Publicación Cultural
El objetivo es mostrar las áreas culturales de Barcelona que están en fase de discusión viva, con energías de transformación y nuevas propuestas (construcción) y también todas aquellas que se encuentran en una fase de cansancio, sin respuestas, sin capacidad de transformación pero que son esenciales para el buen funcionamiento del mundo cultural y de la ciudad.
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL En els darrers anys, la necessitat del vincle entre art i educació ha esdevingut un motiu recurrent. Sovint, les converses sobre les dificultats de les institucions culturals i fins i tot de l’art mateix, acaben amb referències a l’educació com a solució. Es multipliquen…
Continuar ... Núria Aidelman i Laia Colell – Art i Educació: Aliats substancials
Durante la década de los 80, los aficionados al jazz tuvimos la suerte de disfrutar de un programa de televisión, Jazz entre Amigos, que dirigía y presentaba el afable Juan Claudio Cifuentes “Cifu”. Hombre de una franqueza admirable: yo en mi programa de TVE y en los de Radio pongo a los grupos y músicos…
El fons fotogràfic de Leopoldo Plasencia(1), constitueix un relat de la reconstrucció física de Barcelona, una crònica que abasta des dels primers anys quaranta del segle XX, fins a mitjans dels anys setanta. Els seus reportatges fotogràfics, depassen els estrictes marges de la ciutat i s’endinsa en ciutats properes, Mollet del Vallès, Terrassa, Badia del…
Continuar ... Isabel Segura – Construir Barcelona. Leopoldo Plasencia (1a parte)
Si René Magritte visités el Museu d´Història de Catalunya, en acabar el recorregut afirmaria el següent: Ceci n´est pas un musée. Aquest René Magritte –avantguardista, futurista, cubista òrfic, objectivista, surrealista, metafísic, pop, conceptual- que tira per terra la realitat amb l´objecte de conèixer-la o reconèixer-la. Aquest René Magritte que esborra la frontera entre allò intern…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Ceci n´est pas un musée
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Temps a venir, els artistes hauran d’assolir encara llocs més alts. S’hauràn destruït tantes coses que sols en ells l’home trobarà l’esperança de crear. Joan-Josep Tharrats, Guia elemental de la pintura moderna, Dau al Set, 1948, p. 46 I què se n’ha fet dels somnis d’un Tharrats? És un tòpic que, a casa nostra, l’art…
Continuar ... Àlex Mitrani. ¡Al ataque con el arte de postguerra!
Quan es passeja per la ciutat de Barcelona –o s´escolta el que es diu- no resulta estrany trobar-se missatges, cartells o pintades on es pot llegir o sentir consignes com ara Primer els de casa? o Casa nostra, casa vostra o Refugees Welcome o One World one Family o De BCN al món, del món…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Casa nostra, casa vostra? O no
Les Glòries i el seu entorn estan fent realitat –més de cent cinquanta anys després de la seva formulació- la previsió d’Ildefons Cerdà: esdevenir el centre de la ciutat. I encara una cosa més: esdevenir el reflex de la ciutat. Si és cert que Ildefons Cerdà calculava que les Glòries seria el centre de la…
«No hi ha res tan estable com el canvi» Bob Dylan Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incògnita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les…
L’any 1977 és un any clau en la nostra història. Dos anys després de la mort de Franco, es legalitzen els partits polítics, torna a emergir el moviment llibertari, hi ha la primera manifestació massiva de l’11 de setembre. Es produeix el retorn del president Tarradellas -l’únic fet polític, realment trencador a l’Estat, que restaura…
Continuar ... Manuel Guerrero Brullet – Montserrat Roig el 1977 i el 2018
