Hemos estructurado la correlación de artículos de Hänsel* i Gretel* en CICLOS que nos permiten generar relatos paralelos sobre el análisis de aquello que está sucediendo en la ciudad. Estos ciclos pueden ser cortos o largos en función del tema o del interés que despierten. Algunos estarán más atentos a la actualidad cultural de la ciudad y otras versarán más sobre los grandes debates culturales. En todo caso, algunos se cerrarán y a partir de ellos podremos generar documentos de análisis; otros pueden quedar abiertos, sujetos a la aportación de nuevas capas sucesivas de conocimiento.
La crítica cultural catalana sovint actua en sentit contrari als objectius que diu promoure. No és la de contribuir a un estàndard de qualitat, ni a l’homologació internacional, ni la difusió global de la producció cultural: el que pretén aquest conjunt amorf de propostes vagament assagístiques que s’escampen per diaris i digitals és l’avorriment de…
La importància de Barcelona com a capital cultural espanyola ha anat donant tombs al llarg dels anys, però va ser a mitjans del Franquisme quan va adquirir un caràcter gairebé emblemàtic. A Barcelona es va normalitzar una producció cultural compromesa a la qual acudien amb regularitat creadors de tot el país atrets per una vitalitat…
Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…
“L’obra d’art és un enigma clar.” En la tercera sessió del cicle Guinovart. La realitat transformada, Fèlix Riera cità un dels Pensaments de Joseph Joubert (1754-1824), assagista i moralista francès unit per llaços d’amistat amb Chateaubriand, l’insigne autor d’El geni del cristianisme. Llavors l’art encara distava molt de la pèrdua de “l’aura” que W. Benjamin…
Obres de construcció del Dispensari Central Antituberculós, actual CAP Raval Nord, 1934. Autora: Margaret Michaelis El Dispensari antituberculós de Josep Maria Sert, pertany al moviment GATPAC que va impulsar l’arquitectura moderna a Barcelona. Partint dels principis de l’arquitectura racionalista que triomfava a Europa, el GATPAC va assimilar les idees de Le Corbusier i també de…
Continuar ... Margaret Michaelis – Construcció del Dispensari Central Antituberculós
