Fèlix Riera

Bona tarda a tots i a totes, benvinguts a CaixaForum; benvinguts al cicle Aportacions que, des de ja fa uns mesos, portem desenvolupant en aquest centre cultural.

La trobada d’avui, amb Núria Cabutí, concellera delegada del grup editorial Penguin Random Haouse i membre del Concell Internacional d’aquesta, s’uneix a les ja realitzades amb el Jordi Herreruela, director del Festival Cruïlla; Joan Matabosch, director artístic del Teatro Real de Madrid; i Judit Carrera, directora general del CCCB.

És la quarta trobada que dona forma al cicle Aportacions, el qual busca establir quines són les tendències i reptes del sector cultural. Amb aquests diàlegs, CaixaForum vol traçar un mapa d’iniciatives i reflexions a manera de brúixola que orienti i aporti, al sector cultural, en aquest nou context

social, econòmic i polític que ha suposat la irrupció de la pandèmia a les nostres vides.

Al 1998 es va publicar un estimulant compendium d’articles sota el títol El futur del llibre. Això matarà allò. En aquest compendium Umberto Eco hi tanca les diferents aportacions amb un interessant epíleg. Els articles publicats tenien com a títols -tan pròxims a nosaltres com- La temàtica de la novetat, La realitat virtual i el futur de l’escriptura, entre d’altres. Tots aquests títols assenyalen una idea persistent en el temps: establir el futur del llibre en el context del desenvolupament de la digitalització. Tots ells es preguntaven com seria el futur del llibre en un món on els llibres i els seus continguts es veurien afectats per la revolució tecnològica. Insisteixo, això es va produir el 1998.

En el seu epíleg, Umberto Eco adverteix: ”La comunicació electrònica viatja per davant de nosaltres, els llibres viatgen amb nosaltres, a la nostra velocitat, però si naufragués en una illa deserta, un llibre pot ser molt útil; un ordinador no. Els textos electrònics necessiten una estació de lectura i un dispositiu de descodificació, els llibres segueixen sent els millors companys per un naufragi o per l’endemà”.

Vint-i-tres anys després de les advertències d’Umberto Eco, havent-se celebrat el simpòsium sobre el futur del llibre a la Universitat de San Marino, la reflexió d’Umberto Eco permet comprovar dues coses: la primera és que tenia raó; la segona és que no la tenia.

No la tenia perquè estem a pocs anys de veure néixer els dispositius amb bateries que no s’esgotaran amb el seu ús. Ens trobem, a més a més, en un món on els nàufrags poden ser detectats per geolocalització i, gràcies a les dades, podem anticipar on naufragarà. Gairebé podria dir que en el futur no tindrem naufragis més enllà de les inclemències de les nostres vides particulars.

En el que Umberto Eco sí que tenia raó és en el fet que els llibres; el seu contingut, són el millor company per un naufragi i per l’endemà, com està sent evident en aquest naufragi causat per la pandèmia.

El diàleg que a continuació tindrem amb Núria Cabutí, a qui agraïm moltíssim la seva presència avui aquí, ens permetrà saber una mica més sobre com es desenvoluparà la indústria editorial en els darrers anys, els efectes que la Covid-19 està tenint en la indústria i, sobretot, indagarà sobre els futurs, en plural, que s’obren sobre el sector del llibre.

Bé, amb molts poc segons, passem de l’illa del faristol a poder conversar amb tu, Núria.

Com deia fa un moment, agraïm la teva presència en aquest cicle d’Aportacions, estic convençut que d’aquí en sortiran coses molt interessants -perquè veig moltes cares conegudes del sector editorial-, reflexions que crec que poden ajudar fins i tot a d’altres sectors a veure com poden encarar aquesta crisi.

Començaria amb una qüestió que, a nivell europeu, la fotografia no té massa bona pinta.

Hi havia dades d’un estudi fet per la Societat General d’Autors Europeus que deia que s’havia perdut el 90% dels ingressos de l’àmbit de la indústria en general de les arts escèniques, el 76% de les arts visuals; l’arquitectura, la publicitat, els llibres de premsa i les activitats audiovisuals van caure un 20% i, fins i tot, un 40% i, les pèrdues acumulades en els països de la Unió Europea pugen al voltant de 199 mil milions d’euros. En concret, el sector editorial, segons aquestes dades, van perdre el 25%. M’agradaria, perquè ho hem comentat en alguna ocasió tu i jo, saber si aquestes xifres coincideixen amb el comportament del sector editorial a Espanya durant la pandèmia.

Núria Cabutí

Fèlix, en primer lloc agrair-te el poder fer aquesta xerrada aquí, a CaixaForum, és un plaer. I també agrair als companys del sector i de l’editorial que esteu aquí. Espero que aquesta conversa sigui interessant per tots plegats. Per part meva, dir que qualsevol pregunta i comentari serà molt benvingut.

Nosaltres, quan vam arrancar aquest any passat era un any ple d’il·lusió, amb nous projectes, molt engrescats. Quan a mitjans de març va arribar el confinament, nosaltres teníem tot el nostre magatzem ple de totes les novetats de Sant Jordi que estaven a punt de sortir aquella mateixa setmana cap als llibreters de tot Catalunya. Per a nosaltres va ser un primer cop: “què fem amb tots aquests llibres que ja hem produït?”

Evidentment, vam haver de mantenir-los al nostre magatzem mentre vam començar a veure una davallada setmanal del 50, el 60 i el 70% de les vendes, cosa que ens va espantar molt a tots. El que sí que vam veure va ser que, un cop havien passat aquestes primeres setmanes d’incertesa, de preocupació, on era molt difícil servir els llibres i on les llibreries estaven tancades, la bona notícia va ser veure que un cop van obrir les llibreries, va haver una gran fidelitat i retorn dels lectors a les llibreries. Aquesta va ser una notícia fantàstica per tots plegats. La gent havia reservat llibres durant aquelles

setmanes del confinament i els va anar a buscar a la seva llibreria de referència un cop aquestes van poder obrir. Durant l’estiu es va anar animant i, al final, va haver una molt bona campanya de Nadal.

El que diria sobre aquestes xifres que comentaves, que representen la dificultat per la que passa tot el sector cultural, en el món del llibre la situació ha estat diferent.

Concretament, en el cas d’Espanya, el mercat ha quedat igual que al 2019, lo qual és un gran èxit. Crec que ho hem de celebrar moltíssim.

D’altra banda és molt important veure que la lectura ha acompanyat a la gent durant tot aquest temps d’incertesa, d’estar a casa; de confinament. La lectura fins i tot ha tingut un fi terapèutic. Penso que podem dir-ho. Vam arribar a pensar que en podríem fer una campanya: “els llibres curen l’ànima”.

La bona dada és que, quan hem fet una enquesta a més de 2.500 lectors, tothom ha dit que ha incrementat l’hàbit de lectura. Un 37% de gent ha dit que està llegint més i la bona notícia cap al sector és que, quan els preguntem “què penses que passarà en el futur?” responen que els agradaria mantenir aquest nou hàbit de lectura que han aconseguit.

En conjunt, jo diria que la situació aquí ha estat de manteniment; amb unes grans pujades i baixades però de manteniment, al cap i a la fi i, el que també veiem és que en els mercats més desenvolupats en el comerç online, que potser ja en parlem més endavant, s’han mantingut mercats forts en la venda de llibres -Estats Units, Anglaterra, Alemanya- mentre que, malauradament, en el nostre cas, que també operem a l’Amèrica Llatina, allà les davallades han estat molt i molt importants. Hi ha hagut caigudes de marcat del 20 i el 25% que no hem aconseguit remuntar a mesura que anaven passant les setmanes. Per tant, sí que hi ha una relació clara entre el nivell de desenvolupament del que és el comerç online i com s’ha vist afectat el món del llibre durant aquest any passat.

FR: Corre pel sector, no sé si és una llegenda urbana o no, en relació a les dades tan positives que acabes de dir sobre el sector del llibre, de que hi ha hagut dos factors que han ajudat a mantenir la facturació durant aquest any. Un és la venta de drets d’obres literàries per televisió i plataformes audiovisuals i l’altre és l’ascens de l’audiollibre com un format que ha passat de ser marginal a començar a introduir-se a la casa de la gent, sobretot gràcies al podcast -aquesta és una interpretació meva-, que ha servit com introductor.

NC: Jo crec que el fet que la indústria del món de l’animació i del cinema estigui produint tant -els darrers dos anys, als Estats Units, la producció audiovisual ha augmentat un 50%- està tenint un impacte en el món del llibre. Amb un agent literari que està també molt actiu amb el món audiovisual, sí que és veritat que està havent-hi molt demanda de continguts i moltes sèries i pel·lícules es nodreixen del contingut que abans ha sigut llibre; sí, estem fent molt acords amb Netflix, Movistar, amb productores com Diagonal Televisió, Boomerang, però el que passa és que és una part molt petita del nostre món.

Sí que se n’està parlant molt. Al País Semanal, aquest diumenge, hi havia un súper reportatge sobre les plataformes audiovisuals, però pel que és el món del llibre parlem de facturacions molt petites. Ara bé, serveix d’altaveu, per donar a conèixer obres d’autor, i després hi ha aquell fenomen que no entenem gaire: un cop hi ha la sèrie o la pel·lícula, la venta del llibre torna a disparar-se perquè la gent vol tornar a l’origen de la història. Tot i així, però, no deixa de ser limitat.

Nosaltres el que creiem és en el model de negoci del llibre. Tenim un model de negoci molt robust. A Penguin Random House, pel que fa al món hispà, venem 40 milions de llibres l’any, això vol dir que en venem més de 100 mil al dia, una xifra molt elevada. Tenim un catàleg amb moltíssims autors, 8500 obres, produccions de les dues bandes de l’Atlàntic. Per tant tenim uns ingressos molt sustentats pel llibre, en tots els seus formats: format butxaca -que aquest any ha augmentat en un 10%- o el digital. L’audiovisual és un petit complement.

FR: I l’audiollibre?

NC: És un segment que està creixent, sobretot està bastant instal·lat en el sector nord- americà i també a Mèxic. Potser les distàncies i el temps que implica anar d’un lloc a l’altre han fet que el consum de l’audiollibre creixés. Aquí en canvi està començant. Està creixent però, per exemple, per a nosaltres és un 3% de les nostres vendes. Sí que pensem, però, que té molt bon pronòstic en el mercat local perquè som un món de ràdio, de podcast -que estan augmentant un 34%- per això creiem que hi ha un nou públic a captar i que potencialment hi hauria un nou tipus de lector, perquè mentre ens expliquen una història podem fer altres coses; cuinar, fer esport, i aquest fet pot captar hores d’altre tipus d’entreteniment que serveixin també per l’audiollibre.

FR: En el sector del llibre moltes vegades es plantegen la següent imatge: un grup de tecnòlegs -imaginem que no existeix el llibre- es reuneix en una sala a discutir sobre un format de contingut que es pugui llegir de manera adequada. Aquests científics, experts, comencen a debatre per tal de descobrir quin podria ser aquest gran format, fins que un té una idea que guanya totes les altres. Inventa el llibre.

Hi ha una idea persistent en el temps de que, més que el contingut, una de les grans coses que té el món de l’edició de llibres és el format llibre. Si no existís seria el que inventarien els tecnòlegs com a millor opció per poder llegir un text, una obra.

Creus que el llibre en l’actual situació d’evolució tecnològica, que és molt potent, (gent participant de la narració de la pel·lícula, el tema dels videojocs, que van arrossegant obres literàries) ¿creus que tota aquesta evolució tecnològica comportarà una crisis d’aquest format que avui un tecnòleg crearia si no existís?

NC: Hi ha moltes opinions al respecte però, de fet, la digitalització de la que tant en parlem actualment i tan preocupa a tots els negocis, un dels sector als que primer va impactar, va ser precisament al món dels mitjans de comunicació -música, premsa, llibres- i, si mirem aquests models veiem que el món de la música ara se n’està sortint,

al món dels mitjans de comunicació li està costant més, però el món del llibre penso que ha estat diferent.

És veritat que hi ha diferents formats però, fa 10 anys vaig anar a Nova York per participar en unes jornades en les que es debatia què passaria amb el format llibre, quin seria el format que imperaria en l’any 2020?, i els gurus del sector deien que l’any 2020 el 70 o el 80% de les publicacions i de la lectura en sí seria en digital. Això es parlava a tot arreu, a tots els debats i conferències als que podies anar.

A nivell de Penguin Random House va haver un debat molt enriquidor: realment són aquestes les xifres que ens esperen?

S’havien de prendre una sèrie de decisions perquè si creus que això és el que passarà, què fas amb els teus magatzems? Amb les teves impremptes? Com reorganitzes el sector?

Des de Penguin ens semblava que el llibre en paper era tan bon format que encara que hi haguessin nous formats el llibre en paper continuaria sent l’opció dominant del mercat. Bé, 10 anys després, i molts dels meus col·legues ho sabeu, quan mirem les vendes dels llibres en el mercat més desenvolupat, que és el dels Estats Units, el 80% es produeix en paper. Únicament un 20% té el format digital.

A més a més, si segmentem el públic per edats, la gent jove, que és dels qui dèiem que només llegirien en digital perquè ja són la nova generació, quan llegeix prefereix el format paper.

La veritat és que els llibres en paper, si ningú se l’hagués inventat, seria un gran invent.

FR: De fet, les dades que s’han publicat per part de la plataforma Libranda diuen que el 12’5 de vendes a escala mundial ha estat llibre digital, i a Espanya el 12%, que són xifres molt modestes tenint en compte la difusió i la batalla del preu, molt important, perquè és un model de llibre molt més assequible. Vosaltres creieu que hi haurà un canvi de tendència, sense que desaparegui el paper, a un consum més accentuat del suport digital?

NC: En el nostre grup som el que en diem format-agnòstics. Al final el format ens és indiferent, el que volem és que el contingut desenvolupat per un autor arribi al màxim de lectors possible, ja sigui en format paper, butxaca, audiollibre o digital, però sí que és veritat que el digital està creixent.

Durant la pandèmia i en el conjunt de l’any, la venta del digital ens ha augmentat un 40%, per tant sí que hi ha hagut un augment però dins del còmput estem en les xifres que diu Libranda, per tant, una porció significativament petita.

Hi ha un altre tema molt important i és que aquí hi ha molta pirateria, la qual es produeix bàsicament en el món digital i n’hi ha hagut molta durant la pandèmia. Per a mi, ja que estem parlant del món editorial, continua sent molt important, a nivell de les administracions, posar un focus amb tot aquest tema, tant amb accions directes per intentar-la frenar com a nivell educatiu, que crec que és molt important formar a la gent.

FR: Anem a parlar d’una qüestió que sempre ha estat una assignatura pendent del sector: la distribució.

En les últimes setmanes s’han produït alguns fets destacables. S’ha automatitzat, encara més, el sector de la distribució. L’altre dia, en un dinar amb un dels principals players a Catalunya dins el retail, de la venta de llibres, deia que estaven estudiant la possibilitat de fer una nova distribuïdora, és a dir, una més.

La pregunta és: ¿és suportable aquest model en el que hi ha tantes distribuïdores actuant sobre un mateix mercat?

NC: D’entrada, hi ha una cosa a assenyalar en el nostre mercat que és bastant única, i és que tenim una xarxa molt capil·lar de llibreries, i nosaltres, per exemple, atenem directament des de l’editorial a 3.900 punts de venda, això és quelcom que no passa a altres països. És per això que entenc que sigui necessari que hi hagi moltes distribuïdores com també veig molt positiu que hi hagi tants punts de venda. Històricament hi ha hagut moltes distribuïdors de llibres que arribaven a aquesta xarxa capil·lar, però també passava que aquestes mateixes empreses distribuïen premsa, i aquest és un món que està canviant moltíssim. Per això penso que és natural que hi vagi havent una consolidació renascuda en la part de distribuïdores de llibres. Sobretot perquè cada cop és més necessari fer grans inversions en naus, en logística; per arribar de manera eficient al mercat.

FR: El factor Amazon, amb tot aquest dibuix de la distribució a Espanya del món del llibre, creus que acabarà d’ordenar-lo, segons la capil·laritat que comentaves a l’hora de servir els llibres?

NC: Amazon va sorgir no fa tants anys, l’any ’94, i el Jeffery Bezos el que tenia en aquell moment al cap era la vocació de ser la llibreria més gran del món. Així va començar el seu negoci i avui és una de les 5 empreses més capitalitzades del sector borsàtil.

Al 2007 va introduir el Kindle, que també va ser una revolució. Amb això vull dir que Amazon ha estat, potser, el motor d’innovació pel que es refereix a la distribució de molts béns i, sobretot, dels llibres. Crec que la bona notícia és que tot el sector se’n pot afavorir de les millores que ha introduït Amazon, perquè el que ha fet és que nosaltres, com a editors, haguem de reaccionar: posar moltes variables en marxa, ser molt forts en les operacions, en reimprimir, en arribar al punt de venda… Però això no ho fem només per Amazon, ho fem per tota la cadena de valor, per totes les nostres llibreries. És veritat que Amazon pot estar perjudicant el negoci tradicional però penso que també hi ha l’oportunitat d’entrar en el món online i que, per part nostra, tinguin totes aquestes avantatges igual que té Amazon.

FR: Abans parlaves de l’àmbit de les llibreries i del fet distintiu a nivell espanyol. Crec que al territori català encara s’emfatitza més. La quantitat de llibreries petites, mitjanes i grans que pots veure en el nostre ecosistema…

Quelcom similar podríem dir de París, on hi ha una cultura de llibreria molt important. Però mentre que a França la llibreria es considera una transmissió de patrimoni del país i es posen en marxa una sèrie d’ajudes molt importants perquè les consideren una casa de cultura -simplificant-ho-, en el cas català i espanyol, el tema de les llibreries es continua veient com un comerç més, lo qual no dic que no estigui bé, però sí menys vinculat al fet econòmic i més a la pròpia venta del llibre.

¿Com ha d’evolucionar el sector de les llibreries per fer funcionar el seu model i no perdre’l en un moment tan delicat com l’actual? El gremi de comerciants anunciava que es preveu una pèrdua del 30% dels comerços a Barcelona en els propers mesos.

NC: He preguntat al gremi d’editors quantes llibreries es van obrir i quantes se’n van tancar l’any 2019 a Catalunya, perquè l’any 2020 ha estat prou atípic. La resposta va ser que se n’havien tancat 6 i se n’havien obert 12.

Crec que el que està passant és que està havent-hi un relleu generacional en el cas de les llibreries d’aquí Catalunya. També pot ser veritat que les llibreries que s’obren són més petites que les que s’han tancat, però estem veient llibreries com la Byron, l’Ona, la Finestres, que obra properament, i són projectes importants pel que fa a les llibreries.

Aquí -i estic totalment d’acord amb el que està fent el govern francès- és que hem de recolzar aquestes llibreries. Però ho hem de fer com a element cultural del barri, crear actes, que hi hagi tràfic de gent, que es vagi a demanar una recomanació al llibreter. El que nosaltres veiem és que amb tota la transició cap al món online, allà s’hi ven molt bé tot el que ja es coneix, però les novetats costa molt que la gent les descobreixi. El llibreter és el factor diferencial que fa aquella prescripció d’un nou llibre. El “llegeix aquest” o “això t’agradarà”. I això no ho està fent Amazon.

FR: Això em crida l’atenció. Aquest esbós que tu fas i que jo recolzava fa un moment sobre la política del govern francès xoca amb un fet i el poso sobre la taula: si el que es vol és que les llibreries siguin realment un espai de coneixement, de prescripció, d’una certa autoritat cap als clients -hi ha algunes llibreries que no hi ha dubte que el seu èxit és aquests- com és que el sector del llibre ha de treure 85.000 novetats anualment?

Com podem dir-li a un llibreter -és una broma, eh?- “posa’t al dia amb 85.000 noves entrades cada any”. És veritat que algunes són reedicions, no totes són novetats com a tal, però… és molt difícil demanar aquesta complicitat quan se’ls està, clarament, inundant de novetats i moltes d’elles estan, potser, una setmana o un mes.

[Riures]

NC: Sí, l’altre dia em deia un llibreter: “jo cada dia m’emporto a casa sis llibres i llegeixo les 80 o 100 primeres planes de cadascun.

NC: Clar, és increïble, però penso que publicar molts llibres és quelcom que enriqueix. És aportar diversitat d’opinions. No ho veig com una cosa negativa. Sobretot perquè avui en dia hi ha molta tecnologia que ajuda a poder treure i suportar totes aquestes novetats. Abans havíem de fer un tiratge mínim, havíem de fer una ocupació mínima al punt de venda, etc.

Avui en dia pots fer edicions de Print on demand, pots treure-les només en digital, cosa que aquest any ha anat molt bé, pots fer edicions molt més curtes i, fins i tot, hi ha el món de l’autoedició. Clarament anem cap a publicar més llibres. El llibreter sí, ha de fer una tasca de selecció però, a més, com que molts s’estan obrint al món online, podran aprofitar per tenir molt del seu estoc online utilitzant moltes d’aquestes plataformes que estan sortint: todostuslibros.com, Bookshop -que començarà la seva activitat aquí a Espanya properament- i tot això ha de ser un complement, per tant jo tinc una opinió positiva al respecte.

FR: Parlem un moment d’una de les qüestions que en els últims 10 o 15 anys ha estat molt sobre la taula del món editorial: Schiffrin deia “un món sense editors”. El pare de l’André Schiffrin havia estat el pare de La Pléyade, que havia estat l’editor de Pantheon, a Nova York, va treure un llibre celebrat en el món de l’edició que es deia Edición sin editores. Allà explicava alguna anècdota entre divertida i tràgica: ell havia tingut una reunió amb un dels directors generals i el director general li havia dit que ell no tenia temps per llegir llibres. En Schiffrin es va quedar una mica col·lapsat dient “no ens dediquem a fer llibres?”

Per tant, el tema de l’editor és, alhora, un d’aquests personatges mítics, com el minotaure de la cultura clàssica. Un personatge meitat artista -sap captar l’esperit del seu temps- i al mateix temps ha de ser una persona amb una capacitat de gestió concreta i pragmàtica del seu negoci per poder tirar endavant el seu projecte.

En quina situació es troba el món dels editors després d’aquest al·legat tan preocupant que veia el Schiffrin sobre l’edició?

NC: Això és un cosa que sempre parlem a l’editorial. L’ànima d’una editorial és l’editor. El rol de l’editor, en un món de caos, de sobreinformació, de molt material, d’alguna manera és endreçar i posar veu dins d’un catàleg que va formant per tenir una coherència. Per tant, el rol principal no està canviant perquè continua consistint en fer aquesta selecció; proposar i presentar, però també ha de seduir els propis membres de l’editorial, els venedors, els llibreters perquè aquesta energia arribi al púbic final. El que sí que és veritat és que són moments molt interessants per un editor perquè la manera com es busca el contingut està canviant.

Abans a l’editor li arribava un llibre sobre la taula i havia de decidir si es publicava o no. Ara està escoltant molt més què està passant a la societat, en el seu entorn, quines inquietuds hi ha, va a buscar on pot estar aquest contingut, moltes vegades fins i tot el suggereix. Aquesta tasca de l’editor està fent que es transformi el seu paper convertint-

lo en molt més actiu i obligant-lo a estar molt més proper al mercat. Per això hi ha les dades, per tenir més informació i poder ser més analítics.

De tota aquesta transformació del mercat a partir del món online ell també n’és partícep. Ha de saber-ne. Ha de creure en tot aquest canvi. Repensar moltes coses.

Totes aquestes coses són les funcions de l’editor.

FR: Sí, el que passa és que molts autors -de molts grups- sovint es queixen que parlen més amb els responsables de màrqueting que no amb l’editor. No creus que potser hi ha un desequilibri entre aquestes dues funcions?

NC: Tal i com ho tenim pensat a Penguin Random House, nosaltres som uns petits segells editorials on equips d’editors treballen pensant un programa. Aquests editors tenen una relació directa i de complicitat amb els autors, per tant el referent de l’autor dins l’editorial és claríssim que és l’editor. L’acompanya en la creació del text, en refer el contingut, en decidir el packaging, i sí que és veritat que els responsables de màrqueting també hi parlen però bé, nosaltres intentem que un autor conegui tota l’editorial. El rol de l’editor és fonamental i és el que coneix i acompanya durant tota la seva carrera. A Penguin ho pensem així, acompanyar a llarg termini.

FR: I el paper de l’escriptor?

A la persona que decideix posar el seu talent a jugar amb una editorial quin rol li assigneu partint de la base que sense l’autor no és possible res del que estem parlant? Sabent que és cert que en els darrers anys, per diferents motius, la figura de l’autor s’ha anat debilitant, perdent força, en la cadena de valor, fruit de la crisi.

NC: A Penguin estem volcats 100% als nostres autors, perquè l’ànima de l’editorial és l’editor però la raó de ser és donar visibilitat a l’obra dels autors. Diria que tenim especial atenció a que l’autor se senti còmode, escoltat, que es pugui treure el màxim dels seus llibres, que confiï en nosaltres. Per això valorem tant la relació de complicitat absoluta entre l’editor i l’autor.

Tenim casos de gran èxit que hem construït entre tots i s’han convertit en grans èxits editorials, com també hi ha casos que no, però tot i així intentem acompanyar-los perquè creiem en la seva obra.

Complementàriament hem posat en marxa una plataforma perquèl’autor pugui tenir accés a la informació de com s’estan venent el seus llibres a diferents països, que estigui ben informat. Hem buscat alternatives per poder promocionar-los més. Per exemple, tenim una plataforma de cursos online que es diu Cursiva: tallers d’escriptura de com millorar en la narrativa, en el conte, etc., i són iniciatives que donen molta visibilitat als nostres autors.

FR: Última qüestió abans d’obrir el torn de preguntes i aportacions.

Hem parlat del sector del llibre en el marc de la crisi, hem parlat de com la llibreria, la distribuïdora, l’autor i l’editor van configurant aquesta realitat present. Però valdria la

pena que tu, com a directora d’un dels grans grups editorials espanyols en llengua hispana i en català, ens diguessis cap on va el teu projecte. Cap a on orientes els teus projectes editorials per la propera dècada?

NC: El primer és el tema del contingut. Nosaltres estem constantment buscant nou talent editorial, noves veus. Aquí és on dediquem molt temps i molts recursos econòmics. Igualment mantenir el gran catàleg de fons editorial de què disposem: 38 Premis Nobel i tot tipus de publicacions tan en l’àmbit adult com en l’infantil.

En segon lloc acompanyar el canvi que s’està produint en el món de la venta. Pensem que hem de ser molt forts amb la part operativa de les impressions i reimpressions, la supply chain, la distribució, cosa que creiem que és un tret diferencial del nostre grup i que beneficia als nostres autors: poder arribar amb força i rapidesa al punt de venta. Estem invertint molt en ser eficients tant en la venta online com en les llibreries, i en ajudar-les a donar el pas cap a la venta online.

Finalment tenim dos focus que per a nosaltres són molt importants: una és la diversitat, no només en els nostres empleats sinó també de les publicacions, volem ser més representatius de la societat on vivim; i amb el tema mediambiental on, com a grup, ens hem proposat tres àrees de millora. Una és de cara al paper i a tota la producció del llibre -des de 2014 tenim el certificat FSC, tota la nostra cadena de producció està certificada i estem en tots els estàndards màxims mediambientals-. Després hi ha el tema de les tintes, que se sap que contaminen moltíssim. El nostre compromís és que a partir del 2022, totes les tintes que s’utilitzaran a Penguin Random House seran vegetals. En tercer lloc el tema dels plàstics. Estem parlant de les sobrecobertes de qualsevol llibre, que van plastificades, i també dels retràctils. Tot això l’any 2022 volem que sigui biodegradable.

Tenim moltes dades, molta informació que circula pel mercat, s’ha d’utilitzar això per poder fer produccions més efectives i afins al lector final.

                     Torn de preguntes

FR: Voldria convidar, perquè avui està aquí el president del Cercle de Cultura de Barcelona, el senyor Jordi Pardo, si fos tan amable i tingués algun interès, a fer-li una pregunta a la Núria, li estaria molt agraït.

1: Gràcies pel debat, abans que res. Salutacions del Segimón Borràs, que continua a la junta i li envia una salutació ben cordial.

NC: Oh, gràcies.

1: El canvi tecnològic que comentàveu, jo crec que només està començant, que ens trobem a la prehistòria del canvi digital. Amb el model de negoci que hi ha al darrere del món editorial, ¿en quina forma pot reflectir aquest canvi al que fins ara ha estat un lideratge assolit des de Barcelona com a epicentre del món editorial iberoamericà?

NC: Crec que Barcelona és capital mundial editorial en llengua castellana des de sempre, i tenim un ecosistema molt ben construït. A part de les editorials i els autors tenim una gran xarxa d’agents literaris que formen part del nostre ecosistema; de correctors, de maquetadors, i ara també de productors d’audiollibres. Barcelona està ben preparada pels canvis tecnològics que ens vénen. Pel que fa a les dades, dins de les editorials, penso que també ho podem fer bé i, ara, crec que tenim una oportunitat: els fons europeus dels que tots n’estem parlant. ¿Com els podríem aprofitar des de Barcelona perquè el nostre sector editorial continuï sent líder, tant per la transformació del sector com a nivell mediambiental? És una oportunitat que seria molt interessant explotar.

1: Com que hi ha una resposta optimista, la qual celebro, la segona pregunta té a veure amb la resposta.

Per tenir una continuïtat entre la tradició editorial -la primera edició de El quixot completa es publica aquí, el primer periòdic de la península ibèrica es va publicar aquí, la primera capçalera del Diari de Barcelona també, etc.- al marge dels fons de recuperació, quin seria l’element clau que podria permetre una consolidació; què és el que demanaríeu com a sector editorial a la societat catalana, a les institucions, per facilitar la continuïtat d’aquest lideratge en el món iberoamericà?

NC: Diria que aprofitar més i millor coses que ja tenim. Em remeto a que Barcelona és ciutat del llibre de la UNESCO i és un tema que no estem aprofitant o capitalitzant prou. Fins i tot amb connexió a la indústria del turisme, els museus, etc. Tenim molt capital i a vegades no el sabem aprofitar suficientment. Si pugéssim fer una reflexió sobre les coses que ja tenim sobre la taula i les potenciéssim més, ajudaria moltíssim.

D’altra banda, el que comentàvem del teixit de les llibreries, que pensem que és fonamental ajudar-les i impulsar-les; nodrir-les i permetre-les créixer. Si això és pogués realitzar per part de l’administració seria fantàstic.

Per últim, el tema de les biblioteques públiques. Si aquestes tenen un bon fons editorial enriqueix a tota la societat, lo qual és el que estem buscant.

Sí que penso que podem fer coses plegats.

2: Ja fa uns quants anys que es va dient que anireu creixent en català. Ens expliques una mica com ho teniu enfocat?

NC: És una àrea en la que ens agradaria poder continuar creixent. L’any passat vam fer l’adquisició de La Campana i tenim el segell Rosa dels Vents, que vam reorientar fa quatre o cinc anys i, el que volem és tenir una petjada en el món en català. Ara bé, el nostre principal mercat és el món hispà i sempre mirem molt el mercat de 580 milions d’hispanoparlants. Un mercat molt important. A més, formem part d’un gran grup que està molt present en el món anglosaxó i en l’alemany.

Ara bé, de cara al món en català, sí que hem parlat amb els nostres accionistes que hem d’estar més a prop de la societat on estem presents i per això estem intentant ser un

pol més d’atracció a part de les grans editorials catalanes que ja tenim, que estan fent una tasca fantàstica.

En conclusió, sí, la nostra idea és anar creixent poc a poc amb aquests dos segells que tenim.

3: Jo volia saber què passa a la televisió, fins i tot a TV3, amb el món de la literatura. A França fa anys l’Apostrophe, i aquí res sobre literatura. ¿Què tindria a dir sobre la televisió, internet o les escoles en relació a la literatura?

D’altra banda, respecte el que s’acaba de comentar, si la majoria de catalanoparlants són bilingües o trilingües, no crec que corri pressa fer traduccions en català perquè sempre serà millor llegir l’obra original.

NC: Just abans d’aquesta conversa, fa una estona, parlàvem del tema de les traduccions.

Evidentment, si algú pot llegir un escriptor en la seva llengua original, sempre recomanaria fer-ho, perquè hi ha matisos que malgrat hi ha grans traductors, costa transmetre’ls al 100%. D’altra banda a mi també em sembla que està molt bé traduir el màxim d’autors a totes les llengües que es pugui, i que la gent ho vulgui llegir en un altre idioma, cosa que respecto. S’ha de deixar que l’autor i el lector triïn.

Sobre l’altre tema, les televisions. No és només les televisions, l’espai general de cultura que es dedica en els nostres mitjans de comunicació és molt limitat si el comparem amb altres països, el que passa és que també és veritat que estan sorgint alternatives que també són molt vàlides. Revistes, publicacions online… I ara que parlàvem de què podia fer l’administració pública, estic d’acord, una cosa que podria fer és parlar més de llibres a les seves televisions, però no oblidem que la gent busca altres formes d’informació: la revista Zenda és un exemple. Aviat arribarà una altra revista per parlar de l’actualitat del llibre i nosaltres mateixos llançarem una revista cultural online perquè volem que es parli dels nostres llibres i, per tant, hem d’anar buscant fórmules per arribar als lectors.

*

FR: Quan es parla del cas de l’Apostrophe es fa inevitable parlar de que es necessita gent que faci aquests programes com Bernat Pivot, que és el programa. L’Apostrofphe és Bernard Pivot, per tant nosaltres hem de trobar el nostre Bernard Pivot.

Amb això, em veig obligat a fer una reflexió per tancar l’acte d’avui i és que el món del llibre s’ha construït amb autoritat. Sempre hi ha hagut gent que ha marcat quin és el cànon de la seva època, hi ha hagut crítics que han estat capaços de veure, abans que els altres, de quina manera una obra es convertiria en una referència. Hi ha hagut professors excepcionals que ens han sabut comunicar l’experiència de la lectura, a part dels pares, que són un vehicle molt important per tots els que estem al món de la literatura.

Voldria, per tant, deixar sobre la taula una qüestió que no s’ha de respondre per una persona sinó per tota la societat en general i és: ¿com tornem a generar aquests vincles d’autoritat que permeten a les generacions saber molt bé on estan -diguem-ho d’aquesta manera- les coses bones? Jo crec que una biblioteca es pot fer amb deu llibres, la qüestió és quins són, però amb deu es podria fer una gran biblioteca. I després se n’afegirien deu més, i després deu més. Fins construir un gran arxipèlag d’idees que ajudessin a la teva família i coneguts a moure’s a través de les idees, però per això necessitem persones guia per mostrar-nos el camí.

Una de les qüestions que haurem de reflexionar en el món de la cultura en general és: ¿fins quin punt és l’oferta qui fa la demanda o és la demanda qui fa l’oferta? En aquests moments la demanda està construint l’oferta en molts sectors culturals quan sabem que això crea una enorme dispersió, amb l’enfoc de la qualitat, de què s’està dient, qui ho està dient i com arriba a l’opinió pública.

La inversió del paper entre el lector que determina què ha de publicar una editorial i l’editorial que és la que ajuda al lector a entendre que aquest producte és seleccionat a través dels editors, és un element que s’ha de tornar a posar en equilibri perquè, sinó, correm el risc de tenir una societat, parlant en termes culturals, a on qui és el prescriptor és aquell que està demanant que li prescriguin un llibre.

Gràcies.

APORTACIONS

La lectura ha acompanyat a la societat durant la pandèmia.

La creativitat és el cor del nostre negoci.

Les llibreries són el millor lloc on donar a conèixer els nostres autors i les nostres novetats editorials.

És important escoltar al lector i ser cada cop més analítics en la nostra presa de decisions.

El rol de l’editor és fonamental.

Ens preocupem per la sostenibilitat mediambiental.

Tenim passió per la nostra feina i el nostre aprenentatge és constant.

Existeix un diàleg permanent amb els nostres editors d’Hispanoamèrica per enfortir la comunitat que formem.

Acompanyem els nostres autors per aconseguir el màxim nombre de lectors dels seus llibres.

Ens preocupem per publicar llibres que atenguin la diversitat dels gustos i les necessitats d’una societat plural.