L’habitatge 4.0 a Barcelona
Redactat per Miquel Porta Perales
Durant la segona meitat del segle XX –especialment els anys 60, 70 i 80–, una part significativa dels habitatges de la ciutat de Barcelona tenien el seu segell distintiu. Un segell –si volen, un estil– que aportaven empreses constructores o immobiliàries com ara Núñez y Navarro, Sanahuja, Vallet, Vertix, Habitat, La Llave de Oro o Metro 3. A diferència del que succeeix ara, llavors els ciutadans distingien els balcons de Núñez y Navarro, els blocs de Vallet, Sanahuja, Habitat o La Llave de Oro, la urbanització del territori duta a terme per Vertix i la construcció d’estètica moderna de Metro 3.
Cap a noves formes de comunicació professional en l’àmbit de la bibliotecononomia i la documentació
Redactat per Daniel Gil Solés
La irrupció d’internet en les nostres vides va suposar, sense dubte, una quarta revolució, no només industrial o econòmica, sinó també cultural, social… i també professional i informativa. En la pràctica, suposava que tothom podia esdevenir creador de continguts i difondre’ls, teòricament, a tot el món, i a un cost pràcticament insignificant quant no rídicul. Recordo especialment l’etapa dels blogs, a finals de la primera dècada dels 2000, quan a les Terres de l’Ebre vam impulsar l’Ebresfera, i de la qual vam presentar-ne una comunicació l’any 2007 a Londres en el marc d’unes jornades sobre cultura catalana a la xarxa.
Catalonelys, el Nitsa, Sideral i Héctor Castells
Redactat per David Castillo
Sempre es reivindica la Barcelona geogràfica, la que viu d’espatlles al mar o a les zones pobres, sempre s’exclou la ciutat metropolitana o la incomprensible per als estudiants de filologia o aprenents de bruixot. Tots els imaginaris possibles se circumscriuen a aspectes laterals, com hem dit geogràfics o històrics. Quasi mai d’índole estètica perquè si entenem les estètiques dominants anem poc més enllà del realisme, de l’avantguarda de moda i poca cosa més. Hi ha circumstàncies i estètiques de la ciutat que han quedat de banda, alienades segurament per incomprensió o perquè no entren en l’angle de visió de qui jutja o valora.
A(rt)ction, un projecte europeu pel canvi climàtic
Publicat per Interarts
La Fundació Interats aprofiten el poder d’influència de les arts i l’emprenedoria verda per a conscienciar sobre els problemes mediambientals i fomentar un canvi de comportament positiu. La Fundació Interarts participa en el projecte europeu A(rt)ction, amb la col·laboració de Animal Latitude, i des del projecte Desperta (art i natura).
Aquesta iniciativa pot considerar-se una solució nascuda del desafiament per a contribuir a un futur més sostenible. Aprofitem el poder d’influència de les arts i l’emprenedoria verda per a conscienciar sobre els problemes mediambientals i fomentar un canvi de comportament positiu.
T’atreviries a fer dejuni digital?
Redactat per David Castillo
Enyoro quan la impremta i l’editorial Descontrol eren a la plaça del Sol, en ple cor del barri de Gràcia. Sovint hi anava a fer fotocòpies, a imprimir galerades de llibres o simplement a buscar alguns dels valuosos exemplars que publicaven, esgotats a tot arreu. Per exemple, els pocs reivindicats volums memorialístics de Ricardo Sanz, heroi dels Solidaris i substitut de Durruti al capdavant de la 26 Divisió republicana després de la seva mort al front de Madrid un llunyà 20 de novembre del 1936.
L’arquitectura també parla
Redactat per Miquel Porta Perales
El comunisme és el camí més llarg per anar del capitalisme al capitalisme. El comunisme és l’enciclopèdia de les mentides que ha tingut èxit entre les esquerres. Res no era/és cert. El materialisme dialèctic és una fantasia, el materialisme històric ja fa temps que ha estat arxivat, la teoria del valor marxista reposa a la paperera, el proletariat –si és que ha existit mai- no vol la revolució i sí vol integrar-se en el sistema capitalista, la dictadura del proletariat és la dictadura dels camarades comunistes que atresoren el poder, la plusvàlua és un conte de fades, la lluita de classes no és el motor de la història sinó el fre del progrés i el desenvolupament, la socialització de l’economia i les forces productives condueix a la ruïna i l’art no és una superestructura ideològica.
Be First to Comment