* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL # Setmana dels museus Créditos: Pérez de Rozas. Trasllat al Museu de la Ciutadella de “La Batalla de Tetuán” de Fortuny, 1957. Fotografia dipositada a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN El 2016 es celebra la 24 edició de la Mostra Internacional de Films de Dones, una edició situada a les portes de la celebració del quart de segle d’aquesta iniciativa. Bon moment per preparar-se per fer un balanç des de la distància que suposa aquest trajecte històric. Com…
Continuar ... Marta Selva/Anna Solà – Las visibilidades de la programación
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL L’any 2006, en ocasió d’una reunió molt concorreguda durant els treballs d’elaboració del segon Pla de cultura de la ciutat, sota el nom propi de Nous accents, tot parlant de dislocació d’escales i altres cripticismes similars, algú –no direm noms– va expressar el següent:…
Continuar ... Eduard Miralles – Excelencia = Visibilitat + Proximitat (1ª parte)
Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL (lee aquí la primera parte del artículo) La proximitat, concepte de tradició llatina i fins i tot podríem dir francòfona, ha esdevingut no només un valor positiu inqüestionable, sinó que s’ha convertit gairebé en un tòtem o en un mantra en aquest món altament globalitzat.…
Continuar ... Eduard Miralles – Excelencia = Visibilitat + Proximitat (2ª parte)
Des de fa uns 30 anys Barcelona ha estat dotada d’uns equipaments culturals projectats perquè tingués aquelles instal·lacions que són pròpies de tota ciutat que vol posicionar-se en el món actual. Els buits o els endarreriments existents són coneguts. Tanmateix, no cal ara fer-ne la història per recordar les mancances que van arribar fins a…
Hace poco me invitaron a la Fundació Miró para participar en la presentación de un catálogo para una futura exposición comisariada por el artista Antonio Ortega. “Hacía mucho que no pisaba este suelo”, pensé. Y no me refería al suelo de la Miró, sino al suelo amplio del campo artístico. Trabajé durante años en este…
Continuar ... Rubén Martínez – ¡Todo el mundo mirando al suelo! (1ª Parte)
(Lee aquí la 1ª parte) En ese sentido, es sorprendente la falta de análisis sobre la situación laboral y las condiciones materiales de quienes se reconocen dentro del campo artístico. Conocer la realidad en la que vives es el primer paso para hacer política, y no me refiero a formar parte de un partido, sino…
Continuar ... Rubén Martínez – ¡ Todo el mundo mirando al suelo ! (2a parte)
El tópico dice que nadie es profeta en su tierra. Y, aunque no es así en el teatro barcelonés, que se nutre básicamente de actores, directores y grupos locales, sí que es cierto que hay un número importante de compañías barcelonesas, las que más se alejan de las fórmulas tradicionales y ortodoxas, que son mucho…
Em demanen una reflexió sobre el teatre a Barcelona. Que complicat! Em poso les ulleres del passat i repasso el camí de 40 anys enrere! Quan jo començava a fer teatre, quasi totes les companyies teatrals de Catalunya intentaven refer la destrossa de les arts escèniques i de tota la cultura en general, que va…
Continuar ... Anna Rosa Cisquella – Ni apocalípticos ni integrados
Què és i què suposa Barcelona i el seu entorn cultural pels entorns culturals d’allò que des de la capital s’anomena “comarques” o “la perifèria”? Quina visió n’hi ha des de la resta del territori? D’entrada, al costat de la pregunta (que motiva aquestes ratlles) se n’hi podria fer una altra, i molt essencial: Per…
Continuar ... Anton Granero i Víctor Sunyol – “Quién son ?” vs “Quién somos ?”
