Els misteris i especulacions són el que fan tan atractiva i sobretot vigent l’obra de Miró. Crec que es divertiria veient algunes de les interpretacions tan intel·lectualitzades i sovint esotèriques que es pretén donar a la seva obra. Com en el quadre de La masovera: ell mateix va dir que amb els dos cercles que hi ha entre el gat i la figura de la masovera simplement pretenia aportar equilibri al quadre. Sobre el nen-granota de La masia: és probable que aquesta figura sigui la central, aquest nen que comenta en la carta de 1920, i que metamorfosi la figura com a preludi de la pròxima etapa de la seva obra, però de manera inconscient. Ell mateix diu que va trigar a acabar La masia perquè experimentava una metamorfosi, però que l’obra era absolutament realista, que tot era allí, res és inventat. Que sabia que anava a ser un quadre important en el qual resumia el món que li envoltava, però que no es va proposar fer un resum de la seva obra precedent sinó que això li va venir a mesura que treballava la tela. ‘Mai vaig tenir consciència que amb La masia acabava el meu període realista i començava una nova època, perquè no tenia ni idea del que a partir de llavors em proposava fer’. (Permanyer, 1978).

Jo crec que l’arbre és el centre de la tela, ell mateix declara a Vallier en 1960 que el que més li interessava de tot era l’arbre, l’eucaliptus que malauradament fa anys va morir, que sentia que estava viu, que tenia una vida secreta i volia penetrar en el seu misteri. La seva presència s’imposa fins i tot a la de casa.

Sobre l’origen de la figura del nen-granota hi ha un dibuix de 1918 on es veu la platja, sens dubte la de Mont-roig per la seva semblança al quadre de 1916, un carro i una dona, amb pits i panxa marcada que guarda una extraordinària semblança amb la del nen de La masia.

Elena Juncosa Vecchierini, directora de la Fundació Mas Miró

*

“M’ha semblat molt interessant el plantejament entorn del nen granota. Certament, és un dels elements més xocants dins del context encara figuratiu. És evident que sorgeixen dubtes i preguntes. Quina importància li vol donar Miró al nen a terra i sense bressol? Per què s’hauria d’inspirar en una imatge suposadament egípcia però definitivament falsa? Fins a quin punt Miró considera que és la figura del nen la que marca el trencament entre l’etapa inicial figurativa i l’entrada en el món dels signes?

Anem per parts.

Per a mi, la figura del nen es vincula directament amb un altre element un tant “sorprenent” en aquest context: el diari L’Intransigéant. I es completa amb la imatge de la canya en primer terme.

En aquesta panoràmica “tradicional” de la vida rural: protecció (casa); supervivència (animals del galliner i camps sembrats); rutina (dona que renta, sínia), hi apareix un element aparentment discordant, un diari francès, L’Intransigéant. Pot ser que la distància que separa el nen i el diari sigui una analogia amb el recorregut vital de Miró? Traspassa l’entorn familiar per obrir-se al món. “És mantenint-se ben arrelat a la pròpia terra com es pot saltar ben alt cap al cel” diu Miró. És evident que no renega de res del que és ni dels seus orígens, al contrari, però la seva mirada va més enllà. El nen pot arribar molt més lluny que els seus ancestres i créixer amb plena llibertat, com ho fan les canyes de la riera de Mont-roig. Això podria explicar la presència de la canya, salvatge però majestuosa, en primer terme.

Miró deuria sentir la mitologia egípcia com a un dels factors més antics que defineixen les cultures i la tradició mediterrànies, des de la Prehistòria fins als nostres dies. Això explicaria que tot i que conegués la falsedat de les restes trobades a Tarragona, no tingués inconvenient en ‘apropiar-se’ de la figura que inspira el nen de La Masia? És precisament el nen, evocació o imatge del futur, la imatge que trenca amb l’etapa inicial de Miró.

Rosa Maria Malet, exdirectora de la Fundació Miró de Barcelona

*

Llegeix l’entrevista a Josep Massot

Llegeix l’article Cent anys d’una obra mestra. El secret que amaga La masia, de Josep Massot.