El postmodernisme secular El postmodernisme com a continuïtat secular i retorn inexorable, encara que sembli una contradicció, tot succeint-se a ell mateix quan la idea del futur es desintegra i volem interpretar o endevinar allò que transcorre abans que s’esvaeixi, o abans que les lleis científiques quedin en entredit per qualsevol determinisme. Formem part d’un…
Desde la Salomé de Oscar Wilde, interpretada por Margarida Xirgu en 1910 y la de Núria Espert, bajo la dirección de Terenci Moix en 1985, el mito bíblico sigue presente en nuestra cultura. Quizás por el valor universal de que todas las grandes tragedias se inician en el seno de la familia… La primera intención…
Arribada del President Macià al Parlament Autor: Agustí Centelles Any de realització: 1931 Disciplina: Fotografia Tècnica: Vintage Mides: 30.00 cm. x 40.00 cm. Aquesta imatge forma part de la mostra Agustí Centelles. Una crònica fotogràfica. Anys 30 que es pot visitar al Museu de Granollers dins del programa Itiner’Art de la…
Continuar ... Agustí Centelles – President Macià, arribada al Parlament
Títol: El jardín de los delirios. Las ilusiones del naturalismo Autor: Ramón del Castillo Editorial: Turner ISB: 9788417141844 Any: 2019 Una crítica a las fantasías del naturalismo hípster. El “amor por la naturaleza” inspira todo tipo de ilusiones. El deseo de escapar a zonas verdes ha cobrado un nuevo sentido…
La crítica cultural catalana sovint actua en sentit contrari als objectius que diu promoure. No és la de contribuir a un estàndard de qualitat, ni a l’homologació internacional, ni la difusió global de la producció cultural: el que pretén aquest conjunt amorf de propostes vagament assagístiques que s’escampen per diaris i digitals és l’avorriment de…
Atracció de fira Col. Plasencia / IEFC Autor: Leopoldo Plasencia Pons Barcelona, dècada de 1940
La importància de Barcelona com a capital cultural espanyola ha anat donant tombs al llarg dels anys, però va ser a mitjans del Franquisme quan va adquirir un caràcter gairebé emblemàtic. A Barcelona es va normalitzar una producció cultural compromesa a la qual acudien amb regularitat creadors de tot el país atrets per una vitalitat…
Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…
