El objetivo es mostrar las áreas culturales de Barcelona que están en fase de discusión viva, con energías de transformación y nuevas propuestas (construcción) y también todas aquellas que se encuentran en una fase de cansancio, sin respuestas, sin capacidad de transformación pero que son esenciales para el buen funcionamiento del mundo cultural y de la ciudad.
El pasado 17 de junio reunimos a cuatro artistas – María Alcaide (Aracena, Huelva, 1992), Juan David Galindo (Bogotá, 1992), Christina Schultz (Múnich, 1972) y Tono Carbajo (Vigo, 1960)- para hablar de condiciones laborales y medios de producción, gestión de recursos, modelos de financiación y autofinanciación o la capitalización tanto de las horas de trabajo…
Continuar ... Gisela Chillida – De profesión: artista
Definia Ortega que la cultura son les idees vives i jo afegeixo que perviuen en un col·lectiu i/o en un territori. El diccionari de l’Institut, en la mateixa línia d’Ortega “Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”. Es a dir,…
Continuar ... Joan Guitart – Cultura i cultures
Hoy puedo decir que he sido ciudadano del ensueño, porque a mi ciudad la he visto entre su pasado y su porvenir. Y tanto he hundido en ellos mis ojos que, al volverlos al presente, estaban tan bañados de ensueño, que el presente mismo lo he visto como ensueño, como lo verán los ojos de…
Continuar ... Joan Maragall – La ciudad del ensueño
“Estem aquí!”, “hola!”, criden les dones cineastes tot agitant les mans, encenent els focus i mirant a càmera. Totes i cada una en primer pla. Somrients, segures, empoderades. L’una ha encetat els cinquanta i el pintallavis i la ratlla als ulls li donen brillo; l’altra melena rinxolada, molt llarga i ben cuidada, li deu pesar…
Continuar ... Montse Majench – Estem aquí
No hi ha un mercat de l’art a Barcelona. Però aquesta és una constatació que cal analitzar amb cert detall per no caure en una simplificació excessiva. A Barcelona hi ha una burgesia que compra art, institucions que el col·leccionen i alguns Museus que tenen política d’adquisició. Però la suma d’aquests elements no és suficientment…
Continuar ... Xavier Marcé – El mercado del arte en Barcelona
Quan la creació no qüestiona el poder, esdevé còmplice de les vel·leïtats oficials i hostatge de les seves arbitrarietats. Llavors, situacions insostenibles com la inacció del Departament de Cultura o l’erràtica gestió de l’ajuntament de Barcelona, són també responsabilitat dels propis agents culturals que no interpel·len el poder públic. En quaranta anys d’autogovern, la cultura…
Continuar ... Rafael Vallbona – El paradís de la il·lusió