir l’article de Fernando Navarro a El País.

La raó del seu èxit? Els crítics ens ho expliquen (Esteban Linés, Llucia Ramis, Judit Llimós, Carlos Zanón, Ramon Súrio, Carmen Zapata, Donat Putx, Teresa Sesé i Maricel Chavarria, La Vanguardia).
Una artista descomunal o un bluf? Divisió d’opinions (Abc) i (Fernando Rojo, Abc).
Paga la pena confrontar dues idees contraposades que ha publicat Núvol: Àlex Gómez-Font versus Isaias Fanlo.
No hem d´oblidar qui valora Rosalía, però està cansat del fenomen Rosalía (Rafael Vallbona, Hänsel* i Gretel*)
Finalment, cal dir que no es tracta només de música i espectacle . I és que alguna cançó de Rosalía convida a la reflexió (Jenn Díaz, Catorze).