De todas las fobias y filias que pueda padecer el arte contemporáneo una de las que seguramente sea más acusada es la agorafobia. Acostumbrado a la asepsia de la institución, los agentes patógenos del exterior parecen poner el peligro una salud ya de por sí delicada. Pero el arte no está sólo en los museos…
Continuar ... Gisela Chillida. Space Invaders: El arte no está solo en los museos
Quim Monzó. Foto d’estudi, 1985 Autora: Colita Arxiu Fotogràfic de Barcelona
En un moment en què es discuteix si Barcelona està en el circuit del que anomenem “les grans exposicions” potser hauríem de preguntar quin és, des del punt de vista de les institucions públiques, el sentit i la utilitat de coproduir exposicions amb centres i museus estrangers. Compartir projectes, sigui a través de la coproducció…
Continuar ... Carlota Broggi. Dime con quién andas, y te diré quién eres
Ovidi Montllor al Teatre Romea, Barcelona, 1976. Fotografía: Colita Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Colita – Ovidi Montllor en el teatre Romea, 1976
Pocs llenguatges artístics tenen avui tanta vigència com el teatre de titelles entès en el seu sentit més ampli: un gènere que s’emmiralla en les Gran Tradicions de les Ombres i els Titelles d’arreu del món, i que alhora es defineix com un camp d’hibridació amb una pluralitat d’altres arts i llenguatges: tecnologia, robòtica, arts…
Continuar ... Toni Rumbau – Títeres y teatro visual: vanguardia y rico fondo patrimonial
En una societat que te en l’espectacle la fòrmula moderna de coneixement, els grans festivals de música s’han convertit en el paradigma de la cultura. Ho tenen tot: gran difusió, volum de negoci, atractiu ciutadà, rendibilitat política i fins i tot, en algun cas, continguts pensats en funció d’un projecte. Així Sónar, Primavera Sound, Cruïlla…
Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català. Conegut per ser l’autor del famós llibre ‘Roda el món i torna al Born’ * Oleguer Junyent al seu estudi, 1935. Foto: Francesc Serra Dimas Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Francesc Serra Dimas – Oleguer Junyent al seu estudi, 1935
L’escena comença al costat de la Boqueria, un dia de primavera de, si no recordo malament, l’any 2009. El restaurant era Au Port La Lune, que ara és a l’Eixample, però que aleshores era a la plaça de la Gardunya. Un servidor era cap d’Espectacles del diari ‘Avui’ i el meus interlocutors eren Jordi Martí,…
Perfecto ejemplo de que el arte también surge al margen de los espacios tradicionales y en locaciones desautorizadas, “Art is Trash” y “Me lata” llevan años llenando las calles de Barcelona con un arte espontáneo y directo que busca ante todo la desjerarquización cultural. Hoy en día la institución-arte se ha convertido en elemento totemizador…
Continuar ... Gisela Chillida – Arte en las calles: entrevista con “Art is Trash” y “Me lata”
