En los últimos años estamos viviendo el repliegue de una buena parte de las energías creativas y de gestión cultural hacia la profundidad del bosque. Un tráfico que implica embaucar, ocultar, resistir, abandonar y generar una nueva identidad conectada a preservar y establecer la construcción de la ciudad desde una concepción local. Enfrente, la ciudad sigue levantando una visión cosmopolita, abierta, destinada a generar incorporaciones, yuxtaposiciones y enriquecerse de la modernidad como única forma de habitar la ciudad. Hänsel * i Gretel * quiere reflexionar sobre el posicionamiento ante dos posicionamientos, el del bosque, símbolo de resistencia al cambio, y el de la ciudad, lugar del devenir del nuevo.
* Del ciclo : COSMPOLITISMO O RETORNO AL BOSQUE Termina agosto y con él (muy probablemente) las vacaciones: nos reincorporamos al trabajo, el curso escolar empieza, retomamos proyectos y quizá iniciamos algunos nuevos. Pero mientras intentamos superar la morriña post-veraniega, no podemos obviar lo más importante: ¿a dónde has ido este verano? Nos quejamos de…
La globalització econòmica domina la política i construeix un imaginari urbà segons els seus interessos. Les ciutats, atrapades en estats ineficaços i caducs, han claudicat a l’especulació immobiliària, la depredació turística i la deslocalització industrial, i estan abocades a una crisi irreparable de la seva personalitat. Castigant durament les capitals, la nova pesta negra està…
En un moment en què es discuteix si Barcelona està en el circuit del que anomenem “les grans exposicions” potser hauríem de preguntar quin és, des del punt de vista de les institucions públiques, el sentit i la utilitat de coproduir exposicions amb centres i museus estrangers. Compartir projectes, sigui a través de la coproducció…
Continuar ... Carlota Broggi. Dime con quién andas, y te diré quién eres
Pocs llenguatges artístics tenen avui tanta vigència com el teatre de titelles entès en el seu sentit més ampli: un gènere que s’emmiralla en les Gran Tradicions de les Ombres i els Titelles d’arreu del món, i que alhora es defineix com un camp d’hibridació amb una pluralitat d’altres arts i llenguatges: tecnologia, robòtica, arts…
Continuar ... Toni Rumbau – Títeres y teatro visual: vanguardia y rico fondo patrimonial
L’escena comença al costat de la Boqueria, un dia de primavera de, si no recordo malament, l’any 2009. El restaurant era Au Port La Lune, que ara és a l’Eixample, però que aleshores era a la plaça de la Gardunya. Un servidor era cap d’Espectacles del diari ‘Avui’ i el meus interlocutors eren Jordi Martí,…
La fascinació que professo pels boscos i els seus límits no es deu tant a la meva experiència personal en el terreny, sinó al seu poderós caràcter metafòric d’il·luminació i iniciació sobre la vida de les persones. Tots tendim en algun moment de les nostres vides a sentir-nos estranys de nosaltres mateixos, abandonats al bosc,…
La història de les ciutats és la història dels seus habitants i els seus diferents mitjans de vida. Si fem la vista enrere, podem veure que el desenvolupament de les ciutats en els últims 100 anys ha estat espectacular, especialment a Europa, però no solament. La magnitud dels processos d’urbanització han deixat en moltes ciutats…
Continuar ... Xavier Basiana i Jorge Sánchez – La Bostik. Una historia de ciudad y cultura
* Del ciclo : COSMOPOLITISMO O EL RETORNO AL BOSQUE El dilema, aplicat a la Cultura, és un fals dilema. És cosmopolitisme o cosmopolitisme. El retorn al bosc, a més que contradiu el mateix concepte de Cultura, seria un esforç inútil que cauria en terra eixorca. De fet, el bosc, és mort. I és la…
(Lee aquí la primera parte del artículo) * Valor cultural afegit i empatia territorial El districte potencia aquelles iniciatives culturals d’alt valor cultural afegit, que aportin coneixement, esperit crític, mirada de futur i, també, empatia amb el territori. Aquest darrer principi el municipi el té molt clar: el projecte del Districcte Cultural (DC) o compta…
La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència del passat, present i futur— milloren la vida de les persones. Respon a la creença que l’era globalitzada—algorítmica, uniformitzadora, lucrativa—necessita d’un complement humanístic per…
