Dels fulletons vuitcentistes a les sèries de televisió, l’auge de la tècnica ha provocat que la ciutat es desplegui en format panoràmic. Ha esdevingut així paisatge i fons descriptiu on s’hi plasmen, com a petits retrats, la successió de fets que configuren la trama argumental del relat cultural. D’aquesta forma la ciutat s’ha conformat com…
Continuar ... Rafael Vallbona – Cultura urbana, cultura panoràmica
* Carrer de Fonollar, 1995 Jordi Calafell (8 de Noviembre de 1961) es fotógrafo y comisario artístico.
Cuando el cine se hace cargo de hacer visibles procesos interiores, ocultos a una mirada solo perceptiva, entonces cumple con la función propia del arte que es la de mostrar lo que cualquiera no acierta a ver. Eso es lo que ocurre con Estiu del 93, primer largometraje de Carla Simón, joven cineasta formada en…
Malgrat la literatura que ha generat al llarg de la història, d’Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer a Mercè Rodoreda, Terenci Moix o Montserrat Roig, Barcelona és una ciutat on la presència dels escriptors en l’imaginari popular urbà és escassa, per no dir nul·la: al nomenclàtor i poc més. Plantat davant l’estàtua de Fernando Pessoa assegut…
En Barcelona son muchas las iniciativas públicas y privadas que a través de distintas convocatorias buscan actuar como apoyo de los artistas y convertirse en espacios de experimentación, formación y producción. Pero, ¿quién premia? ¿quién gana? ¿qué ganan? A nivel público, la Sala d’Art Jove, Sant Andreu Contemporani y Can Felipa Arts Visuals se han…
Continuar ... Gisela Chillida – No sólo de visibilidad vive el artista
-He vingut caminant, i estic ofegat de calor, -vaig dir tot saludant en Jordi, que havia arribat uns minuts abans que jo a la nostra cita al cafè de la Laie. Era una salutació en la qual anava implícit un tema de conversa. En temps de convulsió com aquells jo intentava fer dels passeigs urbans…
Continuar ... Rafael Vallbona – La moto del Pijoaparte (recensión simulada)
Fotografia hecha por Carles Decors (Barcelona, 1954), escritor y gestor cultural. Leica M6141
La fascinació que professo pels boscos i els seus límits no es deu tant a la meva experiència personal en el terreny, sinó al seu poderós caràcter metafòric d’il·luminació i iniciació sobre la vida de les persones. Tots tendim en algun moment de les nostres vides a sentir-nos estranys de nosaltres mateixos, abandonats al bosc,…
