Número 15 de la revista Política & prosa Gener 2020 Entre turisme i espiritualitat La culminació de la Sagrada Família, una fita per a Barcelona Editorial, entrevista Joan Rigol i articles de Rafael Argullol, Llàtzer Moix, Fèlix Riera, Armand Puig, Ramon García-Bragado i Mireia Freixa. L’obligació del diàleg Editorial Catalònia i Espantània Jordi Ibáñez Fanés…
Continuar ... Pista nº 144 – Núm. 15 de la revista Política & prosa. Entre turisme i espiritualitat
* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN Si la sencillez presidiera cada uno de nuestros actos, quizá no estaríamos satisfechos. La complejidad social y por tanto musical, nos obliga a matizar. Y es en los matices donde nos podemos enriquecer. En nuestra querida Barcelona nos abanica un buen racimo de festivales que conviven, de momento…
Continuar ... Republicat del 2n compendium: Lluís Cabrera – ¿Granizo vs. lluvia fina?
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL Un nuevo espacio de esperanza me empuja a reivindicar las sombras de un mundo emergente que fue real, pese a las jodidas circunstancias políticas. Por aquél entonces sí hubo cultura viva, cultura crítica, cultura abierta, cultura hija del encuentro fortuito. Nació por necesidad imperiosa…
Continuar ... Republicat del 1r compendium: Pepe Ribas – Cultura viva
Hänsel i Gretel* us desitja bones festes.
Ojo Crítico Y Memoria Visual José Milicua Illarramendi (Autor) Artur Ramon (Redactor) Escritos De Arte (Confluencias) 2016 José Milicua (1921-2013) investigaba como un científico, conversaba como un connoisseur y escribía como un poeta. Se enfrentó con frescura intelectual a problemas viejos y nuevos, y devolvió a los estudios iconográficos la dignidad de ciencia. Sus…
Continuar ... PISTA Nº36 > José Milicua / Artur Ramon – Ojo Crítico Y Memoria Visual
¿Qué pasa cuando, como mujeres, decidimos motu propio sexualizarnos? (I) ¿Qué hay más navideño que Papá Noel y las doce uvas? El vestido de Cristina Pedroche. O, mejor dicho, opinar sobre el vestido de la Pedroche. Imagino que a estas alturas todo ser viviente está al tanto, pero por si hay algún despistado en la…
Per què? Per aprofitar que l’èxit de la ciutat potenciï un espai museístic central. Això resoldria els problemes? Crec que no. Un branding potent de la muntanya d’Europa que aplega més patrimoni cultural als seus vessants potser ajudaria més. Això i uns accessos suficients.
Continuar ... Francesc Bellmunt sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Un museu ha de ser important per la col·lecció, per la política expositiva, per la mediació cultural que fa amb el seu entorn, per la potència de la suma de tot plegat, no pel seu nom. En tot cas el problema no és que MNAC no s’entengui sinó que la nació a la que es…
Continuar ... Jaume Ciurana sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Col·locar la marca Barcelona al MNAC és un acte “provincià”, que fa de Catalunya un país subaltern del mercat. El que hem de promoure és la visió de Catalunya com a futur estat independent. La cultura catalana és molt més que Barcelona. Cal desfer la visió que Catalunya és el lloc on està Barcelona.
Continuar ... Aticus Finch II sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Certament, la marca Barcelona és més potent que la marca Catalunya, i en la natura del mot distintiu hi rau la qüestió. Dir marca comporta industrialitzar la cultura, i fer de les peces d’art productes per competir en un mercat subjectes al gust d’una majoria clientelista, i per tant, en objectes d’artesania. En aquest punt…
Continuar ... Miquel de Palol sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
