Hemos estructurado la correlación de artículos de Hänsel* i Gretel* en CICLOS que nos permiten generar relatos paralelos sobre el análisis de aquello que está sucediendo en la ciudad. Estos ciclos pueden ser cortos o largos en función del tema o del interés que despierten. Algunos estarán más atentos a la actualidad cultural de la ciudad y otras versarán más sobre los grandes debates culturales. En todo caso, algunos se cerrarán y a partir de ellos podremos generar documentos de análisis; otros pueden quedar abiertos, sujetos a la aportación de nuevas capas sucesivas de conocimiento.
El mundo del graffiti es mayormente masculino. Si la representatividad femenina en los museos está muy por debajo de la de los hombres, su presencia en la calle es aún menor. Explicar las cifras no es complicado si entendemos que mujeres y hombres usan, ocupan y experimentan la ciudad de manera distinta. En la calle,…
Continuar ... Gisela Chillida. ¿Y si Banksy fuera una mujer?
A la ciutat de Barcelona existeix una llarga tradició d’educació popular a càrrec de la societat civil. Una de les primeres manifestacions –probablement, la més reeixida- va ser el Ateneo Catalán de la Clase Obrera (1862-1874), amb seu, primer, al carrer Mercaders i, després, al convent de Sant Felip Neri. Una institució sotmesa a la…
Continuar ... Miquel Porta Perales. De l’Ateneo del XIX a l´ateneu i el centre cívic del XXI
La globalització econòmica domina la política i construeix un imaginari urbà segons els seus interessos. Les ciutats, atrapades en estats ineficaços i caducs, han claudicat a l’especulació immobiliària, la depredació turística i la deslocalització industrial, i estan abocades a una crisi irreparable de la seva personalitat. Castigant durament les capitals, la nova pesta negra està…
Quim Monzó. Foto d’estudi, 1985 Autora: Colita Arxiu Fotogràfic de Barcelona
En un moment en què es discuteix si Barcelona està en el circuit del que anomenem “les grans exposicions” potser hauríem de preguntar quin és, des del punt de vista de les institucions públiques, el sentit i la utilitat de coproduir exposicions amb centres i museus estrangers. Compartir projectes, sigui a través de la coproducció…
Continuar ... Carlota Broggi. Dime con quién andas, y te diré quién eres
Ovidi Montllor al Teatre Romea, Barcelona, 1976. Fotografía: Colita Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Colita – Ovidi Montllor en el teatre Romea, 1976
Pocs llenguatges artístics tenen avui tanta vigència com el teatre de titelles entès en el seu sentit més ampli: un gènere que s’emmiralla en les Gran Tradicions de les Ombres i els Titelles d’arreu del món, i que alhora es defineix com un camp d’hibridació amb una pluralitat d’altres arts i llenguatges: tecnologia, robòtica, arts…
Continuar ... Toni Rumbau – Títeres y teatro visual: vanguardia y rico fondo patrimonial
