”Bona tarda, a tots i a totes, i benvinguts al Mercat de les Flors.
Com a ciutadà, i ara també com a regidor, observo la passió amb què el sector de la cultura viu, sovint, debats gremials, preocupacions i reivindicacions dels seus agents, discussions conceptuals entre creadors, productors, espectadors que, en general, es plantegen per resoldre posicionaments personals, òbviament legítims, però a vegades allunyats de les preocupacions reals dels ciutadans. Que això succeeixi en el món de la cultura és tan correcte com inevitable. És, fins i tot, necessari tractant-se d’un àmbit de l’activitat humana que es fonamenta en la reflexió, l’acumulació del coneixement i la creació de continguts per tal de posar-los a l’abast de tothom.
La cultura és una activitat qüestionadora. “Totes les grans arts, la música, la literatura, són un acte crític”, ens recorda George Steiner. La cultura vola sola, i millor interferir-hi el mínim possible, per assegurar la seva llibertat, la seva recerca, la seva profunda capacitat per interrogar-nos sobre tot allò que ens afecta en tant que individus i comunitat.
Heidegger va assenyalar que el que converteix la ciència en avorrida és la seva capacitat per donar respostes. La cultura, en canvi, es preocupa essencialment de fer preguntes. Si la cultura és una activitat indomesticable, crítica, interrogadora, incòmoda i arriscada, què són aleshores les polítiques culturals?
La resposta, per a mi, és evident: la voluntat igualment incòmoda i arriscada de posar a disposició de tots els ciutadans els continguts de la cultura. La política cultural és, doncs, un compromís a llarg termini amb la llibertat, amb el progrés i amb la ciutadania. La cultura la fan els ciutadans. En primer lloc els professionals que s’hi dediquen, intel·lectuals, creadors, empresaris, artistes, intermediaris i activistes. També la fan els ciutadans a través de les múltiples expressions de la cultura popular i indirectament a partir de l’enorme quantitat d’activitats socials i polítiques que milloren la qualitat de vida i la textura democràtica dels barris de la ciutat. Cada vegada que una reivindicació de progrés puja un petit esglaó en la duríssima carrera per la millora dels drets individual i col·lectius de la ciutadania la cultura hi és present i manifesta orgullosa el seu triomf.
John Maynard Keynes, economista essencial del segle xx i el pare intel·lectual de l’estat del benestar va dir que “rere l’acció de qualsevol polític es pot trobar quelcom que ja va dir un intel·lectual quinze anys abans”.
La cultura no la fa només l’Ajuntament. Un Ajuntament progressista l’arbitra, la facilita, l’ajuda, la posa en valor i la defensa davant totes aquelles forces que voldrien tenir-la callada, dòcil i entretinguda, per evitar que esdevingui justament el que és; una poderosa arma de progrés.”
*
DESCÁRGATE LA CONFERENCIA
