Este apartado recoge diariamente y dentro de unos ciclos claramente identificados, la publicación de uno o varios artículos de algunas de las voces más representativas del ecosistema cultural de Barcelona, con la voluntad de reflexionar y ofrecer una mirada plural sobre la nueva ciudad que entre todos estamos pensando y construyendo.
* Los artículos se publican en el idioma original en que el autor los ha escrito.
Es pot trepitjar fort quan et dius MNAC? És aquest un nom fàcilment identificable? Remet a una institució capdavantera de l’ecosistema cultural de Barcelona? Recorda a una ciutat forta i creativa? Ara fa uns anys (a l’agost de 2012), Pepe Serra, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va obrir la caixa de…
Continuar ... MNAC o MNAC Barcelona? > Editorial de Hänsel* i Gretel*
“Ras i curt: allò que diuen no significa absolutament res. Aquest no significat és directament proporcional a la incapacitat de comprendre la magnitud del canvi i de la necessitat d’un abrandament, la manca del qual, segons Bauçà, hagués estat inimaginable fa uns anys.” En els anteriors tres articles d’aquesta sèrie hem incidit en una sèrie…
“Busquem alternatives per seguir desenvolupant una cultura segura que continuï nodrint l’ànima de les persones” La cultura i l’ètica es donen la mà. La suma de dues mirades que busquen el mateix objectiu: la transformació social. Al març, de cop, ens vam veure tancats a casa, en un confinament que distava del que havíem viscut…
Continuar ... Marta Esteve i Nekane Navarro – Cuidar la cultura és cuidar l’ànima de la societat
La destrucció creativa –en síntesi: l’adaptació de l’empresa a les noves dinàmiques com a resultat d’una crisi o d’una fallida-, de què va parlar Joseph Schumpeter a Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1942), té el seu vessant positiu. Resumidament: hi ha creació perquè, prèviament, hi ha destrucció. En d’altres termes, la destrucció és la condició de…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutadania de l’oci i l’altra cara de la moneda
©Marta Calvo En el salón de su casa había una enorme casa de muñecas. Ana María siempre fue aficionada a construirlas, pero en aquella época prefería comprarlas porque, según me dijo, el pulso ya no era tan firme como antes. Parecía menuda y frágil; se apoyaba en una muleta que me pidió que no…
“Una mujer con músculos muy desarrollados habita un cuerpo disidente porque el patriarcado nos prefiere débiles y sumisas.” Estar en forma es mucho más que un cuerpo bonito. Ya Platón puso al maestro de gimnasia a la altura del médico. Mens sana in corpore sano. Hoy en día nadie duda de la importancia de mantenerse…
Continuar ... Gisela Chillida – Chicas duras: smash the patriarchy!
* El paradigma físic i presencial, però, en què vivíem majoritàriament a la biblioteca sembla que ha acabat de difuminar-se, d’esborrar-se gràcies (o a conseqüència de, o per culpa de, encara no ho tinc massa clar) a l’adveniment d’aquesta pandèmia disruptiva i estructural, generadora infinita de patiments, però que també serà capaç (i no cal…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Les biblioteques i la realitat de la nova normalitat II
“En un agradable cafè compartit amb Albert Bou, President de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, entitat impulsora d’un festival del que en vaig poder aprendre moltes coses, em deia com el públic, en l’actualitat, prefereix molt més «reconèixer» que no pas «conèixer»” La moda és la mare de la mort J.W.Goethe…
“Veiem ja que res és igual que abans, i molt probablement no ho torni a ser mai més” Poc a poc anem veient com la denominada #novanormalitat es va estenent per tots els àmbits de la nostra vida diària i les nostres accions quotidianes. Ho condiciona tot, ho impregna tot. Ho limita tot. I mentrestant,…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Les biblioteques i la realitat de la nova normalitat I
