L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta, del 25 de novembre de 2021 fins al 22 de maig de 2022, l’exposició “Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent” que està comissariada per Esteve Lucerón i Jordi Calafell.

L’exposició presenta el projecte que Esteve Lucerón (La Pobla de Segur, 1950) va fer entre el 1980 i el 1989 a la Perona, un dels darrers barris de barraques de la ciutat, situat al districte de Sant Martí i enderrocat abans dels Jocs Olímpics. El fotògraf, amb un compromís militant pels problemes socials, va fotografiar el dia a dia d’aquella comunitat gitana a la perifèria de les perifèries. Esteve Lucerón mai s’ha dedicat professionalment a la fotografia, però el seu reportatge constitueix una fita essencial del documental barceloní. La seva obra ha estat exposada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, i l’any 2015 el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía en va adquirir unes fotografies.

 

L’exposició està integrada per 92 tiratges fotoquímics realitzats a partir dels negatius originals del fons fotogràfic de Lucerón. Es mostren també en un quiosc interactiu més de 100 fotos seleccionades d’entre el fons de 2.000 negatius i contactes que l’any 2017 Esteve Lucerón va donar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. En vitrines s’exposa una càmera de Lucerón i tiratges d’autor associats a fulls de contacte així com documentació associada a les exposicions en les que ha participat i una mostra de les publicacions editades.

Es presenta una exposició virtual que es pot visionar al web de l’AFB i que permetrà, un cop clausurada la mostra, poder seguir visionant l’exposició. Està prevista una publicació digital sobre l’exposició que es mostrarà també al web de l’AFB i al web de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

El nom d’Esteve Lucerón Navarro (La Pobla de Segur, 1950) ha quedat associat per sempre a la Perona, el barri de barraques que va néixer el 1947, fruit de la manca endèmica d’habitatges a la ciutat de Barcelona. Estava situat, seguint la ronda de Sant Martí, per sota de les vies de rodalies, entre el punt on ara hi ha el pont de Bac de Roda (1987) i l’antic emplaçament del pont del Treball Digne, a tocar del barri de la Verneda, amb una extensió aproximada d’uns dos kilòmetres de llargada.

Si durant els anys trenta del segle XX la població resident en aquest tipus de construcció es va mantenir estable, a partir dels anys quaranta, i especialment a partir del desarrollisme franquista dels cinquanta, el fenomen barraquista va experimentar un creixement sense precedents. El barri de la Perona va néixer en aquest context i fins als anys seixanta va estar integrat per unes dues-centes barraques. Amb la desaparició de les barraques del Somorrostro (1966) i d’altres de diferents nuclis de Montjuïc se’n va incrementar el nombre fins al miler i el dels veïns a 5.000.

Esteve Lucerón Quan Esteve Lucerón va iniciar el seu projecte fotogràfic a la Perona l’any 1980, la població paia ja havia marxat del barri gràcies a un programa de “degoteig” de 5 reallotjaments. Amb l’objectiu d’afavorir la integració dels gitanos allà on fossin reallotjats més endavant, des de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament es va idear un pla d’acció en què “el reconeixement de les particularitats de la cultura gitana i la participació d’aquesta població en la societat paia era la línia ideològica que calia seguir en qualsevol programa. L’educació i la formació laboral segons les característiques específiques de la població havien de permetre la integració en els nous habitatges de reallotjament”.

L’any 1985 Esteve Lucerón, quan ja feia cinc anys que havia iniciat el seu projecte documental, va començar a treballar al magatzem dels tallers de formació ocupacional que el Patronat Municipal de l’Habitatge havia organitzat de cara a la inserció laboral o social dels veïns d’ètnia gitana de les barraques. Aquesta situació li va facilitar encara més l’accés a un territori que repel·lia els fotògrafs professionals. Lucerón, de caràcter tranquil i amb un compromís militant pels problemes socials, es va introduir sense l’ajut d’intermediaris entre les famílies gitanes i va fotografiar el dia a dia d’aquella comunitat a la perifèria de les perifèries.

Lucerón va estudiar fotografia al Centre Internacional de Fotografia Barcelona (CIFB) i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Els seus referents fotogràfics més importants són Lewis Hine, Jacob Riis i els fotògrafs de la Farm Security Administration, com ara Walker Evans o Dorothea Lange, fotògrafs que van documentar la misèria dels humils amb la finalitat que l’Administració hi posés remei. El seu reportatge, veritable referent de la fotografia documental barcelonina dels anys vuitanta, serà l’únic que restarà quan les memòries individuals ja no tinguin capacitat de recordar aquell barri que la immensa majoria de barcelonins mai vam trepitjar.