Publicación Cultural
El objetivo es mostrar las áreas culturales de Barcelona que están en fase de discusión viva, con energías de transformación y nuevas propuestas (construcción) y también todas aquellas que se encuentran en una fase de cansancio, sin respuestas, sin capacidad de transformación pero que son esenciales para el buen funcionamiento del mundo cultural y de la ciudad.
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL Gaudí = Icona de Barcelona. Aquesta és la fórmula que ha substituït, darrerament, un artista que ha estat dècades ubicat entre l’oblit i el blasme. Alerta, però, perquè això és el que s’esdevenia a Barcelona, però no pas a d’altres països: de l’històric Gropius…
Continuar ... Marià Marín – Innovació, creativitat i nova economia. Un Gaudí més enllà del turisme?
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL Fa poques setmanes, al voltant d’una conversa sobre la nova novel·la de la Marina Espasa (El dia del cérvol), algú va comentar que li semblava que a les novel•les dels nous escriptors “no passava res”. El comentari em va portar al cap dues altres…
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL Sembla ser (la veritat, no ho tinc clar) que algun dia no molt llunyà Barcelona tindrà un Centre Nacional de la Fotografia; sens dubte aquesta és una bona notícia i una mancança injustificable i (quasi) inexplicable tenint en compte la important tradició fotogràfica que…
Continuar ... Jordi Feixa – Cap a la construcció de la imatge
¿Y si en vez de plantear la dicotomía construcción-cansancio pensamos estos conceptos desde una relación causal? Es decir, pensar el cansancio como consecuencia directa de un proceso de construcción descontrolado, como resultado de una sucesión de políticas culturales a veces contradictorias. También podemos pensar el cansancio entorno a la construcción y sobre-explotación de una marca,…
Continuar ... Gastón Core – Barcelona en constante construcción
* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL En els darrers anys, la necessitat del vincle entre art i educació ha esdevingut un motiu recurrent. Sovint, les converses sobre les dificultats de les institucions culturals i fins i tot de l’art mateix, acaben amb referències a l’educació com a solució. Es multipliquen…
Continuar ... Núria Aidelman i Laia Colell – Art i Educació: Aliats substancials
Durante la década de los 80, los aficionados al jazz tuvimos la suerte de disfrutar de un programa de televisión, Jazz entre Amigos, que dirigía y presentaba el afable Juan Claudio Cifuentes “Cifu”. Hombre de una franqueza admirable: yo en mi programa de TVE y en los de Radio pongo a los grupos y músicos…
El fons fotogràfic de Leopoldo Plasencia(1), constitueix un relat de la reconstrucció física de Barcelona, una crònica que abasta des dels primers anys quaranta del segle XX, fins a mitjans dels anys setanta. Els seus reportatges fotogràfics, depassen els estrictes marges de la ciutat i s’endinsa en ciutats properes, Mollet del Vallès, Terrassa, Badia del…
Continuar ... Isabel Segura – Construir Barcelona. Leopoldo Plasencia (1a parte)
Si René Magritte visités el Museu d´Història de Catalunya, en acabar el recorregut afirmaria el següent: Ceci n´est pas un musée. Aquest René Magritte –avantguardista, futurista, cubista òrfic, objectivista, surrealista, metafísic, pop, conceptual- que tira per terra la realitat amb l´objecte de conèixer-la o reconèixer-la. Aquest René Magritte que esborra la frontera entre allò intern…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Ceci n´est pas un musée
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
Temps a venir, els artistes hauran d’assolir encara llocs més alts. S’hauràn destruït tantes coses que sols en ells l’home trobarà l’esperança de crear. Joan-Josep Tharrats, Guia elemental de la pintura moderna, Dau al Set, 1948, p. 46 I què se n’ha fet dels somnis d’un Tharrats? És un tòpic que, a casa nostra, l’art…
Continuar ... Àlex Mitrani. ¡Al ataque con el arte de postguerra!
