Des de Hänsel* i Gretel* volem compartir les reflexions d’algunes personalitats clau del sector cultural de la ciutat de Barcelona sobre allò que està passant amb la crisi de la Covid-19, de tal manera que aprofundim en quins són els canvis que viurà la cultura en un futur immediat.

El passat 8 d’abril Llucià Homs i Fèlix Riera van tenir una conversa amb Alberto Guijarro, promotor i codirector del festival Primavera Sound.

*

Llucià Homs: La nostra voluntat, Alberto, és tenir una conversa amb tu per compartir amb el sector cultural pensaments i reflexions del que s’està vivint aquests dies de confinament. I molt especialment, en el món dels festivals. Tanmateix, volem deixar una certa memòria que d’aquí uns mesos ens permeti revisar què és el que ha passat durant aquestes setmanes, així com veure quines conseqüències tindrà.

Nosaltres hem preparat unes preguntes que serveixin per generar una petita conversa en la que tu puguis explicar què esteu vivint en aquests moments.

Fèlix Riera: Què ha implicat la crisi del Coronavirus pel vostre sector? Quin impacte està tenint per vosaltres? Com creus que afectarà al conjunt del sector dels festivals?

Alberto Guijarro: Evidentment el primer que hem de fer és aprendre de tot el que està succeint. Jo crec que encara n’estem aprenent. Estem en procés d’encarar, d’absorbir, tot el que està passant, per prendre decisions de futur. No podem dir que ja podem treure conclusions. El que sí ens queda ja clar avui, és que hi ha molts hàbits del públic que canviaran en el futur.

A nivell empresarial el primer que ens hem trobat es un problema liquidabilitat . La venda d’entrades es va a aturar d’un dia per l’altre. Un festival són tres dies, sí, però treballes tot un any per fer-lo possible. I evidentment tot el que vas ingressant per la venda d’entrades o patrocinis ja ho vas invertint en infraestructura, sous, en temes de màrqueting, de preparació, de tècnics i demés. Necessitem flexibilitzar els terminis tal com ja s’ha fet a Alemanya, Bèlgica, França, Italià, Holanda o Portugal. Tal com va dir el Ministre de Cultura d’Alemanya “aquests empresaris volen donar el servei però si no els hi donem flexibilitat ni donaran el servei ni podran retornar les entrades”.

A mi l’inici d’aquesta situació em va agafar a Àsia. Vaig estar a Corea, a Taiwan, a Hong Kong, i la mentalitat que tenen allà és molt diferent a la nostra. Van un pas per davant en temes de seguretat sanitària i demés. Aquí ens ho preníem a broma i crec que avui ens ho haurem de prendre seriosament i mirar com ho aplicarem als nostres festivals, perquè caldrà donar aquesta seguretat als nostres clients.

LH: En aquest cas concret, com suporteu vosaltres com a sector aquesta paràlisi professional? Quines son les mesures que esteu prenent?

AG: Les úniques mesures que nosaltres estem perseguint ara mateix és com buscar finançament. Una tasca complicada. Encara que estan sortint uns ICOs i uns ICFs que protegeixen i et donen suport en un 80%, inclús alguns d’un 100%. Hem d’accedir a aquests préstecs però no estem tenint una solució àgil. Aquí, està anant més ràpid el govern central. Són les úniques solucions a curt termini per subsistir, pagar sous i continuar. Aquest és realment el primer problema que ens trobem i és el primer que estem solucionant. I no tenim moltes més vies, perquè no hi ha subvencions, ni ajuts. A Alemanya sí que han aprovat unes grans quantitats d’ajuda a la cultura, mentre que aquí encara no estem en aquesta tessitura.

LH: Heu comunicat ja el canvi de dates del festival a l’agost. Com ho esteu fent per tornar a encaixar totes les programacions, tots els grups que venen a tocar al Primavera?

AG: Evidentment tots no podran, però la veritat és que ara hi ha encaixats prop del 90%. Els grups americans i els artistes més grans són els més difícils, però totes aquestes empreses, agències, mànagers, que en el cas del Primavera són dos-cents i pico grups, estan treballant amb el mateix optimisme de pensar que es podrà fer. A nivell de la Sala Apolo, les gires s’estan recol·locant a partir de setembre.

FR: Abans has comentat el tema de l’experiència a Corea i les noves formes de gestió de l’espai públic. Amb grans manifestacions de gent, què estàs imaginant que hauràs d’implementar a nivell de seguretat al Primavera Sound?

AG: Amb el sector i a través de les associacions estem treballant protocols i imaginar-nos com serà la tornada a nivell seguretat sanitària. Volíem avançar-nos a aquesta situació, anar una mica per davant, preveure com haurà de ser. Em puc imaginar diferents escenaris, pràctiques que he vist ara a Àsia i que nosaltres aquí no estem fent. La setmana passada ens digueren lo de la mascareta, però a Àsia ja la portava el cent per cent de la població fa dos mesos enrere. A Taiwan, Corea i Hong Kong els controls de febre eren constants, a l’entrar a l’hotel, a un centre comercial, a un restaurant, amb un cartell que deia clarament que calia prendre’t la temperatura i si tenies febre ho donaven a conèixer a les autoritats sanitàries. Això suposa un control massiu de la població per tal de trobar casos i aïllar-los. Caldrà doncs practicar-ho i tenir una neteja acurada amb els productes adients als teatres, als cinemes, etcètera, com hem vist aquests dies al mitjans que fan uns individus carregats amb unes motxilles plenes de productes desinfectants.

Ens canvia la mentalitat tan ràpid de setmana en setmana, que el què dius aquesta setmana, la setmana que ve pot semblar una bogeria.

FR: Tu creus que amb aquest tipus de mesures el públic anirà al festival?

AG: A dia d’avui no, però igual a l’agost, amb sols una trentena de casos a Espanya, la gent ja estarà més relaxada. Si es veu que la situació va a menys, ja veiem que això ho tenim controlat, la corba ja està a baix, com a la Xina, que de tant en tant hi ha algun cas però podem dir que ho tenen controlat. M’estic imaginant aquesta situació, no ara mateix, però sí a quatre o cinc mesos vista.

Tota la cultura de l’streaming s’està disparant, tot allò que ja estàvem treballant, crec que serà una pota fonamental i la gent s’hi acabarà acostumant. Ja sigui a través d’un patrocinador o comprant unes entrades barates, ens imaginem coses molt diferents, potser són presentacions d’un disc o un concert i després una xerrada de l’artista en exclusiva. Hi haurà esdeveniments que ja s’estan fent a dia d’avui, però penso que anirà a més. Situacions especials però que només passaran aquell dia, en streaming, i després ja no les podràs veure. Això també serà un dels valors que s’està treballant molt a dia d’avui i que, si bé ja es feia, ara es desenvoluparà molt més ràpid. És a dir, la gent ja s’ha acostumat a fer aquest tipus de coses: a veure algun concert en streaming, i anar buscant que passarà aquell dia, a aquella hora, amb aquell artista. Això serà important.

FR: Com creus que està responent el sector cultural tant des del punt de vista social com des de el punt de vista del propi sector? Quina valoració en fas?

AG: De moment, crec que està corrent en dues velocitats. Una és la d’autoprotecció dels teus i la teva empresa i els llocs de treball. Veiem com ens en sortim, perquè a curt i mig termini hi ha un problema greu. Totes les reunions que estem fent ara amb associacions van molt per aquí, veure mesures per sobreviure. Hi ha companyies que estan desenvolupant eines per continuar el seu treball i seguir donant contingut als seus clients. Per un costat estan desenvolupant a través de l’streaming eines en el món virtual, i per altra, de com serà el nostre sector quan ens en sortim.

Dol, perquè la veritat es que ara el sector cultural estava agafant una mica de muscle, al menys el de la música. Veníem tocats ja des del 2008 i després va ser la pujada de l’IVA. Però ara es veia fort, la gràfica estava de pujada, la gent assistia als concerts. Com vinc dient, primer cal protegir l’empresa per veure com podem continuar, perquè malauradament aquesta situació s’emportarà algunes empreses.

LH: Estem d’acord. Quines mesures creus que hauria de prendre en aquests moments l’administració en relació al tema cultural, en els seus diferents nivells, sigui municipal, autonòmic o estatal?

AG: Per una banda, trobo a faltar més rapidesa. Necessitem que es decideixi ja si estem parlant de força major o no, i que es clarifiqui què és força major, i per tant, si es poden suspendre els actes… Això a les empreses els hi ajudaria molt. Aquí a Catalunya sí que han pres la decisió sobre si es pot suspendre o traslladar les dates d’un esdeveniment per força major quan encara li falten quatre mesos, però a la resta d’Espanya encara no, i els festivals no poden ni suspendre ni aplaçar, no saben encara si estan afectats per una força major, encara no s’ha publicat en cap decret ministerial. Això perjudica molt a les empreses, als seus clients a l’hora de prendre decisions.

L’altra serà com reconstruir aquestes empreses. Em refereixo evidentment a temes de finançament, d’ajuts… L’article que vau publicar ahir de Xina a Hänsel* i Gretel* va ser molt interessant, perquè són fórmules d’estimular. Segurament haurem d’injectar estímuls, perquè la gent gasti en cultura o ajudar directament a les empreses. Em semblen tots molt correctes, però no poden trigar molt perquè en aquest moment el temps és important. No totes les mesures estan directament relacionades amb els diners o amb els ajuts. També s’està demanant una baixada de l’IVA al 4%, reclamada des de fa temps. És clar que ara lo prioritari és la sanitat, però jo crec que s’ha de pensar en dos ritmes, hem d’anar pensant en el dia després, perquè si no ens hi avancem ens agafarà el toro com ens ha passat també amb les mesures sanitàries, que anem tard. Amb les mesures econòmiques, no podem anar tard, perquè el temps és molt important.

LH: Com creus que serà el futur del sector dels festivals post coronavirus?

AG: Jo crec que va cap a potenciar l’in situ al festival, que és el que ha de ser, que a demés, anirà evolucionant amb mesures sanitàries com hem dit, que de ben segur que acabaran instaurant-se com s’han instaurat altres tipus de seguretat, pels temes de terrorisme i demés, que tots hem anat adoptant i ja s’han quedat. Segurament que n’hi hauran altres que es quedaran a nivell sanitari. A nivell d’espectacle, evidentment ens haurem d’esforçar més en crear situacions excepcionals, més úniques, que es puguin viure no només in situ si no a la xarxa, en streaming, al temps que haurem de generar activitats durant tot l’any i durant els dies del festivals. Això vol dir que haurem de donar uns avantatges complementaris que suposaran una altra manera de viure el festival.

FR: Una última qüestió, Alberto, podries aconsellar als nostres lectors una proposta cultural que sigui estimulant per escoltar aquest dies?

AG: Ha de ser nou?

FR i LH: No, no ha de ser nou.

AG: Héctor Lavoe, estic escoltant molt Héctor Lavoe aquests dies. És molt gamberro i a més, els del trap i els del hip hop, tothom diu que Héctor Lavoe era un precursor, que les seves lletres “estaven ja allà”.

FR i LH: Moltes gràcies, Alberto. Una abraçada molt forta. Adeu!

 

*

Hänsel* i Gretel* – Entrevista via Whatsapp.

Barcelona, a 8 d’abril de 2020